Opinió

De vagues i victòries

Khristian Giménez | Miércoles 28 de febrero de 2018
Les victòries cal celebrar-les. Gairebé tant com les lluites. L’esforç, la camaraderia, el sacrifici compartit i el vincle humà que s’estableix en un conflicte sindical, és cabdal per a fer efectiu el lema: “si ens toquen a una, ens toquen a totes”.

I aquestes últimes setmanes, els balls i els somriures de la victòria, han arribat al Baix Llobregat i a l’entorn de l’Hospitalet. Primer, a TITAN.

Un parell de mesos d’intenses mobilitzacions, juntament amb 3 dies de vaga indefinida, van fer possible forçar la negociació i obrir la porta a la readmissió laboral de part del personal acomiadat, i al compromís de no fer fora a cap treballador/a més, dins de la centenària fàbrica de pintures del Prat de Llobregat.

Després, la mateixa satisfacció va arribar al Port de Barcelona, amb la readmissió de 3 amarradors de Mooring, acomiadats per no seguir una ordre que posava en perill la seva integritat física. Davant el poder de caps i empresaris, la unió, la fermesa i la solidaritat, com a clau de l’èxit. I no només la imprescindible unió dels propis treballadors/es en conflicte, amb això, malauradament, ara per ara, a vegades no n’hi ha prou.

La unió també amb altres sindicats, grups polítics, col·lectius i moviments socials de l’entorn. La imprescindible socialització dels conflictes laborals. Només així s’amplifica, s’equilibra la correlació de forces. Davant el xantatge patronal, que s’aprofita de les necessitats de les treballadores, la solidaritat és la nostra millor arma i així ens ho han demostrat les plantilles de Titan i dels amarradors del Port. Esperem que aquest any, victòries com aquestes segueixin mostrant la vigència de la lluita sindical. Únicament amb la lluita, assolirem victòries.

Per això mateix és tant important que la Vaga Feminista del 8 de març, sigui una Vaga General. No es tracta només de celebrar una efemèride, ni d’organitzar tota una sèrie d’actuacions i/o aturades laborals anecdòtiques. El dia 8M està convocada una vaga general laboral. I també una vaga de cures, de consum i de transport.

Es l’aposta del moviment feminista: paralitzar la vida, visibilitzar la feina invisible, exigint així els drets de les dones. Amb una especial sensibilitat i record per a aquelles que no podran aturar el seu compromís com a cuidadores. I és per això que reivindiquem una jornada de vaga, amb els llocs de feina buits de dones treballadores i els carrers plens de dones, combatives. III