Sucesos

Joan Portals, cap dels Mossos al territori: “Sempre estem en el focus d’atenció, i a vegades es parla amb excessiva lleugeresa”

Francisco J. Rodríguez | Viernes 04 de enero de 2019
Parlem amb el comissari cap de la Regió Metropolitana Sud de la policia catalana sobre seguretat i el paper del cos a la comarca i l'Hospitalet.

Vostè és pratenc, i ara ha tornat a casa després de fer el desplegament dels Mossos arreu del país. Com se sent?
Després de 33 anys al cos torno a les arrels.

Fa uns 100 dies que està al capdavant de la Regió Metropolitana Sud. Quines són les seves primeres sensacions?
Són diverses barreges. Des del vessant més personal estic content de venir a treballar i estar al capdavant d’una regió gran part del territori de la qual conec. També he de destacar l’estabilitat de la plantilla i comandaments: són equips de treball molt compactes i molt units, i això facilita moltíssim la feina als que ens hi hem incorporat.

I com ho porta?
Com a ciutadà del Baix he pogut viure com s’ha desenvolupat la comarca i l’Hospitalet en molts aspectes, fruit d’una feina que han estat fent els ajuntaments. Una evolució que he viscut com a ciutadà i que ara estic copsant en les visites que estem fent a alcaldes.

Una ruta pel territori?
Sí. És el primer que vaig fer quan vaig arribar a la regió. És important i necessari. Vaig adreçar una carta personalitzada a tots els alcaldes i alcaldesses dels 67 municipis de la regió, caps de policia local, a la judicatura i altres institucions rellevants. Tot seguit, hem anat programant visites.

Suposo que cadascú haurà exposat els problemes que té a casa seva. Abans d’entrar més en detall, creu que vivim en una comarca segura?
Jo crec que sí. I ho afirmo rotundament perquè quan estava a la Metropolitana Nord tenia l’obsessió de comparar les dades de delictes amb els de la Metropolitana Sud. Evidentment, les xifres no tenen res a veure. És cert que hi ha fets delinqüencials, que hi ha hagut una pujada en els darrers anys, però puc dir que el Baix Llobregat i l’Hospitalet són, en general, zones segures.

Entrem en matèria. Darrerament s’ha incrementat la pressió sobre el narcotràfic a l’àrea metropolitana, en especial al Baix i a l’Hospitalet. Està tenint fruits aquesta política?
S’està treballant i ens ocupa temps. Voldríem donar les gràcies a la col·laboració de la ciutadania. Hi ha plantacions de marihuana que les estem detectant de manera constant en espais privats, a habitatges o naus i, per tant, si no hi hagués aquesta col·laboració ciutadana, no hi arribaríem.

A vegades, l’acció directa és complicada. En el cas de Sant Cosme, al Prat, treballeu amb Endesa per combatre les plantacions de marihuana a pisos, tallant la llum als que registren consums industrials, cosa que indica la presència de cultius. Està donant aquest operatiu els resultats esperats?
Està donant fruits. Sí que hi ha alguns llocs amb més incidència, però tampoc voldria criminalitzar cap barri o districte. És un tema generalitzat. Dit això, hi ha d’haver un treball conjunt amb aquestes empreses hidroelèctriques. Amb les seves denúncies sobre defraudació de fluid elèctric i la participació de la ciutadania, que sent olors i ens avisa, iniciem investigacions que estan donant fruits. En aquest cas en concret, hem fet un dispositiu de manera conjunta amb la policia local del Prat per minimitzar aquesta xacra.

Narcopisos?
Un altre punt delicat de la comarca és Ca n’Espinós, a Gavà, un dels supermercats de la droga de l’àrea metropolitana. Què s’està fent aquí per combatre el narcotràfic?
Fem controls en aquesta zona enfocats en el tràfic de drogues i també per part de les unitats d’investigació. En una intervenció en aquest barri fa poc vam detectar un pis on hi havia producció. Anem treballant-hi. Hi ha recursos, tant de seguretat ciutadana com d’investigació.

Podem parlar de narcopisos al Baix Llobregat?
Jo no parlaria de narcopisos en aquesta regió. Són persones que hi viuen i poden estar ocupant o no, i que en algun dels casos utilitzarien aquestes dependències per treure beneficis. El fenomen dels narcopisos a Barcelona és molt diferent.

El tema de les ocupacions és generalitzat i preocupa molts veïns. Com estan combatent aquesta problemàtica?
És difícil, perquè l’ocupació requereix la denúncia del titular i testimoniatge dels fets. Després hi ha tot un procés judicial que té la seva complexitat. A la Metropolitana Sud hem començat un procediment de treball que garanteix les accions jurídiques dels agents. Se’ns demana que en qualsevol ocupació traiem les persones que hi ha a dins, però això no funciona ben bé així. Estem treballant de valent amb els ajuntaments per intentar agilitzar el màxim possible els procediments, perquè els jutges tinguin les seves eines per determinar quines són les resolucions.

I se’n surten?
És que no és un tema estrictament policial. És transversal. Intervenen els serveis socials, ja que en alguns casos hi ha menors i és delicat. I un procés judicial al mig que probablement alenteix tot plegat.

En el nostre últim número vam recollir el cas d’una casa de luxe en un barri benestant de Castelldefels que havia estat ocupada il·legalment, segons va explicar la víctima. Tenen constància de grups organitzats que es dediquen a ocupar mansions a la comarca?
No em consta que hi hagi algun grup organitzat al darrere fent aquestes accions. Qualsevol denúncia que arribés la tractaríem amb les unitats d’investigació per aturar-ho.

El Baix Llobregat és una comarca amb moltes urbanitzacions, nuclis allunyats dels centres urbans i sovint més desemparats. Són segures les urbanitzacions de la comarca?
No puc dir que siguin insegures, el que passa és que precisament l’inconvenient que tenen és que estan apartades dels grans nuclis urbans. Hi fem un patrullatge dirigit, però probablement si pregunta al ciutadà no anem les vegades que voldrien. Però ser-hi, hi som. També participem amb les associacions de veïns per donar consells de seguretat. Pel que fa als robatoris a l’interior de domicilis, no és un delicte que s’hagi disparat a la Metropolitana Sud respecte d’altres territoris.

I com es treballa per evitar-los?
És un dels tres pilars del cos. Hi ha un programa operatiu específic, i aquí treballem amb les policies locals. Hem fet recentment dispositius coordinats a l’Àrea Bàsica Policial (ABP) de Martorell, de Sant Boi, a Sant Vicenç dels Horts... Fem controls específics a les entrades d’aquestes urbanitzacions en unes hores determinades i controlem el transport metropolità, a les estacions de Ferrocarrils de la Generalitat. Ho anem reproduint periòdicament.

És bona la col·laboració dels Mossos amb les policies locals del territori?
Els caps de policia local tenen plena disposició a treballar plegats i a sumar. En els efectius policials de la regió hem de comptabilitzar mossos, policies locals i urbanes. Perquè al final el servei al ciutadà no entén del color de la camisa, la qüestió és donar-li un servei. És evident que a la persona que roben al seu domicili digui que viu en un lloc insegur, però en línies generals jo crec que no és alarmant i és un territori segur.

Incidents a Olesa
Tanmateix, hi ha ajuntaments, com el d’Olesa, que reclamen més efectius per a l’ABP de Martorell, després dels reiterats incidents a la seva Rambla. Des del consistori olesà critiquen que aquesta àrea està “infradotada”. Què en pensa?
Hem de treballar amb el que tenim. Ara entrarà una promoció nova al juny, però també hem tingut persones en excedència o en segona activitat. Els recursos que entrin ara vindran a eixugar aquest dèficit que anem arrossegant, ja que en els últims anys no hi ha hagut promocions noves. M’agradaria tenir més recursos a totes les comissaries, però hem de treballar amb el que tenim.

Com ho fan?
Sí que és cert que he proposat tenir una visió de regió: els problemes que pugui tenir Abrera, Olesa o qualsevol altre municipi són problemes de la regió. Per tant, si s’ha de fer una redistribució perquè en algun moment donat hi ha un problema concret, hi destinarem els recursos que corresponguin.

I en el cas d’Olesa?
El cap de la comissaria de Martorell ha mantingut reunions amb l’Ajuntament i la policia local. Si hi ha necessitat de fer algun canvi en el patrullatge o fer alguna redistribució de recursos regionals si ho requereix la problemàtica, ho farem.

Intervencions delicades
Seguim al Baix Nord. El novembre va morir un jove a Abrera per una aturada cardíaca després d’haver estat reduït pels Mossos, ja que es negava a ser ingressat en un psiquiàtric. Cal canviar els protocols d’actuació en casos de persones amb malalties mentals?
Vam anar a donar suport al Servei d’Emergències Mèdiques (SEM). No és que el reduíssim, sinó que vam col·laborar amb el SEM. S’ha de treballar i fer front comú amb el SEM perquè no es produeixin aquestes situacions.

A Esplugues hi va haver al desembre un cas similar. Un jove va morir d’una aturada cardíaca després d’una perillosa persecució.
Pel que m’han explicat, són processos que en el moment de màxima agitació d’una persona li poden acabar provocant una aturada cardiorespiratòria. Vam cridar el SEM i vam sortir darrere seu perquè vam veure que era un perill que agafés el cotxe. Afortunadament, al final no va prendre mal cap ciutadà, però la desgràcia és que aquesta persona va perdre la vida.

Canviem de tema. Vostè va viure els atemptats del 17-A com a cap dels Mossos a Barcelona. Des de fa uns anys, diverses localitats del territori han estat escenari d’operatius contra el gihadisme. Som un focus de radicalització?
Hi ha hagut operatius i segurament n’hi haurà més en el futur arreu, aquí i arreu de Catalunya. Però no s’han d’estigmatitzar aquests indrets. Això pot passar a qualsevol lloc: l’exemple el vam tenir amb el tema de Ripoll. Aquí la clau és també la col·laboració ciutadana. Qualsevol informació que ens traslladen és analitzada i treballada.

L’atac a Cornellà
A l’agost una agent va abatre un home que havia entrat amb un ganivet a la mà amb la intenció d’atacar-la. Per aquella actuació, el cos va rebre crítiques i alabances. Sent que els Mossos estan constantment qüestionats per les seves actuacions?
Parlem massa aviat de les coses. Per desgràcia nostra, sempre estem en el focus d’atenció. Però a vegades es parla amb excessiva lleugeresa. És necessari, abans de fer crítiques o crear opinió, esperar. En el cas de Cornellà, a partir del moment en què surten les imatges, tothom va callar i no va dir res. És necessari deixar treballar, som professionals. Certs missatges no són, a vegades, bons per a nosaltres ni per a la societat.

Això ve de lluny, sobretot des de l’àmbit de la política, amb la tensió generada pel ‘procés’. Sembla que els governs català i estatal els fan servir com una arma llancívola...
No vull opinar. Som un cos professional, i la gent hi treballa per servir el ciutadà, independentment de les seves ideologies. Nosaltres hem de treballar amb màxima neutralitat, honestedat i humilitat i garantir els drets i llibertats de tothom.