Torrelles de Llobregat

El pinyol de la cirera de Torrelles pot fer pinya

Ignasi Llorente -al centre-, fins fa poc dirigent d'ERC, és ara el candidat a l'alcaldia de CAT-Torrelles. Flanquejat per Eduard Riera, alcaldable de JuntsxTorrelles, i Josep Manuel Rafí, candidat d'ERC.
Redacción | Miércoles 29 de mayo de 2019

Destacats dirigents de ERC lliuren una soterrada “guerra” de pactes per fer-se amb l’alcaldia de Torrelles



Quan ja s’han iniciat els preliminars per les negociacions dels pactes de govern a Torrelles, tot porta a creure que la llista més votada serà la que finalment s’endurà l’alcaldia. Així doncs, és molt possible que els antics “piperos”, com els anomenen al municipi als antecessors de Cat-Torrelles, es mantinguin al govern quatre anys més, que sumen 32 anys al poder quan s’acabi el mandat, de 44 possibles. Perquè no sembla existir massa atreviment per cap banda per modificar el que en principi sí que va obrir algunes expectatives.

Encara no han començat oficialment les negociacions, però els partits ja han anat dient la seva: el PSC local, que ells no s’han mostrat mai oficialment en contra de que Cat-Torrelles perdi l’alcaldia, i ERC, que “en cap moment hem dit que no volem pactar amb Cat o amb cap altre grup”. Afirmen a ERC, a més, que són la centralitat política al municipi, que són els únics que han aconseguit un creixement molt notable i que esperaran a escoltar tothom per prendre posicions.

Rivals a la mateixa òrbita d’ERC

Mentre tant, Cat-Torrelles espera, i qui sap si les seves expectatives circulen hores d’ara en uns altres ambients allunyats de Torrelles. No s’ha d’oblidar que tant el cap de llista de Cat-Torrelles, Ignasi Llorente, com el cap de llista de ERC, Josep Manuel Rafí, han estat tots dos militants del partit republicà fins a primers de maig d’aquest mateix any, quan Llorente es va donar de baixa perquè feia lleig encapçalar la llista de Cat-Torrelles enfrontant-se a la candidatura del seu correligionari d’ERC al mateix municipi. Llorente no era un qualsevol —la Viquipèdia encara el manté com a militant d’ERC— perquè va ser, a més, conseller nacional del partit i regidor del districte de l’Eixample a Barcelona els anys 2003 i 2007.

PSC, de nou a l’oposició

Tot fa preveure que els autèntics perdedors d’aquestes eleccions seran els socialistes torrellencs, que ja eren una fràgil oposició en els anys precedents, però que ara es podrien quedar en solitari perquè Cat-Torrelles podria oferir un govern de forta coalició amb els seus correligionaris d’ERC i els dos regidors de Junts per Torrelles.

No hi ha gaire opcions: una de més radical, amb un canvi de govern total on Rafí fos el nou alcalde i el cap de llista de Junts el primer tinent d’alcalde, amb el suport passiu del PSC. I una de continuïtat, on el nou alcalde sigui Llorente i el primer tinent d’alcalde Rafí. A no oblidar que aquests dos càrrecs poden ser els únics remunerats del Consistori i aquestes qüestions també pesen... Aquí hi hauria un govern monopolitzat per Cat-Torrelles —com ja ha passat en els dos darrers mandats amb Junts per Torrelles—, però aquest cop amb Rafí, i els tres regidors que l’acompanyen, a dins. De fet, tot quedaria a casa, perquè tot porta a pensar que entre republicans i independentistes no hi ha massa voluntat de fer-se mal. (sempre, és clar, que hi hagi pacte). Un govern d’11 regidors i els dos socialistes... a resignar-se.

On queda l’autonomia local?

Aquesta és la opció més probable, però no pas l’única. Podria dependre del joc de correlacions internes de la pròpia Cat-Torrelles i del pes que pugui tenir la preservació de l’autonomia territorial envers la complicitat entre membres del mateix partit. És a dir, si per els membres i votants de Cat-Torrelles és més important la preservació del municipi i del seu model, que el que representa ERC i les seves fidelitats internes.

Si el cap de llista de Cat-Torrelles, Ignasi Llorente, fos un alcalde com el que ara deixa el càrrec, a la ratlla de la jubilació i sense ambicions polítiques, l’opció estaria molt més clara, però Llorente farà al novembre 46 anys i poden haver legítimament molts més dubtes sobre si les seves ambicions polítiques es poden circumscriure només al petit municipi de la Catalunya en miniatura.

Ara que està a punt de celebrar-se la Festa de la Cirera —aquest cap de setmana— a Torrelles, el pinyol pren més protagonisme que mai. El 75% dels que van anar a votar ho van fer per aquestes tres candidatures: Cat-Torrelles, ERC i Junts per Torrelles. Es diria que, tret d’independentistes, a Torrelles només hi ha cireres. I diguin el que diguin, Cat, ERC i Junts, (junts, si) són el pinyol del pinyol.