Opinió

Coronacrisi i canvi climàtic: dues amenaces a la vida, una resposta

Anna Martín Cuello | Viernes 06 de noviembre de 2020
El mar ha engolit la platja del Prat, les onades han fet inutilitzable a la tercera pista de l’aeroport i els Espais Naturals del Delta –Cal Tet, la Ricarda, i el Remolar-Filipines...– han desaparegut sota l’aigua. Bona part del nostre Parc Agrari també ha deixat d’existir.

Aquesta imatge sembla ciència-ficció. De moment, ho és. Però és una simulació de com afectarien les previsions sobre la pujada del nivell del mar al nostre territori. Correm el risc de viure-ho, si no actuem decididament contra l’emergència climàtica.
El 2020 ens està ensenyant que tot allò que semblava remot pot passar. A principis d’any, vivíem un temporal Glòria que destrossava el nostre litoral i engolia part del Delta de l’Ebre. I al març, el món s’aturava per l’arribada de la Covid-19, provocant una crisi sanitària, econòmica i social sense precedents. Hem après que el col·lapse és possible.

La pandèmia ens ha recordat la importància de cuidar la biodiversitat del nostre planeta com un veritable mur de contenció contra nous virus. Per això agafa més rellevància que mai la necessitat d’actuar davant de l’emergència climàtica, una crisi que ja patíem abans de l’esclat de la pandèmia i que persistirà si no actuem. Combatre la crisi de la covid i la climàtica no està renyit: al contrari, innovar per resoldre la segona ens pot ajudar també a superar la primera obrint nous camps d’activitat econòmica i font d’ocupació.

Per tot això, la ciutat del Prat de Llobregat ha declarat l’emergència climàtica a través d’un document que no recull meres paraules: desenvolupa un pla d’acció amb més de 135 propostes i accions per pal·liar les conseqüències del canvi climàtic.

Es tracta de pensar i desenvolupar noves formes de moure’ns per la ciutat que siguin innovadores i sostenibles. De convertir la transició energètica en un vector clau en la reconstrucció social, generant ocupació i empoderant la ciutadania. De promoure noves activitats econòmiques i industrials més respectuoses amb el medi ambient. De facilitar l’accés a una alimentació més saludable i de proximitat, a través de l’impuls del Parc Agrari del Baix Llobregat.

És una declaració que compromet a l’Ajuntament, implica a la ciutadania i interpel·la a les administracions que tenen competències directes, perquè tots aquests reptes globals no els podem tirar endavant sols.

Solament així, serem capaços de construir pobles i ciutats més sostenibles, resilients i on la transició energètica sigui una oportunitat de reconstrucció social davant el context pandèmic actual. III