Opinió

L’augment de promocions urbanístiques confirmen la recuperació econòmica?

Marga Solé | Sábado 05 de febrero de 2022

Aquest any 2022 que tot just ha començat ja s’està parlant de recuperació econòmica i els índexs que es van fent públics així ho demostren.



La construcció és un dels sectors que ha estat paralitzat durant aquesta època de pandèmia, però sembla que ja va agafant embranzida i això ho demostra la quantitat de promocions urbanístiques que s’estan construint. L’habitatge ja es va encarir l’any 2021, contràriament al que deien molts analistes fa tot just un any i, des de l’estiu, tant la compravenda com la concessió d’hipoteques ha arribat a unes cotes que no s’havien vist des de fa temps.
Els estudis de bancs i caixes ja quantifiquen que l’increment pot arribar a un 4% aquest 2022. No obstant també podria ser l’efecte temporal de les operacions que van quedar paralitzades a l’inici de la pandèmia. Tant si és una cosa com l’altra, si parlem de municipis del Baix Llobregat i L’Hospitalet, on sempre s’ha dit que era una zona densament poblada, no sé si aquest increment de l’habitatge serà vist per alguns sectors com a positiu o negatiu.
En el cas del Prat, el govern municipal ja té definides les línies del Pla Local d’Habitatge 2021-2027 per a facilitar als ciutadans el dret a tenir un habitatge digne i assequible. En l’actualitat ja s’està urbanitzant la zona de l’eixample Sud, situada entre els barris de Sant Cosme i La Granja. En aquest indret, segons les previsions, s’hi construiran 776 habitatges dels quals el 67% serà de protecció pública i també es destinaran 10.000 metres quadrats per a altres activitats. Tot plegat generarà uns 250 llocs de treball.
El municipi té un altre espai que, quan es parla de la seva urbanització, aixeca controvèrsies. És el cas del Prat Nord, una zona tocant a l’autovia de Castelldefels, davant del Carrefour i entre les antigues empreses de La Seda i La Papelera Espanyola. El projecte d’aquest indret encara està per definir, però ja ha aixecat les protestes d’algunes associacions veïnals i especialment de l’entitat “Ni un pam de Terra”.
L’Ajuntament assegura que aquest projecte contempla la preservació de la zona verda propera a l’aparcament del Carrefour, que és un pla de creixement molt estudiat, previst des de fa temps i que no afecta cap zona agrícola ni natural. Hi està prevista la construcció d’uns 8000 habitatges dels quals el 40 % seran de caràcter social. Opinions municipals expliquen que no és un projecte agosarat que sigui contrari als objectius de la llei del canvi climàtic sinó que pretén continuar amb la trama urbana del model de ciutat que caracteritza al Prat: un referent en temes de transició ecològica, però lligada al seu entorn natural i agrícola i que sigui una zona d’emissions zero.
Aquest cas és semblant al de L’Hospitalet, on al sector entre l’Hospital de Bellvitge i Cal Trabal s’ha decidit construir un clúster biomèdic. Aquell va ser durant anys el projecte urbanístic més gran de la ciutat i, de moment ha tingut un doble revés judicial motivat per l’oposició veïnal i també de diversos grups municipals. Ara sembla que es donen les condicions per donar suport al pla director urbanístic de l’entorn perquè es rehabiliti la masia de Cal Trabal; es mantingui l’última zona agrícola que queda a L’H, es rebaixi l’edificabilitat i que l’espai que se soterri de la Granvia s’utilitzi com a zona verda i lliure de cotxes.
Entenc que els municipis vulguin ampliar el nombre d’habitatges socials perquè, com també passa a altres indrets de l’estat, les persones procedents de la immigració hi veuen més possibilitats de sobreviure i tot plegat també genera beneficis pels municipis, per les arques municipals i, de retruc, per a tota la població amb més serveis, zones verdes i, en definitiva qualitat de vida.