Com comences al món de la petanca?
Per casualitat. Quan era jove jugava a futbol, futbol sala, frontennis,... i a mesura que et vas fent gran, te’n adones que el teu cos no respon igual a les lesions. Un dia, al Prat, un company em va dir que jugava a petanca i que hi anés a jugar amb ell, jo vaig pensar “això és un joc de vells” però vaig acceptar la invitació i vaig anar-hi. La primera partida em van guanyar 13-0, però, a partir d’aquesta, vaig guanyar-les totes. A partir d’aquí, m’adono que és un esport on és molt important la concentració, conèixer al rival, aconsegueixo oblidar-me de tot mentre jugo, i m’enganxo.
Comences al club de petanca del Prat?
Començo a un club més petit que es diu Catalunya Prat, quan tenia 30 anys. Hi estic tres anys i passo a ser el president del club, que no és gens difícil perquè hi ha poca gent que vulgui fer aquesta feina.
I per què que vols presidir-lo?
Perquè m’agrada participar a les coses: he estat president de l’associació de pares a l’escola, sempre involucrat en la gestió. Després del Catalunya Prat, passo a ser president del club més gran de la ciutat: El Prat, que té molta història. Aconsegueixo unes molt bones instaŀlacions, subvencions... el porto al més alt que es pot portar un club a Catalunya. Aleshores, se’m dona la possibilitat d’entrar a la Federació Espanyola i a la Catalana, i entro a ambdues: tresorer de l’espanyola i president de la catalana. Però he de deixar l’espanyola perquè no dono a l’abast. L’objectiu a la Federació és que els nens comencin a jugar, i tenim un formador que va a les escoles, perquè si no, no tindriem relleu generacional i la petanca s’acabaria.
En què consisteix la feina de president de la Federació Catalana de Petanca?
Sobretot en gestionar les 8.000 persones que tenim dins de la Federació. 8.000 llicències federades i 250 clubs. Tenim personal remunerat (secretàries, formador) i junta directiva, de la qual en formo part. La veritat és que la majoria de feina la té la gent que treballa, nosaltres no anem tots els dies i totes les hores, però tenim feina durant tot l’any: podríem dir que tenim 8.000 clients.
Però 8.000 persones són moltes.
Sí, però vam arribar a tenir més de 14.000 abans de la pandèmia, que va fer molt mal: molta gent va morir i va afectar molt a la gent gran. La gent jove va creixent, sobretot les dones, que ara moltes ho practiquen. 8000 persones són moltes i som la federació més gran de tota Espanya: de 10.000 llicències d’alta competició que hi ha a l’estat, nosaltres en tenim 3.600, més d’un terç. I com a particularitat, tenim les llicències d’oci, que fora de Catalunya no existeixen.
La petanca històricament ha estat el joc al que jugaven els avis. Com es pot canviar la visió social que es té?
Està complicat perquè la societat ho veu com a joc de grans i relacionat sempre amb alcohol, tabac, amb oci. I la veritat és que la competició no és això. Sense anar més lluny, el fet de beure o fumar dins d’una pista és sancionat amb expulsió directa. Jo crec que això ho guanyarem quan la gent comenci a mirar partides de petanca; de fet, ja tenim televisió als campionats. Quan la gent ho veu, se sorprèn: veu gent jove, físicament preparada. Però la imatge és difícil de canviar. De vegades, s’utilitza la petanca com una cosa despectiva. Tot i aquesta visió, Espanya té molts títols de petanca. Ara, qui ens està guanyant ja no és França, que és on va néixer l’esport, sinó que són països del sud-est asiàtic, que estan creixent molt: Vietnam, Tailàndia,... tenen molta gent jove. Ara estan començant a guanyar campionats del món, malgrat que van començar molt més tard que nosaltres.
Com arribes a ser president de la Federació Catalana?
Doncs hi ha eleccions cada quatre anys, i els presidents dels 250 clubs voten a les candidatures que es presenten.
I com els vas convèncer?
No els he hagut de convèncer molt perquè no es va presentar ningú més. I jo que vinc de l’espanyola, ja tinc trajectòria; a és, a nivell econòmic ho portem molt bé, som una federació molt solvent, no depenem de les subvencions de la Generalitat, com altres federacions: nosaltres tenim molt ingrés propi, tenim un treball fet interessant. Jo vinc del món de l’empresa, tinc una empresa amb bastants treballadors, porto molts anys generant negoci a nivell de societat, i crec que això ha sigut essencial. Però, bé, aquest és l’últim mandat, és el segon, abans estava de vicepresident, però vaig haver de fer de president, per això porto vuit anys, però ara al 2029 acabo i ja entrarà un altre, perquè a la meva edat ja... Tinc la intenció de presentar-me a les eleccions de la Federació Espanyola.
Es pot viure únicament sent president de la federació?
No. Els presidents a Catalunya no cobrem ni un euro. Hi ha excepcions, com futbol o tennis, en què poden cobrar per altres vies, però nosaltres no cobrem res. Només cobrem dietes i viatges, però ens costa diners. Amb el pressupost que tenim, els membres de la presidència, no podem tenir un sou.
I quin és l’incentiu per a seguir dedicant-te a això?
El que deixaré a les properes generacions. Ara estem darrere d’una molt bona instal·lació, un centre de tecnificació... i això és el que m’agradaria deixar tancat per al futur de la gent.
Què ha de tenir un bon jugador de petanca?
Principalment bona tècnica, i molta concentració, s’ha d’estar molt concentrat. També és un joc de resistència: als tornejos poden estar tot el dia jugant. Sobretot és una qüestió de molta concentració.
Les competicions són mixtes?
També n’hi ha. Ara, per exemple, és la primera vegada el mundial, juvenil, es fa mixt: és obligatori que jugui una noia a cada equip. Cada vegada estan entrant més les dones en aquest esport. Per què en aquest esport cal distinció mixta?
Llençar una bola a 10 m és més difícil per a una nena que per a un nen, perquè pesa i la força és diferent. Però cada vegada està més igualat el nivell: hem tingut dones que podien competir amb homes i guanyar-lo
Tu encara hi jugues?
Alguna vegada, però el meu càrrec m’impedeix jugar en competicions federades de Catalunya. Ara fa dos anys vaig jugar, i guanyar, l’Open de Bilbao. Aquí són molt importants els teus companys.
Quin és el perfil de jugador més comú que teniu a la federació?
Normalment, els jugadors bons són els que comencen de petits perquè el seu cos s’adapta als moviments, a la tècnica; però la part bona que té aquest esport és que pots jugar des de molt petit fins a molt gran, evidentment fins a una edat, perquè arriba un punt en què la precisió ja no és la mateixa. Però aquí pot jugar des de l’avi fins al net: és molt inclusiu. S’ha donat el cas, en un campionat d’Espanya en categoria femenina, en què han jugat tres generacions: la filla, la mare i l’àvia, i han estat campiones.
I quin perfil us falta més a la federació?
El que ens falta sobretot es comunicar el que som, i no només ens cal a nosaltres, sinó a tota la petanca mundial. A França ja ho han aconseguit, ja és vist com un esport maco. A Espanya encara tenim l’estigma d’esport de gent gran, gent que juga als parcs per divertir-se. Ens falta molta publicitat, molta imatge.
I això com s’aconsegueix?
Doncs amb inversió. Ens ajudaria molt entrar a la Olimpíada, però els patrocinadors no veuen gent jove a la petanca i, per tant ,no interessa. Sí que en tenim, de gent jove, però no la veuen. Encara ens falten anys per a aconseguir-ho, però poc a poc els nens van veient l’atractiu de la petanca, per exemple poden viatjar a països com Malàisia, on és el mundial l’any que ve.
Quines són les últimes fites que ha aconseguit la Federació Catalana i l’Espanyola?
La Federació Catalana hem guanyat, aquest any, pràcticament tots els títols que estaven en joc, som la que més títols guanya. A nivell de l’Espanyola, s’han obtingut moltes medalles a Mundial i Europeu: ara mateix, et diria que som la tercera potència mundial. En categoria femenina, tenim des de fa temps molt bons resultats, però aquestes dones es van fent grans i estan entrant dones noves. Realment, internacionalment tenim molts èxits i el president actual de l’Espanyola ha triplicat les medalles que s’havien aconseguit fins ara. A més, organitzem molts campionats del món i d’Europa, ara jo vull portar un a Canovelles: l’alcalde vol fer-ho a uns pavellons que té. A nivell organitzatiu, Espanya és bastant bona.
I el Baix Llobregat té potència?
Sí, la més potent és el Vallès Occidental, i després el Baix Llobregat. A totes les poblacions tenim clubs, a El Prat n’havíem tingut 14, ara només n’hi ha sis perquè es van concentrant, cada vegada és més difícil obtenir subvencions.
Com animaries la gent a que practiqués i mirés petanca?
Ara s’està donant el cas que hi ha molta gent jove que juga a petanca com a manera de distreure’s. A Barcelona, seguint el que es fa a altres països europeus, hi ha un restaurant que té pistes de petanca al costat, per sortir de la rutina. La gent jove està començant a practicar-ho, i això que ara és difícil que la gent jove practiqui esport, en general. Per això anem a les escoles, per engrescar els nens, perquè si ets bo en un esport, tens molt bona recompensa.
I aconseguiu enganxar a la canalla?
Fins ara el que teníem era que el nen que jugava venia de pares jugadors de petanca. I volem aconseguir que vinguin nens de fora d’aquest entorn, no només que vinguin de famílies que ja s’hi han dedicat. No és fàcil: potser de 60 nens en un cole en traiem un.
Què voldries que quedés del teu mandat?
El treball pels nens, el crear un centre de tecnificació, el tenir cada vegada més gent jove. També fem molt èmfasi en la inclusió de tots els grups poblacionals: hem fet una lliga per a la gent amb discapacitat, treballem molt amb la gent gran,...Però el meu objectiu és que la gent jove hi jugui perquè és la que dona recompenses a nivell competitiu.
I assegura el futur també.
Clar. Això és bàsic.