Furias Dragon és el nom del nou equip de Bot Dragó (o Dragon Boat) que s’ha format a la comarca. Va fundar-se al mes de maig i és fruit com sempre sol passar de l’impuls d’un o d’un parell de “motivats”, que en aquest cas són dos germans: l’Andrea i en Naxo Victòria, i una empresa promotora: Dragon Boat Emotions, que conforma una secció, o una marca comercial, dins de l’agència banyolina Agenda Sports & Elements. Integren el nou conjunt un grup de dones, d’entre 40 i 70 anys, que tenen la particularitat que totes elles són pacients o bé han patit càncer de mama.
El projecte té el suport de la Fundació Rema contra el Càncer, que promou a Catalunya i a l’estat el sorgiment de nous equips de Dragon Boat amb un objectiu terapèutic, per ajudar a millorar la vida d’aquells afectats per malalties oncològiques i hematològiques. L’entitat, impulsada també per Dragon Boat Emotions, s’encarrega de connectar centres mèdics amb diferents clubs esportius per disposar la infraestructura que ajuda a recuperar-se i superar física i emocionalment les conseqüències d’aquestes afectacions, i en especial l’estigma que encara suposa avui en dia suportar un càncer de mama.
L’equip baixllobregatí, que just porta ara uns set mesos de camí, ve a sumar-se a una llista d’un total de set conjunts ja conformats al Principat: tres establerts a Badalona, un a La Seu, un a L’Escala, un altre d’ells a Mataró, i un que just ara s’està creant a la població de Banyoles. El pioner d’aquesta unió entre esport i cura o ajuda en oncologia, va ser un grup de Molins de Rei, de pacients de càncer de mama. La Fundació els va buscar el lloc on poder exercitar-se al litoral de Badalona. Era l’any 2019 i els comentaris, el diagnòstic i allò que en va resultar van ser excel·lents, i fruit d’això es va considerar convenient d’impulsar aquesta iniciativa més enllà, crear la nova fundació i fomentar el sorgiment de noves bases, nous conjunts, accés a tot el material, creació de competicions, i nous estudis per constatar i reforçar els beneficis que l’esport pot aportar per superar una malaltia tan temible com el càncer.
L’origen de tot plegat l’hem de buscar fa 2.000 anys a l’est del continent asiàtic. Dins el que ara és territori de la Xina, dividit en aquell temps per molt diverses dinasties, Qu Yuan, poeta i ministre reial de l’estat de Chu, va començar a ser calumniat dins de la cort pels seus companys. L’acusaren de traïció i va ser forçat a anar a l’exili. La tristesa que sentia per aquesta malifeta i pel declivi del seu regne, que perdia territoris, el va dur a patir ansietat i depressió, i l’any 278 a.c. el va conduir cap al suïcidi. Va llançar-se a les aigües del riu Miluo (a la província de Hunan), i els veïns de la contrada van atansar-s’hi amb les barques i van intentar salvar-lo. Van llançar boles d’arròs ben enrotllades en una capa de fulles, mentre colpejaven fort els seus tambors per allunyar els mals esperits i també els peixos del cos del seu noble amic.
Tot plegat va derivar en una antiga tradició que persisteix en forma de competició i que té lloc des de fa segles a la Xina, a Corea i al Vietnam, el dia cinc del cinquè mes de l’any lunar, tot mantenint l’embarcació tradicional, amb el cap en forma de drac. Consisteix bàsicament en una canoa gegant que pot incloure, segons la modalitat, equips de deu o vint persones. Amb la pala es va remant d’una manera acompassada, cadascú pel seu cantó, seguint el ritme que produeix un tamborer, que se situa al capdavant, mentre al darrera, un timoner és qui dirigeix l’embarcació. Les conteses solen ser carreres curtes, o de fins a 2.000 metres per “carrils” delimitats, i dividides en diferents categories d’edat, sexe o altres classificacions.
La secular disciplina, més puixant a Oceania, a l’Amèrica del Nord i a l’est de l’Àsia, va introduir-se al sud d’Europa a principis del 2000. San Pedro del Pinatar, al Mar Menor, va servir de porta d’entrada dins el marc peninsular, i oficialment, la Federació Espanyola de Piragüisme la va incloure el 2015 com una modalitat que conviu ja amb tota la resta. A Catalunya els inicis del Bot Dragó són molt recents i provenen de 2013. Aquell any l’empresa SEAT volia presentar un equip per afrontar la competició que Volkswagen impulsava, a escala internacional. S’hi enfrontaven els conjunts, de procedències diferents, classificats segons les marques comercials (com són Škoda, Audi o Porsche…) que inclou aquesta companyia. La intenció era entrenar seriosament per poder fer el millor paper, i a part d’això reforçar el vincle entre els seus treballadors. Van contactar amb aquest fi amb l’agència Dragon Boat Emotions que encara ara els prepara anualment durant els quatre mesos previs a la cita.
El “coaching” empresarial, que ara es duu a terme en jornades concentrades (dinar inclòs i Dragon Boat), ha estat el primer precursor d’aquest esport aquí al país. Pep Juncà és un dels màxims responsables de la marca comercial Dragon Boat Emotions, i assegura que el propòsit ha de ser ara “no només fer nous equips i cridar a gent sinó també i sobretot facilitar als clubs material, especialment l’embarcació, perquè no hagin de desistir, com ha passat per la manca d’infraestructura, de poder-lo practicar”. Juncà porta una llarga trajectòria i ha estat la figura clau que ha permès que aquest esport hagi arrelat al Principat.
Des de l’any 2019 s’encarrega d’organizar, a Castelldefels, el Festival Internacional de Dragon Boat, que aquest proper any arribarà (entre el 24 i el 25 de maig) a la setena edició acollint a gent de tot el món: “hem crescut d’una manera formidable i això s’ha d’atribuir també a l’esforç que ha posat el Canal Olímpic per promoure aquesta nova disciplina. L’objectiu en aquest 2026 serà assolir la xifra de 1.000 participants”. En la passada edició hi van prendre part 31 conjunts, 15 nacions, 10 equips de pacients de càncer, i en total 750 esportistes.
Furias Dragon ha florit a la comarca amb la intenció d’anar incorporant més gent. S’organitzen, com a club, amb el suport de les persones voluntàries, que coordinen temes administratius i també per a la promoció. Entrenen tots els dimecres a les 19:00h, per espai d’una hora, dins de les instal·lacions del Canal Olímpic de Castelldefels. Divideixen les sessions en una part d’escalfament i després solen fer una volta pel circuit, d’uns 3 kilòmetres per dia. S’alternen als dos flancs de l’embarcació, per poder compensar el treball que fan els músculs, malgrat que en competició cadascú remi únicament pel seu cantó. L’entrenador i timoner Naxo Victòria, piragüista també a Castelldefels des dels vuit anys condueix el grup conjuntament amb la seva germana Andrea, que exerceix de tamborera.
Per aquest 2026 el Naxo es fixa sobretot “participar en el màxim de competicions. És un esport amateur però intentarem de progressar per motivar més a l’equip. A Catalunya no hi ha lliga, però a València sí que n’hi ha una organitzada, així que ens hi desplaçarem per aprendre i participar d’algun dels esdeveniments que hi tenen lloc”. I recalca que el conjunt “queda ara obert per a tothom, no sols per dones, i tampoc únicament per les que han hagut d’afrontar un càncer de mama.” Després les competicions ja divideixen en categories d’edat (de sub-18 fins a la novetat enguany, entre 70 i 80 anys) i en oberta, femenina o bé mixta.
Queda clar que el Bot Dragó s’ha demostrat adient pel càncer. Qui va descobrir aquest fet en primer lloc va ser el metge Don McKenzie, canadenc, el 1998. Practicant-lo es treballa la part superior del cos, la que més afecció pateix per cirurgies en cas de càncer de mama. Aquesta vella disciplina contribueix a reduir la inflamació i a millorar també el drenatge limfàtic, mentre ajuda a enfortir la mentalitat i l’autoestima, en un procés de germanor i de sentiment comunitari que és crucial per a la recuperació.
El passat 19 d’octubre va celebrar-se, com cada any, el Dia Mundial del Càncer de Mama (creat per l’OMS el 1988) i el proper 25 de maig (en el context del Festival Internacional de Dragon Boat) té lloc el “Rema contra el Càncer”, una sessió i jornada solidària dedicada als equips formats per diferents afectats. De certamens i conteses no en falten, de recerca mai en sobra, però el que és clar és que l’esport, i el Bot Dragó en aquest cas, més que simple competició, és una eina de valors que contribueix al benestar, ja s’hagi creat més recentment a la riba del Llobregat, o fa ja més de dos mil·lenis a la Xina Popular. III