Però, ves per on!, són les noves generacions les que diuen obertament frases de cunyat com “con Franco se vivía mejor” sense adonar-se’n que, la meitat de coses que poden fer, no les podrien fer i, coses que no fan, estarien obligats a fer-les.
La ignorància, la incultura i no haver volgut realment fer un trencament amb el règim franquista ens està portant al pitjor dels escenaris.
I tot això és el resultat lògic d’haver maquillat una dictadura en lloc de condemnar-la, d’haver repartit carnets de demòcrata a hereus directes del règim i d’haver convertit la Transició en un relat sagrat intocable. No es va fer justícia, no es va depurar l’Estat, no es va explicar la veritat a les escoles, i ara en recollim els fruits podrits, perquè se’ls ha explicat malament. S’ha venut estabilitat on hi havia terror, ordre on hi havia silenci forçat, i prosperitat on hi havia fam, exili i fosses comunes.
I mentre no s’assumeixi que l’Estat espanyol mai ha fet una ruptura democràtica real amb el seu passat feixista, seguirem veient com la ignorància es converteix en orgull. Per tant, espero i desitjo que durant el 2026 fem la feina que hauríem d’haver fet durant aquests darrers anys, i comencem a dir les coses com toquen. III