El panorama internacional està marcat avui per la inestabilitat, la por i la violència que Donald Trump exerceix en el món. Les conseqüències dels seus actes encara són incertes, però ja en veiem els primers efectes: més tensió entre països i potències nuclears, més militarisme, més impunitat i una degradació constant de la convivència internacional.
Trump actua com aquell alumne ‘bully‘ en una classe de l’escola. Uns en són víctimes directes, altres callen per por de convertir-se en el següent objectiu, i alguns fins i tot s’hi acosten i li riuen les gràcies per treure’n profit o protegir-se. Però la presència d’un perfil així no afecta només unes quantes persones: desestabilitza tota l’aula. Trenca les regles, imposa la por i converteix un espai de convivència en un d’hostil. Això és exactament el que està passant a l’escenari polític internacional.
Davant d’aquesta manera de fer, hi ha governs que s’agenollen, institucions que miren cap a una altra banda i dirigents que prefereixen adaptar-s’hi abans que plantar cara. Però callar davant la violació del dret internacional i del patiment de la població civil no és neutralitat: és complicitat.
El president nord-americà i els seus partidaris, com Netanyahu, ens volen fer creure que és totpoderós, que ningú li pot dir “prou”, i que l’única via és tornar a les armes, a la llei del més fort, a renunciar a la pau perquè ens preparem per a la guerra. Dir no a la guerra és dir prou a aquesta manera de fer política. És dir prou a la violència. És afirmar que la guerra és un fracàs polític i humanitari que no hauria d’ocórrer enlloc del món.
Defensar la pau no és propi d’ingenus; és creure que tenim les eines i la intel·ligència suficients per negociar, aplicar justícia i cooperar entre països. Crec que no hem de demanar menys als nostres dirigents internacionals.
Per això, avui més que mai, cal dir-ho clar i sense ambigüitats: no a la guerra. No a la política de la por, no a la impunitat i no a la normalització de la barbàrie. Defensar la pau és defensar la vida, la prosperitat, i el futur i la dignitat compartida de la humanitat. Viure en pau és el veritable progrés de la humanitat. III