El periodisme es troba en un altre moment crucial de la seva història. A totes les transformacions digitals de les darreres dècades, arriba ara el repte de la inteŀligència artificial i del domini de les xarxes socials com a distribuïdores de la informació. La IA amenaça d’arraconar les fonts informatives per erigir-se en únic element de consulta. Però aquesta inteŀligència no fa altra cosa que agafar el que altres publiquen per presentar-ho als lectors en un format resumit. Els tribunals hauran de respondre a les demandes ja endegades pels grups editorials contra aquesta pràctica d’apropiació de drets d’autor. Les xarxes socials també són un repte perquè és allà on, sobretot, la gent jove ha decidit informar-se amb el risc de ser manipulats per uns algoritmes governats per interessos gens clars.
Davant d’això, l’educació social d’una generació nativa digital s’imposa perquè sàpiguen les virtuts i els perills als quals s’enfronten en aquest nou marc. I en aquest context el periodisme té una oportunitat de mostrar que darrere hi ha un ofici, una formació, una responsabilitat social (i també judicial) i un compromís que els algoritmes no poden oferir perquè no tenen ànima, ni cara, ni comprensió del context històric, social i de comunitat. L’algoritme, en cap cas, anirà a buscar la notícia, no investiga, no entrevista als protagonistes, no es pot posar al costat dels ciutadans, no els poden ajudar quan necessiten una atenció personal. Tot això i més, ho pot fer el periodisme, mentre que l’algoritme només pot aspirar a copiar o inventar realitats.
En aquest context, torna a prendre rellevància la informació de proximitat on encara és més difícil que pugui arribar la IA. També és rellevant el paper de la premsa local i comarcal a les xarxes socials on els lectors identifiquen clarament les capçaleres i les reconeixen com a entorns de credibilitat i d’empatia cap als seus barris i ciutats. Els usuaris saben qui són aquests periodistes i tenen confiança en la seva feina perquè són accessibles. Aquests mitjans formen part de la comunitat. Això té un valor incalculable i poca competència ja sigui algorítmica com de mitjans generalistes.
D’aquí que l’aliança de La Vanguardia amb El Llobregat tingui tot el sentit. El diari del Grup Godó que acaba de complir 145 anys d’història comparteix aquests valors socials esmentats i de complicitat amb la comunitat. I també l’aposta de l’ofici periodístic amb rigor i professionalitat. El Llobregat arriba al seu vintè aniversari demostrant dia a dia al seu web i en la publicació impresa que la informació local i hiperlocal és més necessària que mai i respon a una demanda ciutadana que reconeix aquesta feina sovint feixuga i no exempta de problemes. Per tant, la matèria primera és de primera qualitat i els usuaris ho saben apreciar allà on els trobin, xarxes socials o als cercadors d’internet. Veure una capçalera de confiança tranquiŀlitza i dona seguretat.
Mentre aquest compromís social i professional es mantingui inalterable, l’èxit estarà garantit. No tenim cap dubte de que serà així.
Per molts anys El Llobregat. III