De la mateixa manera que em faig aquesta pregunta ara, també me la faig amb la conveniència de mantenir celebracions vinculades a la religió com la setmana Santa, Nadal o d’altres de forànies com Halloween, etc. I al final, arribo a la conclusió que sempre i en tot cas cal establir un criteri, i aquest no és altre que mantenir allò que és tradició i part de la nostra identitat, adaptant-la a la modernitat, si cal, però no celebrant allò que és aliè.
En el supòsit del dia del pare i de la mare no són cap tradició ancestral. Són, en bona part, una construcció moderna.
El Dia de la Mare neix als Estats Units a inicis del segle XX, impulsada per Anna Jarvis. De fet, ella mateixa va acabar criticant la comercialització de la diada.
El Dia del Pare és encara més recent. Es va popularitzar també als Estats Units gràcies a Sonora Smart Dodd, cap al 1910, com a reconeixement al seu pare. A molts països es va vincular posteriorment amb Sant Josep, el 19 de març.
És a dir, el que avui celebrem no és una tradició mil·lenària, sinó una combinació d’iniciatives modernes, adaptacions culturals amb una dosi de promoció comercial.
Per tant, deixar de celebrar-ho o adaptar-ho no és perdre res nostre i amb valor immaterial com sí ho seria Nadal o Sant Jordi. III