Uniformitzar les PAU no garanteix més igualtat, sinó que pot ignorar la riquesa educativa de cada territori. El marc compartit de les PAU permet adaptar l’avaluació a cada territori sense perdre coherència en el conjunt.
La selectivitat és un moment molt important pels estudiants de batxillerat que aspiren a estudiar allò que volen a les universitats catalanes. Aquestes proves beuen dels coneixements acadèmics que han adquirit al llarg dels dos cursos de batxillerat i durant uns dies, es juguen obtenir la nota de tall necessària i suficient per entrar al grau que desitgen.
L’Educació és una competència compartida entre l’Estat i les comunitats autònomes, així, tots els territoris tenen l’oportunitat d’adequar part de la política educativa a la seva realitat lingüística, social i cultural. Aquest fet reflecteix una riquesa territorial incommensurable. El fet cultural és imprescindible per comprendre les societats plurals i riques que tenim al país. És una realitat que lluny de ser una barrera, és una oportunitat de coneixement i de creixement personal i, qui intenti censurar-la, segurament prefereix altres modes més centralitzadors de gestionar la riquesa territorial del nostre país.
I és que també la igualtat d’oportunitats queda coberta perquè les bases comunes del currículum i de les proves són establertes per l’Estat, i adequades per les comunitats autònomes. La dificultat o no de les proves hauria de ser una qüestió menor, ja que complint el currículum, la política educativa ha d’assegurar que dota dels coneixements necessaris i suficients per resoldre les qüestions que plantegi les proves de les PAU.
Per tant, mantenir les proves d’accés a la universitat diferenciades segons les comunitats autonomies no hauria de ser objecte de debat; al contrari, és el resultat d’un sistema educatiu compartit que, lluny de generar desigualtats, permet adaptar l’avaluació a la realitat de cada territori sense renunciar a unes bases comunes. Hem de consolidar la pluralitat i la cooperació entre administracions com una fortalesa i no com una limitació. III