El Pont del Diable, història i mite

Aquest mes, des de la redacció de EL LLOBREGAT volem acostar-vos a la història real i al mite que hi ha darrera del conegut Pont del Diable, a la localitat de Martorell, amb motiu de la celebració de la festa del Roser el primer cap de setmana d’octubre. Una festa de caràcter cultural oberta a la participació de tothom per gaudir de la Fira d’Artesania, la Trobada de puntaires i la Festa del Most, entre d’altres, esdeveniments que integren moltes i entretingudes activitats.



Encara que aquesta data és una de les festes patrimonials més destacades del calendari martorellenc, volem centrar la nostra atenció sobre una part del patrimoni històric d’aquesta vila, concretament el popularment conegut com Pont del Diable. És possible que molta gent no sàpiga que en realitat el pont està integrat a dos municipis: mentre que la meitat oest pertany a Martorell, la meitat est és dins el terme de Castellbisbal.

Els orígens d’aquest pont es remunten a l’Imperi Romà, al regnat de l’emperador August, i la seva construcció s’ha establert al voltant de l’any 10 AC. Formava part de la Via Augusta, la calçada romana més llarga d’Hispania, amb aproximadament 1.500 kilòmetres de longitud i que anava des dels Pirineus fins a la ciutat de Gades (Cádiz), vorejant el Mediterrani. Hi havia una gran importància estratègica per construir el pont en aquest punt concretament, i és que es dóna la confluència del riu Llobregat i el seu afluent més important, el riu Anoia, de manera que va ser l’únic pont de la vall baixa del Llobregat fins el segle XIV.

El pont actual és en realitat una reconstrucció de l’any 1962, ja que al gener de l’any 1939 l’exèrcit republicà en retirada va volar el pont. La reconstrucció va mantenir fidelment l’estructura gòtica d’una reforma anterior, concretament de l’any 1283, encara que hi havia una reforma anterior a aquesta de l’any 1143. Totes dues reformes medievals van ser degudes probablement a les crescudes del riu que va afectar la seva estructura, i, tot i que estan documentades, una de les millors maneres de comprovar quin era l’aspecte real del pont en aquella època és una aquarel·la del pintor i dibuixant Lluís Rigalt i Farriols (Barcelona, 1814-1894), que a més, mostra un paisatge encantador i molt diferent del d’avui dia.

La forma actual del pont és molt característica i coneguda però entre les hipòtesis de la forma que tindria en època romana, la més probable és que segurament seria de rasant plana, format per molts arcs de mig punt (els arcs actuals són de forma ogival), i a més, una mica més ampla per la circulació de carros amb bous. La reconstrucció medieval de 1283 sota la direcció de Bernat Sellés va incloure dos arcs que elevaven el punt més alt del pont, amb un arc central de 21 metres d’alçada i 43 metres d’amplada, segurament per evitar d’aquesta manera una nova destrucció a causa de les crescudes del riu Llobregat.

Fins aquí la part històrica del pont, també conegut com a Pont de Sant Bartomeu, possiblement degut a la proximitat de les restes de la capella del carrer Sant Bartomeu, una capella documentada des de l’any 1208, però que va ser destruïda al 1835. Encara que podríem continuar donant dades històriques, científiques, arquitectòniques, etc., volem endinsar-nos una mica en el mite i les llegendes que envolten la seva creació. Totes aquestes històries són d’origen medieval i tenen en comú l’aparició del diable que posa a prova els homes. Una d’aquestes llegendes diu que la gent que hi vivia en aquesta població havia de creuar el riu per anar a buscar aigua a una font. Com que era un treball massa dur, un dia una noieta que anava cap a la font va exclamar que preferia donar la seva ànima al diable en comptes de creuar el riu a peu. Llavors va aparèixer un misteriós cavaller que li va assegurar que construiria un pont en una sola nit a canvi de la seva ànima. La noia va acceptar l’oferiment i tranquil·lament es va quedar mirant com treballava l’home misteriós, però a mesura que la nit s’estava acabant la construcció del pont també ho feia. A hores d’ara ja era evident que el misteriós cavaller era el Diable mateix. La noia es va espantar pensant en el tracte que hi havia fet i va anar corrent a la posada on treballava. Li va explicar tot plegat a la senyora, i aquesta, que era molt espavilada, quan només faltava una última pedra per concloure la construcció del pont, va llençar una galleda d’aigua sobre el gall de la casa. Aquest es va espavilar de sobte i va començar a cantar abans d’hora. Al Diable li va agafar per sorpresa i va llençar la pedra a terra abans de tornar a l’infern. Altres fonts diuen que el gall va cantar espontàniament.

Una altra llegenda diu que els habitants d’aquesta localitat estaven incomunicats per la falta de pont i el Diable se’ls hi va aparèixer dient que els hi construiria un pont a canvi de l’ànima de la primera persona que el creués. Van acceptar i el diable va construir el pont. Era el moment del sacrifici i una vella va ser la primera en disposar-se a creuar. Però abans que ella ho fes, va agafar un gat negre i el va fer caminar davant d’ella, d’aquesta manera el Diable va agafar l’ànima del gat i va tornar a l’infern.

Totes dues llegendes no corresponen al moment de la construcció del pont però sens dubte són un bon incentiu per incrementar la popularitat d’aquesta obra d’enginyeria que es remunta a dos mil anys enrera. ||