El Palau Falguera

Benvolguts lectors de EL LLOBREGAT, aquest mes ens agradaria descobrir per tots vosaltres la història i les característiques del Palau Falguera de Sant Feliu de Llobregat, no només per la magnificència d’aquest edifici sinó perquè és un símbol d’aquesta vila, el qual està obert a tot el públic i on es celebren diferents activitats culturals de gran interès.

Situat al costat del nucli antic de Sant Feliu, concretament entre els carrers Falguera, Ramon y Cajal, Sant Josep i Juan Antonio Samaranch, precedit per una gran zona enjardinada, s’alça el Palau Falguera, que data del segle XVII, encara que no sempre va tenir l’aspecte que avui dia podem contemplar. Comencem pel principi.

Al 1636 Jaume Falguera, resident a Barcelona, va prendre la decisió d’invertir en la compra d’una propietat a Sant Feliu de Llobregat; concretament l’edifici en qüestió eren en realitat dues cases contigües amb pati, hort, corral, etc, però la característica més important era que donaven al camí ral, un camí molt transitat durant segles que comunicava Barcelona amb l’interior de Catalunya. Així doncs, des d’aquest moment fins el 1990, any de l’última reforma, el Palau va anar canviant, no només la seva aparença, sinó també la seva estructura interna, a mans dels diferents propietaris que va tenir al llarg de la seva història.

La funcionalitat del Palau era sobretot social; en ell s’hi celebraven tot tipus de festes i balls i fins i tot podem comptar amb la presència de dos figures reials, sempre segons les fonts consultades: al segle XVII trobem citada la visita de Joan Josep d’Àustria (1629-1679) fill del rei Felip IV, probablement en un moment entre els anys 1651 i 1656, època de l’estada d’aquest militar i governant a Catalunya, o sobretot entre el 1653 i el 1665, durant el seu virregnat. És per això que al Palau Falguera podem trobar el Saló dels Àustries, on hi havia teles pintades amb imatges d’aquesta família reial i sobretot de Joan Josep d’Àustria.

Les cròniques també parlen de l’estada del rei Felip V al Palau a principis del segle XVIII. És possible que, si aquest fet es va produir de veritat, tingués lloc abans de la implantació del Decret de Nova Planta al 1716 pel qual es va imposar el model jurídic, polític i administratiu castellà a tots els territoris de l’antiga Corona d’Aragó que van donar suport a les pretensions al tron espanyol de l’Arxiduc Carles d’Àustria, i que van provocar finalment la Guerra de Successió (1702-1714).

Una característica d’aquest edifici és la influència italiana, entre d’altres, sobretot en la decoració, cosa que podem apreciar per exemple en la incorporació al seu conjunt d’al·lusions a la mitologia romana. Una mostra és la figura decorativa que es troba damunt la porta principal del Palau, la representació d’una dona que simbolitza l’Abundància, una deesa al·legòrica grecoromana que normalment es representava amb una corona de flors i sostenia entre les seves mans una cornucòpia (una banya de cabra plena de fruits i flors) que en la mitologia tenia la propietat de concedir tot allò que desitgés la persona que el tingués. Aquesta façana data de la segona meitat del segle XIX, en un moment en que una de les reformes va engrandir el palau a mans de la propietària Josepa Falguera. Una altra figura mitològica present és la escultura del déu Bacus, datada al segle XVIII i que va ser importada d’Itàlia. Aquest déu, en un primer moment va ser adscrit a la vegetació; això estableix una relació amb la figura de l’Abundància, ja que els Falguera eren una família de pagesos enriquits. Però aquest déu més tard (i sobretot característica per la qual és més conegut) es va associar al cultiu de la vinya més concretament, i també, a través dels misteris i els començaments del teatre, era el déu de les màscares. Bacus sempre ha estat associat a les festes i una de les característiques a la societat italiana eren els balls de màscares; igualment al Palau Falguera es celebraven molts balls, entre altres actes socials, descrits pel Baró de Maldà al seu Calaix de Sastre. Així doncs, no sabem per que exactament van triar aquesta escultura per a que es convertís en un dels símbols del Palau.

Finalment, també podem veure avui dia l’escultura del déu Neptú al centre del llac; és el déu del mar i els oceans i normalment se’l representava sobre un cargol-carruatge arrossegat per cavalls marins, rodejat de tritons i amb un trident a la mà. La veritat és que és una representació normal associada als llacs artificials construïts sobretot a les grans cases senyorials i fins i tot a alguns edificis públics.

Tot aquest ventall de representacions mitològiques deixen espai, però, a representacions d’escenes de la Bíblia que podem trobar al Saló dels Àustries: Jonàs i la balena, Jesús guarint un cec, la resurrecció de Llàtzer, etc.

Veritablement és un edifici impressionant; passejar pels seus jardins i contemplar tota la vegetació del parc i pensar que un cop aquests van arribar fins el riu Llobregat, és una bona manera de passar l’estona sols, en parella, amb amics o amb tota la família. No només per poder repassar una part de la història molt important d’aquesta vila, sinó per tota la oferta cultural que ofereix aquest equipament municipal per tots els santfeliuetencs, santfeliuetenques i visitants de fora de la vila que vulguin acostar-se a aquest edifici emblemàtic. A més d’albergar l’exposició Nacional de Roses, podem gaudir a l’Auditori de concerts, conferències, presentacions, etc, i de pas admirar la manera en que es respecta i es protegeix el patrimoni alhora que se li dóna una utilitat i d’aquesta manera es comparteix amb tots els ciutadans. ||