Edifici del segle IX amb reconstruccions posteriors. La part més antiga són les restes de la torre de planta circular. Conserva una paret d’opus spicatum i un finestral gòtic, l’original del qual es guarda al Museu Municipal.
El castell va ser ocupat el segle XII pels Cavallers de l’Orde dels Hospitalaris. L’any 1533, la família Requesens, senyors de la Baronia de Molins de Rei, compra el castell. Fins a l’any 1974 no passa a ser de propietat municipal. L’Associació Amics dels Castells, juntament amb el Museu Municipal, canalitzen les actuacions per conservar-ne les
restes
Castellciuró és un castell ubicat al municipi de Molins de Rei, al Baix Llobregat, dins la serra de Collserola, molt a prop de l’ermita de Santa Creu d’Olorda i del Puig d’Olorda. Actualment es troba en ruïnes, tot i que aquestes han estat restaurades, i també fa la funció de mirador.
Documentat el 1066, la part més antiga de les restes d’aquest castell és un mur d’opus spicatum (obra de pedres inclinades, alternant el sentit de la inclinació en cada filada) molt ben construït, que podrien ser d’origen visigòtic (segle VIII)[2] o preromànic (segle X)[3] i van ser destruïdes sobre l’any 985 per les hordes sarraïnes d’Almansor. De les seves restes escasses destaquen un parell de murs i una cisterna
enclavada en la roca.[2]
Ruïnes d’un castell situat en un petit turó. Aquesta construcció té els seus orígens en una possible torre de defensa de planta circular al damunt de la qual es van aixecar construccions posteriors. Actualment es poden veure les restes d’una torre de planta quadrada adossades a una construcció de planta rectangular. Als basaments de ponent hi ha restes d’opus spicatum.[1
El castell fou construït on hi havia la torre de Guadallo (esmentada l’any 998), a 155 metres d’alçada i en un lloc força estratègic. Es situat en el turó més occidental del brancal que surt del turó de can Ribes unit, i a molt poca distància,
amb el puig d’Olorda.
Aquesta situació fa que tingui una bona perspectiva del curs del Llobregat i de la vila de Molins de Rei.
Fou concedit als hospitalers en el segle XII segons consta en un document del 1162 en el que és conegut com a «Cidró». L’any 1202 era propietat de l’Orde del Temple. Un segle després el castell passaria al domini directe del rei Jaume el Just. L’any 1320, el sobirà concedí permís a Simó des Llor (de Lauro) per edificar un nou castell a l’indret, i el 1332 Molins de Rei i el lloc de Ciuró foren venuts per 10.000 sous.
El 1632, «Molin de Rey» i «Santa Creu d’Orde» consten com a llocs propietat de la comtessa Benavent si bé aleshores el castell ja devia trobar-se en molt mal estat de conservació.||