A la comarca del Baix Llobregat hi ha un nombre important d’edificis modernistes entre els quals alguns tenen només certs elements de caire modernista i d’altres pertanyen plenament a l’estil. Els primers es poden classificar dins el que s’anomena “Modernisme popular”.
Es tracta d’edificis modestos dels quals generalment no es coneix l’arquitecte i en els quals es fa palesa la voluntat dels propietaris d’embellir la seva casa amb detalls de trencadís ceràmic, amb algun element floral en guix o amb esgrafiats.
Alguns exemples els trobem a Molins de Rei, concretament a Can Tarragó, on veiem l’aplicació de trencadís ceràmic al torreó de la cantonada; (IMATGE 1) també a
|
| IMATGE 1. Can Tarragó, Molins de Rei |
Sant Joan Despí en les cases del carrer Montjuïc, de façana senzilla però embellida amb motius en guix de caire floral en les cornises, i a la casa número 52 del carrer Pi i Margall a Sant Boi, destacable pels seus esgrafiats.
Pel que fa als edificis plenament modernistes de la comarca, són obra d’arquitectes de gran vàlua entre els quals destaquen Gaudí i els seus deixebles Francesc Berenguer i Mestres i Joan Rubió i Bellver, que aixecaren la majoria dels edificis de la Colònia Güell (Santa Coloma de Cervelló); Josep Maria Jujol, arquitecte municipal de Sant Joan Despí; Cèsar Martinell, autor de la Federació Obrera de Molins de Rei i el mercat de Sant Joan Despí; Lluís Domènech i Montaner i el seu col·laborador Antoni Maria Gallissà -que van construir en les poblacions d’Esplugues i Cervelló- i Marcel·lí Coquillat, autor de Can Ginestar (Sant Just Desvern).
Els edificis construïts per aquests arquitectes, pel que es desprèn de la seva línia arquitectònica, són molt diferents entre ells i denoten l’empremta i les tendències constructives de cada arquitecte.
A la comarca se seguiren les dues tendències predominants en el Modernisme, encapçalades respectivament per Domènech i Montaner, que intentava recuperar en els seus edificis elements del passat medieval i de la casa pairal catalana, i Gaudí, que es dedicà a experimentar amb noves formes.
Globalment, totes les construccions de la comarca es poden agrupar en diverses tipologies tenint en compte les seves característiques i el seu ús. D’una banda trobem els habitatges i l’arquitectura religiosa, d’altra l’arquitectura civil representada per ajuntaments o casinos, i per últim els edificis agrícoles i industrials.
Tot aquest conjunt d’edificis configura el patrimoni modernista de la comarca del Baix Llobregat.
L’antigua fàbrica de mahons de Domènech i Montaner, coneguda popularment amb el nom
|
| IMATGE 2. Fàbrica La Rajoleta, Esplugues de Llobregat |
de “La Rajoleta”.(IMATGE 2) Ceràmica arquitectónica Modernista de Cataluña - Fábrica Pujol i Bausis, situada a Esplugues de Llobregat. Els seus orígens, l’any 1858 en que els dos socis Joan Terrada Cornet i Màrius Jourdan Bourrell –aquest ùltim d’origen francés- decideixen fundar una “fábrica de ladrillos”. El seu preu va ser 58.448 reales de vellón, dels que 38.708 corresponien als costos de construcció. Tot i així, la fàbrica no era una simple “ladrillería” sino que la seva producció també era de rajoles.
Les obres de Domènech i Montaner són de gran qualitat arquitectònica i molt abundants sobretot a Barcelona. A la comarca l’arquitecte només va intervenir a nivell arquitectònic en la reforma de l’actual convent de Mont-Sió d’Esplugues.
També va dissenyar algunes de les rajoles de ceràmica modernista produïdes en la fàbrica Pujol i Bausis de la mateixa població.
L’edifici que va reformar Lluís Domènech i Montaner, segons un projecte inicial del seu deixeble Antoni Maria Gallissà, era una antiga masia que va ser construïda el 1516. Al segle XIX Pujol i Bausis comprà l’edificació i el seu fill Josep Pujol i Colom va encarregar la reforma de la casa a l’arquitecte vers el 1915. Posteriorment la casa es va vendre a la comunitat de monges dominiques claustrades de Santa Maria de Mont-Sió. La reforma va consistir a canviar la coberta i a afegir noves obertures i detalls decoratius de maó vist a la façana principal, i un cos central a la part posterior de l’edifici, que és
|
| IMATGE 3. Ca L’espinal, Colònia Güell |
el més interessant del conjunt. Està format per una porta adovellada, una tribuna amb finestres d’arc apuntat d’estil goticitzant i una galeria de solana típica de les cases pairals catalanes. També hi afegí dos bancs decorats amb ceràmica a banda i banda de la porta.
L’arquitecte mundialment conegut Antoni Gaudí, autor entre altres obres de la Sagrada Família deixà també la seva empremta arquitectònica a la nostra comarca, concretament a la Colònia Güell, una de les colònies industrials més notable de Catalunya pel fet que posseeix una bona mostra d’edificis civils i industrials pertanyents a l’estil modernista. (IMATGE 3)
Tota la colònia industrial era un conjunt format per una fàbrica i habitatges i serveis per als obrers com l’escola, la cooperativa de consum, l’església, etc. Generalment estaven situades al costat dels principals rius catalans (Llobregat, Ter i Cardener) per aprofitar l’energia hidràulica com a força per posar en funcionament les màquines, i es dedicaven principalment a la producció de teixits. ||
Fons documental:
Col·lecció Descobrim el Baix Llobregat
www.xtec.cat/monografics