Imatge de Sant Benito Menni.
Miércoles 23 de julio de 2014
El 1860 va ingressar a l’Ordre Hospitalària de Sant Juan de Deu canviant el seu nom de Ángel Hércules, pel de Benito.
Va cursar els seus estudi de filosofia i teologia primer al Seminari de Lodi y desprès en el Colegio Romano (Pontificia Universidad Gregoriana de Roma). Va ser ordenat sacerdot en l’any 1866.
Pius IX li va encomanar la missió de restaurar a Espanya la extingida Ordre Hospitalària, tasca que va iniciar el 1867.
Pare Benito Menni, tractava de refondre la seva presència a Espanya, d’on va haver de marxar després de la segona desamortització de Mendizábal. El 20 d’agost de 1895 culmina l’oferiment que els propietaris del Centre Psiquiàtric havien fet al Pare Menni, germà de l’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu i fundador l’any 1881 de la congregació de les Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús, les dues religioses granadines María Josefa Recio i María Angustias Giménez Vera. Els tres fundadors van sentir la necessitat de crear una institució que donés resposta a la situació d’abandonament sanitari i d’exclusió social que vivien els malalts mentals, especialment les dones.
Amb la venda definitiva del centre a l’Orde Hospitalària, durant més d’un segle els centres han passat per moments de gran complexitat, tot lluitant per mantenir la dignitat de l’atenció, sempre dintre de les enormes limitacions que ha patit l’assistència psiquiàtrica a Espanya en tot el segle XX.
Benito Pérez Galdós, en la seva obra Doña Perfecta escrita l’any 1876 fa referència, en el seu darrer capítol ,carta De don Cayetano Polentinos a su amigo de Madrid.
“Acabo de llegar aquí después de dejar a mi sobrina Rosario en San Baudilio de Llobregat. El director del establecimiento me ha asegurado que es un caso incurable.Tendrá, sí, una asistencia esmeradísima en aquel grandioso y alegre manicomio. Mi querido amigo, si alguna vez caigo yo también, llévenme a San Baudilio.”
És només en el darrer quart del segle passat que s’inicia una tímida reforma que anirà prenent cos en les darreries del període, amb el començament de la integració en el sistema sanitari.
El 23 de juny de 1985 fou declarat beat per el Papa Juan Pablo II y el 21 de novembre de 1999 el va canonitzar.
Naixement i ampliació del centre psiquiàtric de Martorell
L’Hospital es va inaugurar el 28 d’abril de 1963 sota la denominació de Centre Neuropsiquiàtric Sagrat Cor. Tres anys després la Congregació de les Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús, fundada el 1881 per San Benito Menni, va adquirir a Martorell uns terrenys de cent mil metres quadrats i, en col·laboració amb la Diputació de Barcelona, es va construir el centre(Av. Compte de Llobregat, 117). La causa va ser la sobresaturació de llits que patia l’Institut Psiquiàtric de Sant Boi, i el motiu del lloc triat va ser la tranquil·litat de l’indret, que afavoria la recuperació dels pacients.
Entre 1881 i 1903, van fundar-se quinze hospitals psiquiàtrics arreu d’Espanya, configurant la primera xarxa assistència en el camp de la salut mental, suplint la manca d’interès de l’administració pública. L’èxit de l’obra va venir donat per una bona gestió financera, al començament basada en les donacions dels benefactors, i una gestió del personal, especialment format, molt encertada. Les institucions hospitaleres, a més, establien convenis amb les diputacions provincials per fer-se càrrec d’aquest tipus de malalts en la demarcació. Així, l’hospital atenia tot tipus de malalts. En destaca la teràpia ocupacions que seguien.
La inaguració del nou centre de Martorell
El día 1 de juny de 1963 es va procedir a la inauguració del Centro Neuropsiquiátrico de Martorell ( actualment “Sagrat Cor, Serveis de Salut Mental”), i aquell mateix dia “ se trasladaron a este Centro de Martorell, 150 enfermas de San Baudilio y 20 de la Clínica Mental de Santa Coloma”,es a dir, 150 persones malaltes asilades del Instituto Psiquiátrico Femenino de Sant Boi de Llobregat y 20 de la Clínica Mental de Santa Coloma de Gramenet (Barcelona).
Redacció||