La Muntanya de Sant Ramón (Baix Llobregat)

Tres municipis comparteixen la muntanya de Sant Ramon també anomenada puig del Montbaig: Sant Climent de Llobregat, Viladecans i Sant Boi de Llobregat.

Sant Ramon a l’època medieval tenia el nom de Montbaig.

A 289 metres d’alçada l’ermita va ser construïda l’any 1887 per Josep Estruch en memòria dels seus pares Ramon Estruch i Eulàlia Cumella. L’interior de l’ermita va ser destruït l’any 1936, a l’inici de la Guerra Civil.

L’últim diumenge de cada mes d’agost s’hi celebra l’Aplec de Sant Ramon Nonat. És costum de pujar a peu i posar un ciri per protegir als nounats i la mare partera.

Aquesta tradició ve d’antic doncs en d’altres èpoques el moment del part i naixement d’una criatura era molt més delicat que avui dia i la gent s’encomanava a aquest Sant que havia nascut de forma miraculosa havent mort la seva mare.

D’aquesta muntanya tradicionalment s’han aprofitat els recursos del bosc i els conreus de secà. Encara avui la població de Sant Climent en té una bona representació amb el reconegut conreu de la cirera. Amb el nom de llicorelles, anomena el baixllobregatí, les roques de pissarra d’aquesta muntanya. Aquestes roques formen part del sòcol de les roques més antigues del massís del Garraf. Pissarres i fil·lites que provenen d’antigues roques sedimentàries de gra fi o argiloses. Abunden els filons de quars blanc.

Els primers assentaments humans al lloc daten de l’època dels Laietans. D’aquell període ibèric en daten algunes restes arqueològiques del poblat gran del Montbaig.

Al segle Xl s’inicia l’època feudal, i la zona del Montbaig queda en el territori de la baronia d’Eramprunyà i de Cervelló.

Durant la Baixa edat Mitjana es consoliden les poblacions. A partir del segle XlV comença una forta desforestació produïda per la necessitat de fusta del moment aquesta desforestació va augmentar segles després on s’inicia el conreu intensiu de la vinya i d’altres cultius de secà.

Durant el s. XVll va aparèixer el bandolerisme al Baix Llobregat.

Al s. XlX hi ha el creixement demogràfic i urbà de les poblacions de la zona sobretot cap el pla del delta. A muntanya arriba la plaga de la fil·loxera que malmet les vinyes i alhora permet que el bosc autòcton es regeneri.

Els malmesos conreus són abandonats al s.XX per moltes causes: baixa rendibilitat, pressió industrial que demandava un gran nombre de ma d’obra, moviments de la població a d’altres punts de l’estat i de la comarca, aparició de les ciutats dormitori en uns anys de poc respecte i comprensió cap a l’entorn natural més pròxim.

Sant Ramon és una muntanya que afegeix valor als municipis de sant Climent de Llobregat, Viladecans i Sant Boi. És un patrimoni en recuperació amb valors naturals i històrics.

Pujar al seu cim és una excursió de baixa dificultat, en el cas de no poder accedir a peu hi ha un camí disponible per vehicles per la zona anomenada els canons a Sant Boi. Aquesta pista queda tancada a l’accés rodat a partir de les 21 hores.

Des de Sant Boi, agafant el camí de la font de Golbes es passa al davant d’un antic pavelló d’esbarjo a prop del palauet d’estiu (actualment Centre d’Educació Infantil i Primària Benviure) dels marquesos de Cornellà que s’utilitzava com a punt de descans en jornades de cacera i en les passejades al Turó del Montbaig.

És d’estil neomudèjar i es coneix popularment com a Torre de les Bruixes o de la Marquesa. Està restaurada i és un punt d’informació del Parc Forestal.

Des de Sant Climent es recomanable passar per Can Molins, una masia d’origen medieval de planta basilical en la qual hi ha un conjunt d’edificacions al voltant: la casa dels masovers, una capella del segle XVlll dedicada a Sant Miquel i que tenia les imatges de la Puríssima, de Sant Miquel Arcàngel, de la verge del Roser, de Santa Madrona i de Sant Francesc d’Asís.

Des de Viladecans, el desnivell fins el cim és considerable degut a que el camí d’accés és més pronunciat. Permet gaudir d’una panoràmica espectacular del Delta del Llobregat .

A la part baixa de la muntanya, la falda del Montbaig, a prop de la riera de Sant Climent, apareix Can Menut.

És una masia que avui dia també se li diu Can Sala. D’origen medieval té la teulada asimètrica i una porta adovellada de pedra vermella. Hi queden conreus amb arbres centenaris.

A la vessant S-E hi ha Les Oliveretes, zona documentada des del s. XVl-XVll com a conreu d’oliveres. Al segle XX , a prop del torrent Fondo, s’instal·là la indústria del fang: La bòbila de Sales. En aquesta zona al 1964 es va trobar un ullal d’Elephas (Paleoloxodon) Antiquus (120.000 a 80.000a.C.) d’uns dos metres de llargada.

El Puig de Montbaig, la muntanya de Sant Ramon, és encara avui un cau d’història per desxifrar, un valor natural i paisatgístic per respectar.

Font documental Fundació Siega.

Imatges cedides per particulars.||