Cultura

Viatge al passat d’un Sant Boi inèdit

Viernes 12 de diciembre de 2014
La historiadora i arqueòloga Mireia Pedro Pascual recull 175 imatges de Sant Boi, la majoria inèdites, des del s.XIX

Sant Boi serà, a partir d’aquest Nadal, la primera ciutat de la comarca de la col·lecció ‘Catalunya Desapareguda’, un projecte de l’editorial Efadós de El Papiol. Després de Manresa, Vic i Palamós, 175 imatges en blanc i negre conformen el llibre ‘Sant Boi de Llobregat Desaparegut’, un viatge en el temps de la mà de la historiadora i arqueòloga Mireia Pedro Pascual i que va des del naixement de la fotografia (finals del s. XIX) fins als anys ’70 quan comença la modernització del municipi.

El que té d’especial aquest trencall de fotografies de la ciutat és que la gran part de les imatges veuen la llum per primera vegada. “El més interessant és que hem fet tot un treball de recerca, durant tot l’estiu, per oferir fotografies inèdites de l’Arxiu Municipal de Sant Boi. No només estan aquelles imatges que tothom té a la ment i que també han d’estar”, diu l’autora santboiana Mireia Pedro. Les 184 pàgines reflecteixen aquesta transformació de la ciutat al llarg del temps, transformació urbanística, demogràfica, industrial, cultural i, en definitiva, social. Per aquest motiu, l’autora recull imatges de tot tipus, panoràmiques, de paisatge, però també quotidianes que permeten oferir els diferents aspectes socials d’un municipi d’esperit local i pagès. “Abans que es convertís en una ciutat dormitori, primer, i en una ciutat metropolita després, Sant Boi era un poble pagès que encara es manté; és el seu rerefons”.

De la revolució industrial i tèxtil, amb fàbriques com Can Massallera, a l’augment de la immigració i la crescuda de l’eixample residencial, el llibre mostra moments històrics com l’arribada del ferrocarril o l’ambient i l’activitat dels ateneus, així com altres anècdotes. Aquest carrer Raurich, per exemple, on es troba la redacció de El Llobregat, antigament, era una colònia d’estiueig de burgesos barcelonins –van arribar a ser una vintena de famílies- que venien a passar l’estiu a Sant Boi. De fet, el Casal del Barri Marianao era el Centre d’Estiueig Sant Jordi. En aquest sentit, entre les anècdotes, Mireia Pedro recull instantànies de la Festa Major de 1931 quan un grup de noies van voler –aprofitant els anys de República- crear un equip de bàsquet femení, cosa que no va acabar d’agradar a la societat local d’aleshores. Com dèiem, moments històrics, amb peces inèdites del gran fons documental de l’Arxiu que “segur que podran reconèixer les persones grans i que permetran, d’altra danda, als joves saber com era abans Sant Boi”.

‘Sant Boi de Llobregat Desaparegut’ es converteix així en un bon regal de Nadal pels amants de la ciutat, del passat i, també, de la història. Amants com Mireia Pedro a Sant Boi o Jordi Ramos a El Prat, en realitat, amants de l’antic Baix Llobregat que apunten a convertir-se en els hereus d’historiadors locals com Jaume Codina.