Des que va néixer Stop Pujades, ja es veia que el debat sobre el present i futur del transport públic no era cosa de dos dies. La ciutadania ha aconseguit, a partir de la mobilització, decisions polítiques que no s’havien donat mai com rebaixar alguns dels preus del transport. Aquesta mobilització ha tornat a guanyar pes a partir del primer Congrés en Defensa del Transport Públic que aplega a nombroses entitats socials i d’usuaris que ha permès recollir en un full de ruta el que s’acostuma a demanar als moviments socials: concrecions.
Celebrat el passat 11 d’abril, els organitzadors d’aquest I Congrés han enviat una carta amb el llistat de demandes a les principals candidatures municipals, amb l’objectiu de marcar l’agenda política. I és que els Ajuntaments també tenen un paper important en aquest sentit. Ara, les entitats estan a l’espera de les respectives respostes de cada formació política que tindran fins el 18 de maig, dia en que s’emetrà un comunicat públic on es detallaran les diferents propostes rebudes.
El full de ruta s’agrupa en quatre grans blocs amb propostes sobre tarifes i finançament del transport públic; sobre el transport a la zona metropolitana; sobre serveis interurbans i de rodalies; i sobre el model de gestió i participació ciutadana. Les propostes són les següents:
• Propostes sobre tarifes i finançament del transport públic - Política de fidelització als usuaris del transport públic amb abonaments indexats al salari mínim i gratuïtat per a determinats col·lectius.
- Gravar l’ús del transport privat en favor del transport públic via: aparcaments de cotxes i motos, benzina, matriculació
- Ús de la taxa turística per millorar el transport públic.
- La organització dels grans esdeveniments han de finançar els costos del transport públic.
- Urgeix l’aprovació d’una llei de finançament del transport públic (pendent des del juny 2004).
- Acabar amb els sous astronòmics dels directius de les empreses del transport públic.
- Disminuir els costos d'operació amb mesures d'eficiència, no amb retallades, i no carregar les inversions d'infraestructura als costos d'explotació.
- Les empreses han de cofinançar el transport públic de els i les treballadores: aplicar la normativa existent de l’any 2010 de desgravació fiscal a empreses i treballadors que es desplacin en transport públic.
- Política de fidelització als usuaris del transport públic.
- Simplificació de la zonificació del transport públic perquè no generi desequilibris en elterritori.
- Tots els concursos del transport públic han d’incloure formules de gestió interessada.
•Propostes sobre serveis de transport públic - Àrea metropolitana - Garantir el dret per a tothom de l'accessibilitat al 100% de tot el transport públic (problemes en les rampes, megafonia...)
- Acabar totes les infraestructures aturades -L9, tramvia per al Diagonal, intercanviadors,...- fent la priorització amb la participació ciutadana.
- Xarxa de Bus d'àmbit metropolità: que guanyi espai al vehicle privat i que es millori la flota des del punt de vista del medi ambient.
- Recuperar i potenciar el Bus de proximitat.
- Aposta per la bicicleta pública amb plantejament metropolità integrada en el transport públic. Millora de les infraestructures amb via segregada a la calçada. Priorització de la bicicleta elèctrica en els barris de la muntanya.
- Potenciar la intermodalitat i connectivitat entre tots els transports públics.
•Propostes sobre serveis de transport públic - Interurbanes/rodalies - Garantir per llei una política de mínims en l'oferta territorial que sigui suficient, ajustada a la demanda a tot el territori, en termes de freqüència, fiabilitat i temps de recorregut.
- Priorització del ferrocarril convencional, en base al manteniment i la millora d'aquesta infraestructura, davant de l'alta velocitat
- Assegurar la inversió necessària per fer el transport públic competitiu respecte la mobilitat particular motoritzada. Es proposa el desdoblament de les vies úniques i la millora de la capacitat dels accessos a Barcelona, així com la dignificació de les estacions actuals i crear-ne de noves quan sigui necessari.
-Exigència d’accessibilitat 100% a les noves concessions i a les existents segons l'any horitzó de la normativa. Quan hi ha incompliment, el règim sancionador ha de contemplar la retirada de la concessió.
- Transversalitat ferroviària complementària a la radialitat. Afavoriment de la comunicació no radial entre centres de mobilitat. Complementar la transversalitat amb línies d’autobús allà on no hi hagi xarxa ferroviària.
- Intermodalitat i oferta coordinada amb la demanda. Promoure la connectivitat entre els mitjans de transport: públic-públic i públic-privat. Definició dels punts d’intercanvi perquè quedi clar on són.
-Coordinació a nivell horari i informatiu de local a internacional
-Millora de la Informació, atenció i participació a/de l'usuari. Possibilitat de reclamació de bitllet a totes les estacions per incompliment de servei.
-Augment de la formació i qualificació del personal dels serveis operadors i de les funcions que ha de fer aquest personal (venda de bitllets amb descompte dalt el tren, per exemple)
-Atenció al públic cobreixi tot l'horari efectiu del servei
• Propostes sobre model de gestió pública i participació ciutadana -Municipalització i gestió publica directa del transport públic
-Control de la gestió i corresponsabilitat en la presa de decisions per part d’usuaris/es treballador/es i administracions
- Simplificació de l’administració de transport públic amb visió local i global
- Auditoria del deute del transport públic per part de la ciutadania i no pagar el deute il·legítim
- Accessibilitat universal
- La T Mobilitat hauria de ser:
-
De propietat i gestió pública
-
Que afavoreixi l’ús del transport públic
-
Transparent
-
Les dades no han de ser personals i només han de servir per les estadístiques /
-
funcionament de la mobilitat
Si (
No(
