Diputació i Generalitat renoven el conveni contra incendis

Tothom recorda encara l’incendi forestal que va cremar a Vallirana i els seus voltants –Cervelló i Torrelles també es van veure afectats- a juliol de 2013, possiblement, el més important dels últims anys al Baix Llobregat. Fins a 80 hectàrees va cremar en només unes hores d’incertesa on 150 persones van haver de ser desallotjades durant els primers moments de l’incendi. De fet, una vintena van haver de passar la nit fora de casa, en concret, al pavelló municipal de Vallirana. Dotze mitjans aeris i una setantena de dotacions de Bombers es van desplaçar per treballar sobre la zona, el que va evitar lamentar víctimes d’un incendi que, per moments, era imprevisible i virulent, sobretot, al seu inici.

L’incendi va ser la prova de que la província de Barcelona tampoc s’escapa d’hipotètics incendis importants tot i tenir gran part de la seva superfície urbanitzada. De fet, Vallirana va ser el municipi amb la major temperatura registrada de tota Catalunya en alguns dels dies previs a l’incendi. Per aquest motiu, i a les portes de l’estiu, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona han arribat a un nou acord per aprovar, de manera coordinada, un nou conveni de prevenció d’incendis amb l’objectiu de minimitzar el número d’incendis forestals. El conseller d’Interior, Ramon Espadaler, el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Ambient, Josep Maria Pelegrí, el president de la Diputació, Salvador Esteve, han segellat aquest matí l’acord de col•laboració per establir tant les mesures de prevenció com els mecanismes de comunicació necessaris.

Així, amb el nou conveni, s’actualitza el darrer signat entre ambdues administracions l’any 2005, fa ja una dècada. A més, es redefiniran altres acords i es deixarà la porta oberta a la incorporació d’altres institucions públiques. Pel que fa les concrecions, amb el nou conveni es crearà una comissió de Coordinació i seguiment formada pel director general del Medi Ambient i Biodiversitat, el director general de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments, el director general de Protecció Civil i el diputat delegat en matèria d’Espais Naturals i Medi Ambient de la Diputació. La comissió, a la vegada, crearà grups de treball per al seu assessorament i suport segons les seves necessitats i qüestions tècniques.

Després, com a principals estratègies, s’establiran mecanismes de coordinació diària de les actuacions de prevenció (tractaments silvícoles, millora de xarxa viària, establiment i manteniment de punts d’aigua per l’extinció d’incendis, etc.) establint un pla de vigilància d’incendis unificat entre les institucions; es fomentarà la gestió forestal com a mesura de prevenció així com la participació de la ciutadania en les tasques de cura de la massa forestal. En aquest sentit, es donarà prioritat a les zones properes a les urbanitzacions. En paral•lel, el nou conveni manté la òbvia prioritat de la seguretat de les persones i els equips que intervenen en cas d’incendi i es continuarà treballant, segons les administracions, per establir els procediments operatius conjunts en base a les previsions del Pla especial d’emergències per incendis forestals (INFOCAT).

D’altra banda, com a dada rellevant, Generalitat i Diputació aproven intercanviar i compartir tot la informació i les seves base de dades per tal d’afavorir la bona comunicació i la coordinació. De fet, estaran convidades a les diferents reunions que s’organitzin, per les dues parts.

El treball coordinat i unificat entre les dues institucions haurà de millorar, així, la prevenció d’un territori, el Baix Llobregat, que ha estat tradicionalment objecte de diferents incendis. I és que, tot i la gran massa urbana del sud de la comarca, tenim també molta superfície forestal: un costat de Collserola, part de la serra de l’Ordal o del Garraf que afecten a nombrosos municipis del Baix. Precisament, el Garraf va cremar l’any 2012 fins a 500 hectàrees en un incendi a prop de Vilanova i la Geltrú i l’Arboç; que, en tot cas, no fa oblidar l’històric incendi a Montserrat que es va carregar el 40% de la superfície natural a l’any 1986. 3.216 hectàrees que es van carregar pràcticament tota la població de pinassa i de pi roig.