CiU demana la suspensió del Reial Decret sobre avaluacions finals amb valor acadèmic

Entre els partits opositors es troba Convergència i Unió que, novament, ha exterioritzat les diferències amb el Govern espanyol. En aquest cas, el punt de fricció es tracta de les avaluacions finals. El portaveu en matèria d’educació del grup parlamentari de CiU al Congrés, Martí Barbera, ha reclamat la suspensió del Reial Decret que regula les avaluacions finals amb valor acadèmic de l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) i de batxillerat.

A més, a través d’una proposició no de llei que ha presentat a la Comissió d’Educació, Barberà ha demanat analitzar i estudiar l’experiència de les diferents comunitats autònomes i dels seus Consells Superiors d’Avaluació, que ja realitzen avaluacions censals de diagnòstic com la LOE preveia, enlloc d’aprovar, de manera unilateral, el Reial Decret. En aquest sentit, CiU considerar que el Govern espanyol hauria de rectificar per aconseguir un sistema d’avaluació “sense valor acadèmic, modern i actualitzat”, que permeti detectar prematurament els alumnes amb dificultats.

I és que, CiU considera que el nou sistema d’avaluació final és, en definitiva, un mecanisme de control del ministeri per assegurar-se que aquells continguts i disciplines –no competències- que ha posat en els currículums escolars, s’hagin d’impartir a la força “perquè al final hi haurà un examen i d’aquest examen depèn un títol”. D’altra banda, segons la bancada convergent, aquestes avaluacions tiren per terra el concepte d’avaluació continua: “Aquest sistema que ha imposat el PP el que fa és posar en joc tota la feina feta durant el procés educatiu en les etapes obligatòries en una única prova”, ha dit el portaveu d’educació de CiU al Congrés. En qualsevol cas, tot i les diferències evidents, hi ha un punt d’acord: tots creuen necessàries les avaluacions. Ara bé, CiU pensa que han de ser només de diagnòstic i el PP amb valor acadèmic.

Set lleis en déu legislatures
El partidisme a Madrid ha portat a Espanya a tenir en 45 anys set lleis educatives diferents: la Ley General de Educación (1970), encara en el període franquista; la LOECE (1980) d’UCD, marcada per la nova Constitució i el cop d’Estat; quatre del PSOE (la LODE de 1985 va introduir el sistema de col•legis concertats; la LOGSE de 1990 deroga la LGE i dóna pes a les autonomies; la LOPEG de 1995, molt criticada pel professorat; i la LOE de Zapatero al 2006 que introduïa l’assignatura d’Educació per la Ciutadania, entre d’altres) i aquesta última del PP, impulsada per Wert pràcticament en solitari. Aquesta és, de fet, la única del PP ja que la que va promoure, al 2002, José Maria Aznar mai es va arribar a aplicar amb l’arribada de Zapatero.

Set lleis en déu legislatures democràtiques, factor que també influeix en el fracàs escolar d’uns alumnes que, pràcticament, cada quatre anys veuen com es canvia el seu model amb la mateixa facilitat que canvia un govern de color. III