www.elllobregat.com
S’atura l’onada d’estrangers i un 0’9% marxa del territori
Ampliar

S’atura l’onada d’estrangers i un 0’9% marxa del territori

jueves 15 de octubre de 2015, 03:38h
Els marroquins representen més d’un terç de la població estrangera a la comarca, seguits de la nacionalitat romanesa i equatoriana; al Baix hi ha 118 nacionalitats. “Visc a Sant Ildefons, a Cornellà, i m’agrada dir que el meu barri és una petita OTAN representada. Mai he tingut cap problema i ho trobo una oportunitat per conèixer noves cultures”

La població estrangera resident al Baix Llobregat ha disminuït un 0’9% durant el 2014 i en comparació amb l’any anterior, segons dades del Consell Comarcal del Baix Llobregat. Actualment, tota la comarca –menys L’Hospitalet- disposa de 8.214 persones estrangeres empadronades en qualsevol dels trenta municipis del Baix Llobregat. Això suposa el 10’1% del total de la població de la comarca. Aquesta disminució és una constant des del 2011, molt probablement per l’esclat de la crisi econòmica. De fet, des del 2008 i fins el 2014, 4.197 immigrants han sortit del nostre territori.

En xifres absolutes de població estrangera, els municipis del Baix Llobregat amb més persones immigrades són Castelldefels, Martorell i Cornellà de Llobregat. A excepció de Martorell, els altres dos també són els que més estrangers han perdut al decurs de l’any passat. Segons el Consell Comarcal, a Cornellà hi ha 911 immigrants menys; a Castelldefels, -843; a Sant Boi de Llobregat, -801; i a El Prat de Llobregat, -716.

El Baix Llobregat té 118 nacionalitats diferents
Pel que fa a les nacionalitats del Baix Llobregat, Cornellà és el municipi amb més àmplia varietat. Concretament, en aquesta localitat hi ha 74 nacionalitats diferents, predominant la marroquina, l’equatoriana i la peruana. “Les diferents nacionalitats també varien el perfil de l’immigrant. En el cas del Marroc, principalment són homes que venen al Baix Llobregat a treballar i quan aconsegueixen una estabilitat laboral, se’n porten la resta de la seva família. En el cas de les nacionalitats llatinoamericanes, primer venen les dones a treballar, deixant al seu país d’origen els fills/es i als seus marits”, explica Saida Ehliluch, secretària de compromís social de CCOO al Baix Llobregat.

En termes generals, el Baix Llobregat té 118 nacionalitats diferents. Les persones procedents del Marroc representen el 26%; les de Romania, el 8% i les d’Equador, el 5%. És un perfil diferent a la immigració de l’Àmbit Territorial Metropolità, on els marroquins també són la principal nacionalitat estrangera, seguida de la pakistanesa i de la xinesa.

La població europea representa el 30’6% del total
La població europea també està força present a la nostra comarca, representant el 30’6% del total d’immigrants. En aquest cas, els italians i francesos són els més freqüents, sobretot en municipis com Begues, Castelldefels o Cervelló. Els alemanys, per exemple, representen el 8% i el 7% en Cervelló i Corbera de Llobregat, respectivament.

La gran majoria de les persones immigrades del nostre territori són homes joves d’entre 25 a 34 anys. Els municipis amb una tradició econòmica industrial tenen, en termes generals, una immigració procedent d’Àfrica i en les localitats més residencials tenen estrangers europeus. Les nacionalitats americanes predominen a Olesa de Montserrat; Corbera de Llobregat; Molins de Rei; Esplugues de Llobregat, Sant Joan Despí i Cornellà de Llobregat.

La immigració a L’Hospitalet
L’Hospitalet, al igual que tota la comarca del Barcelonès, té una població estrangera molt més elevada que la resta del Baix Llobregat. Segons dades d’Idescat i a data de l’1 de gener del 2014, L’Hospitalet té 51.410 persones estrangeres, representant el 25’43%. D’aquesta manera, un terç dels residents a L’Hospitalet han nascut fora d’Espanya.

El Baix i L’Hospitalet, exemples de diversitat
En tot l’Àmbit territorial metropolità hi ha 156 nacionalitats representades i una de les zones amb un fluix migratori més elevat és el Baix Llobregat i L’Hospitalet. La diversitat cultural, a inicis dels noranta quan va esclatar l’arribada de persones nouvingudes procedents de fora de les fronteres espanyoles, es van crear de petits guetos en alguns barris de L’Hospitalet o del Baix Llobregat. Ara, dues dècades després, els immigrants conviuen amb la resta de ciutadans i ciutadanes. “Yo vivo en San Ildefonso, en Cornellà, y en mi escalera hay marroquíes y latinoamericanos. Me gusta decir que en mi barrio hay una pequeña OTAN representada. Yo nunca he tenido ningún problema con ellos, todo lo contrario, alguno de mis mejores amigos han nacido en América del Sur. Para mí es una oportunidad de conocer nuevas culturas”, assegura Pablo, de 21 anys. III

¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (0)    No(0)


Normas de uso

Esta es la opinión de los internautas, no de El Llobregat

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes.

La dirección de email solicitada en ningún caso será utilizada con fines comerciales.

Tu dirección de email no será publicada.

Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.

Portada | | Búsquedas | [ RSS - XML ] | Política de privacidad y cookies | Aviso Legal
Comunicación Metrobcn, S.L. :: Redacció: Raurich, 62 (08830) Sant Boi de Llobregat
Contacto