A diferència de les municipals, amb una representació testimonial al Ple dels partits sota el paraigües de Podem -el vot va acabar dividit per diferents candidatures-, i en contra del que va passar a les autonòmiques, on es va prioritzar un bloc clarament anti-independentista, com a la majoria de les grans ciutats del Baix amb una victòria clara de Ciutadans i PSC o viceversa, En Comú Podem també es va proclamar vencedor dels comicis generals a Viladecans.
Novament, En Comú Podem i PSC sumarien una àmplia majoria absoluta d’esquerres, en aquest cas, amb el 56,8% del vots totals.
El tàndem entre Colau i Iglesias permet doblar el vot morat de Catalunya Sí Que És Pot a les autonòmiques (5.580), que permet superar als socialistes en un dels altres feus tradicionals del cinturó roig, que aquest any ha experimentat diferents tonalitats, segons els comicis. Per la seva part, el PSC guanya alguns suports en comparació als resultats d’Iceta el passat 27 de setembre (+ 602 vots) que els permet ser segona força després de la generalitzada davallada de Ciutadans, que perd 4.241 paperetes. Per la seva part, el Partit Popular queda com a quarta força més votada, sis punts percentuals per sota de Ciutadans; però, això sí, amb més vots fins i tot que l’independentisme, que perd més de la meitat dels vots aproximadament. III
Si (
No(
