www.elllobregat.com

Cap renúncia en educació

jueves 18 de febrero de 2016, 03:29h

Vagi per endavant que entenc que és el Departament d’Ensenyament de la Generalitat qui ha de programar l’oferta educativa a tot el país, i per extensió a cada municipi.

Vagi també per endavant que entenc que amb la baixa natalitat, i amb el fet que molta gent ha hagut de tornar al seu país d’origen, s’ha reduït sensiblement la previsió d’escolarització, i per tant l’oferta de places d’escolarització s’ha de reduir en proporció a la demanda existent.

Ara bé, el que ni entenc, ni de cap de les maneres puc compartir és que es programi l’oferta educativa pública local, arribant a treure per exemple línies de P3, sense atendre al principi de coresponsabilitat amb els ajuntaments i la comunitat educativa amb els seus projectes educatius consolidats.

Em sembla irrenunciable que els ajuntaments exerceixin les seves potestats en la programació de l’oferta escolar, d’acord amb el seu coneixement de la realitat social. Sempre he cregut, i difícilment canviaré de parer, que són els ajuntaments com administració més propera al ciutadà qui coneix millor les necessitats reals dels seus veïns. Els regidors i les regidores d’educació, de cadascun dels municipis, són els interlocutors més vàlids per a poder programar una oferta racional i adequada, i per tant s’ha de comptar amb ells. En matèria educativa, però serviria per a qualsevol política pública, cal establir una anàlisi demogràfica basada com a mínim en cinc anys, i no pas en el curs immediat següent. El fet de tancar aules abans de la preinscripció amb una visió “curt terminista” pot ser pa per avui i gana per demà, doncs potser ens estalviem uns diners avui que demà haurem de doblar o triplicar, doncs els hipotètics casos de fracàs escolar del futur són summament quantiosos per a l’administració, ja que tenir demà un jove sense feina i formació, implica fer una despesa social molt més important que la que hauries fet invertint en educació.

A més, cal tenir en compte que, malgrat pugui semblar racional el tancament de línies, aquest tancament impacta directament sobre els recursos disponibles a les escoles, molt especialment en les assignacions de suports i especialistes, però també en el nombre de mestres . Aquesta pèrdua de recursos pot limitar la qualitat del servei i, per tant, això directament genera un impacte sobre els alumnes si s’arriben a tancar línies de P3. Així doncs, sense proximitat en la gestió, i sense una visió a llarg termini no avançarem com a país en matèria educativa. III

¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (0)    No(0)

+
0 comentarios