www.elllobregat.com
Aymerich celebra aquest febrer el seu segon ple municipal
Aymerich celebra aquest febrer el seu segon ple municipal

“Vam ser els últims en tenir un institut i ara la crisi ens ha castigat molt”

jueves 18 de febrero de 2016, 04:27h
Aymerich centra el mandat en la justícia social a partir de tres eixos fonamentals: educació, serveis socials i ocupació. L’alcaldessa aposta per un Sant Vicenç agrícola, però que desenvolupi moderns polígons per atraure noves empreses.

Podia imaginar-se que aquest moment arribaria, però segurament no tan d’hora. Sigui com sigui, Maite Aymerich és des de fa menys de dos mesos la nova alcaldessa de Sant Vicenç dels Horts, després de la dimissió d’Oriol Junqueras. El municipi canvia un historiador per una llicenciada en filosofia i ciències de l’educació, un valor afegit que la diferencia de l’habitual estereotip formatiu dels polítics. La seva confiança cega en l’educació serà un dels pilars del seu mandat.

Militant d’ERC i, per tant, independentista, Aymerich accepta el càrrec en un moment clau de la política, tot i que reconeix estar de pas. De fet, no ha deixat la seva feina.
Mare de dos fills, Aymerich és amant de l’escriptura, la poesia i la restauració de mobles, passions que ara per ara ha hagut de deixat en un costat, precisament, per la completa agenda del dia a dia. La prova, que ens rep al vespre. III

-Quines són les línies mestres del seu mandat?
-El mandat, que, de fet, arrenca amb l’Oriol, busca a Sant Vicenç un tema de justícia social, que és prioritari per donar resposta a la situació de crisi. A Sant Vicenç, els espais de crisi són potents –històricament i ara encara més- i, llavors, volem desenvolupar aquest concepte de justícia social sota tres pilars: l’educació, els serveis socials i l’ocupació. Buscarem fórmules que passen, d’una banda, per un augment de pressupost i, d’altra, aprofitant el teixit que tenim al territori amb convenis i col·laboracions amb entitats.

-És un mandat continuista, entenc. Què pot aportar vostè de diferent, tenint en compte que té una formació vinculada a la filosofia i a l’educació?
-Crec que molt. Parteixo del fet que sóc filla de Sant Vicenç, estic molt compromesa amb el municipi i bec dels valors republicans de justícia social. Penso que, per la meva formació, puc treballar per empoderar a la comunitat per tal de poder sortir d’aquesta situació. I l’educació, en aquest sentit, és un projecte de futur, un ascensor per poder accedir a llocs de treball. Sense educació no tenim futur.

-És fonamental tenir aquesta visió a mig i llarg termini.
-L’educació, els serveis social i l’ocupació. Tot té una visió de futur. I per poder fer això, només és possible des d’una visió de la democràcia participativa. És molt oportú, d’una banda, perquè aquí ja hi ha taules i òrgans de participació; però, a més, el que hem fet per primera vegada és posar sobre la taula un Pla d’Actuació Municipal amb uns eixos clars, que posarem a debat amb la ciutadania.

-Durant la crisi, Sant Vicenç ha estat el municipi del Baix amb més atur. Per què?
-És un municipi amb una de les rendes més baixes del Baix Llobregat. Som el municipi on vam tenir un institut més tard, això ha deixat històricament una configuració social amb pocs treballadors qualificats. Clar que hi ha, però comparativament és una població pobre en això. Per tant, l’educació ha de permetre ser aquest ascensor. Amb la crisi cau empicat el sector de la construcció i tot el que es deriva i a Sant Vicenç ha estat molt castigat en aquest sentit. Ara, hem baixat aquest llindar psicològic del 20% d’atur.

-Què s’ha fet?
-Moltes polítiques actives d’ocupació en recerca de feina i orientació; després, hem treballat molt per captar empreses que estiguin interessades en situar-se al municipi. Sant Vicenç es troba en un lloc estratègicament molt bo i tenim uns polígons amb una sèrie d’activitats.

-Cap a on mira Sant Vicenç, cap a les grans ciutats metropolitanes o cap al nord?
-Estem una mica amb un peu a cada banda. Sant Vicenç va créixer de forma molt desordenada i això ha tingut costos molt elevats que també han contribuït al deute, que hem sanejat, però també tenim una identitat agrícola i té tota una façana que jo, concretament, em vaig significar molt perquè no fos urbanitzada. A l’època del totxo semblava que no tenia sentit plantar cols o pastanagues i ara hi ha empreses que treballen tot el tema de productes de proximitat, ecològica, cooperatives, etc. Per tant, volem ajudar a les noves iniciatives en aquest sentit, però després tenim un polígons que els hem de fer molts atractius. Som un poble-ciutat mitja. La gent no parla de ciutat, parla de poble, un concepte molt arrelat.

-Deia que Sant Vicenç va créixer desordenadament. Què es pot fer a nivell municipal per afavorir la integració i evitar, per exemple, guetos a la distribució de barris?
-Hem tingut dos moments: les onades dels anys 60 i 70, que eren nacionals, que sí va haver una ubicació d’aquestes persones molt desordenada que va generar nuclis, però gràcies a tot el teixit associatiu i la participació ciutadana s’ha evitat la creació d’aquests guetos. Pel que fa l’arribada de nouvinguts estrangers, tenim una forta comunitat marroquina i hem tingut la sort, també, i l’encert de recolzar una entitat com és la Bayt al-Thaqafa, molt estimada a Sant Vicenç i que han fet una feina molt d’acompanyament. Què pot fer l’Ajuntament? Doncs aprofitar els agents actius que té al territori per fer polítiques actives. Tenim dues mesquites, intentem que, quan es fa el Ramadà, fan el trencament del dejuni a la plaça de la Vila, que està molt bé, perquè si no sembla que aquesta comunitat sigui d’altra població. Amb aquestes coses veiem que tot i que pertanyen a altre cultura i altre religió són també els teus veïns. És important la identitat i reforçar el sentiment de pertinença de la nostra població.

-Com estan les finances de Sant Vicenç?
-Doncs estan molt bé. Sant Vicenç va arribar a una situació estrepitosa i de uns anys enrere es van fer mocions per millorar aquesta situació. Ara estem molt sanejats. El que farem ara és no desviar-nos d’aquesta tendència. Què s’ha fet? Doncs aplicar un sistema d’economia domèstica. En tems de bonança tots ens plantejàvem viatges que ara no podem fer; ara ni fem els viatges ni anem a sopar sovint. Però hem de pagar els serveis més bàsics i el lloguer. A l’Ajuntament, doncs, hem reduït molt els costos superflus; hem mirat que els serveis bàsics es negociïn i sortissin amb acords favorables; i aquesta tendència de ser auster també provoca que el propi treballador i tècnic estigui en clau d’austeritat i, per tant, els departaments fan peticions de pressupost ja ajustades. A part, hem d’estar a l’aguait de possibles subvencions supramunicipals.

-Amb el lideratge tan fort que tenia Junqueras, l’ha deixat el llistó molt alt. Creu que li pot perjudicar?
-La deixat tan alt que és incomparable. És impossible. Hi ha una part que fa vertigen, però, una cosa de l’Oriol -que sí que puc fer i la penso exercir perquè és una lliçó per tots- és que és una persona propera, senzilla, que estima el poble, honesta i això és el que jo puc donar. He d’intentar exercir l’encàrrec d’alcaldessa amb senzillesa, honestedat, amb proximitat i amb diàleg. Amb tothom: amb els veïns, amb el govern i amb l’oposició. És un valor el preguntar i el consensuar. Perquè tots estem aquí pel poble. Jo, de fet, treballo al poble; compagino l’alcaldia amb la feina, perquè tinc molt clar que estic aquí de pas.

-La dimissió de Junqueras va ser molt criticada, sobretot pel PSC, que la qualificava de frau electoral. Què li sembla?
-El concepte de frau és molt gruixut. Per descomptat, no és pas cert. Tothom que va votar a la llista de Sant Vicenç, l’Oriol ja va dir que no hi seria, que no hi seria, i tots sabíem que podia passar i que seria bo, en clau nacional. No pensàvem que seria tan aviat, també hem de ser honestos en aquest sentit. Al desembre, la situació ho requeria i així ho va decidir, de dedicar-se en cos i ànima.

-Quan s’entera vostè que dimitiria?
-Poc abans. No estava previst al maig en absolut. Que durant els quatre anys podia passar, sí.

-Ha passat tant d’hora que hagués preferir presentar-se vostè com a candidata?
-No necessàriament. Oriol ha marxat per complir una tasca, no per cap imputació, per cap malversació, tracte de favor ni cap corruptela tant i com ha passat amb altres alcaldes o regidors d’altres formacions. I que han hagut de marxar i han estat substituït pel mateix procediment. Per tant, no parlem de frau, perquè no ho és.

-Com valora el pacte amb Podem?
-Molt positiu. De fet, aquest pla de justícia social va ser pactat amb ells i ens trobem molt a prop, tant a prop com que batallem pels mateixos pilars. Igual que a nivell de participació i de gestió adequada. Sempre hi ha friccions habituals un cop et poses a la feina, però fins ara hem estat molt en sintonia i, de fet, sortim dels plens i marxem tots els regidors a sopar amb les seves parelles. No dic que siguem amics, però que podem riure i hi ha bona relació. Després perquè en temes que estiguin fora de l’àmbit de govern, els companys de Podem tenen llibertat de vot.

-Quina ha estat la seva trajectòria professional?
-Sóc llicenciada en filosofia i ciències de l’educació, sóc de lletres, i, en concret, sóc pedagoga. També psicopedagoga, mediadora familiar, estic habilitada com a educadora social i, històricament, sempre he estat vinculada al món del lleure, quan no era professional. Després, vaig entrar a treballar en el camp social: tutelar de menors, centres residencials, acció educativa amb joves amb trastorns mentals i va haver un moment que vaig fer un salt a treballar a un institut, aquí a Sant Vicenç. Ara, des del 2007, treballo a l’equip d’assessorament pedagògic i, actualment, sóc la directora.

-I a nivell personal què l’ha representat aquest salt a l’alcaldia?
-Sobretot m’ha canviat el que passa a casa. Tinc dos fills, però que són grans, un que viu a Glasgow i altra a Torrelles, visc sola i, per tant, m’agafa en una situació personal que la criança dels fills ja està superada. A nivell familiar no hi ha massa desgavell. Passa que tot el temps personal se m’ha acabat. Escric, per exemple, doncs, ara zero. No faig res més ara que pensar i fer per Sant Vicenç. Tinc l’agenda molt plena. És curiós perquè igual que la gent de fora de la família, del poble, t’encoratgen i et diuen “ostres que bé Maite”, doncs, la família et diu “vols dir”, “no vols dir que t’hauran enredat”...

-Té molt temps per valorar i pensar si es presentarà a les municipals.
-Ja ho veurem. Perquè jo tinc una feina que m’agrada i tinc molt clar que estic aquí per oferir un servei, en un moment en que tothom ha de posar de la seva part per aconseguir aquesta fita que busquem que és la independència. Jo volia ajudar, però ja veurem. III

¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (1)    No(1)


Normas de uso

Esta es la opinión de los internautas, no de El Llobregat

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes.

La dirección de email solicitada en ningún caso será utilizada con fines comerciales.

Tu dirección de email no será publicada.

Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.

Portada | | Búsquedas | [ RSS - XML ] | Política de privacidad y cookies | Aviso Legal
Comunicación Metrobcn, S.L. :: Redacció: Raurich, 62 (08830) Sant Boi de Llobregat
Contacto