www.elllobregat.com
La pediatria, als peus de la Salut
Ampliar

La pediatria, als peus de la Salut

miércoles 13 de abril de 2016, 05:27h
El sector denuncia el dèficit de pediatres, situació que pot ser extrema en poc més d’una dècada

Al Baix Llobregat i L’Hospitalet viuen aproximadament 173.494 nens i nenes amb 14 anys o menys, la qual cosa suposa el 15,12% de la població infantil de tota Catalunya, segons dades de l’Idescat de 2015. L’atenció primària, com indica el seu nom, és la primera via per garantir la salut de les noves generacions. Al Baix Llobregat hi ha 42 Centres d’Atenció Primària (CAPs) i consultoris; i a L’Hospitalet, 10, segons el cercador d’equipaments de la Generalitat, tot i que no hi figura el CAP de La Florida.

No resulta gens fàcil conèixer la situació de l’atenció sanitària dels més petits. El vicepresident de l’Àrea Professional de la Societat Catalana de Pediatria (SCP), Xavier Pérez-Porcuna, explica que ni tan sols els professionals tenen accés a les xifres de l’administració. “La llei diu que ha d’haver-hi entre 1.000 i 1.200 nens per pediatra, però sabem que això no sempre es compleix. De fet, jo en tinc 1.400”, assegura. Altre problema, afegeix, és que els pediatres que es donen de baixa o es jubilen no es cobreixen o, com a molt, són substituïts per metges de família –un 30%, segons el càlcul de la SCP-, la qual cosa suposa un empitjorament del servei.

La qüestió de fons, segons Pérez-Porcuna, és que les administracions no valoren la pediatria i, per tant, no convoquen places d’aquesta especialitat, motiu pel qual hi ha “un dèficit de professionals des de fa molts anys”. Fins i tot abans de la crisi. “Aquesta no ha fet més que agreujar la situació”, sentència el pediatre. I la situació sembla que anirà a pitjor, perquè “el 50% dels pediatres es jubilarà en 10-15 anys i no hi haurà recanvi”, adverteix. Aquesta dada és preocupant, més encara si es té en compte que la població infantil augmenta cada any des de 2000, segons l’Idescat.

Aquest panorama no canvia gaire al Baix Llobregat. La secretària general del Sindicat Intercomarcal de Sanitat de Comissions Obreres al Baix Llobregat, Alt Penedès, Anoia i Garraf, Ana Rosa Sevillano Palma, indica que els tres problemes més importants al territori són manca de pediatres, consultes massificades i la necessitat de comptar amb un pediatre als Centres d’Urgències d’Atenció Primària (CUAPs). Sevillano assegura que hi ha poblacions on a cada pediatre li corresponen gairebé 2.000 targetes sanitàries individuals (TIS) i que entre les poblacions més afectades es troben Sant Joan Despí, Cornellà o Sant Vicenç dels Horts.

La sindicalista també reconeix que el problema ve de lluny, tot i que la crisi ha portat més precarietat, ja que ara “s’estan fent contractes de 25 hores a la setmana, motiu pel qual la gent no vol ni desplaçar-se perquè es perden oportunitats de formació i desenvolupament professional”. També considera que l’administració no està fent tot el que caldria perquè, tot i que comprèn que amb la crisi es van aturar totes les oposicions, la primera que s’ha obert enguany “ofereix 340 places, només 8 de les quals són per a pediatres. I s’han presentat 22.000 persones. La gent vol estabilitat”. Malgrat la situació, Sevillano no coneix cap cas com el que es va produir a L’Hospitalet de Llobregat.

L’Hospitalet, cas obert
La segona ciutat de Catalunya, amb més de 35.000 nens i nenes entre 0 i 14 anys, va sortir a les notícies perquè les famílies del Centre d’Atenció Primària La Florida Nord, conegut com “Los pajaritos”, van veure com marxaven els seus pediatres de referència sense cap explicació per part de la direcció. Avui dia continuen esperant que la comissió d’investigació que s’ha obert depuri responsabilitats per la gestió del cas.

Tota va començar el 2013, el pitjor any de la crisi, quan va arribar un nou equip de direcció encapçalat per Mireia Sans, el qual va decidir prescindir dels serveis d’una tercera infermera. Aquí es va produir el que el doctor Fernando Parreño anomena “la primera discriminació. Hi havia l’equip Sud, que comptava amb tres pediatres i tres infermeres; i l’equip Nord, que comptava amb tres pediatres i dues infermeres”. Parreño assegura que van parlar amb la direcció per proposar millores, però que no es va fer res fins que els van informar que ajuntarien les dues zones en l’anomenada Unitat Pediàtrica, a finals de 2014.

La Unitat Pediàtrica mai va funcionar com a tal, sosté Parreño, perquè mentre la resta de pediatres disposava de la seva pròpia infermera, ell havia de comptar amb l’ajuda de cinc infermeres diferents, la qual cosa suposava, segons ell, una segona discriminació encara pitjor que l’altra: “Hi havia menys espais buits per demanar cita, hi havia menys revisions, les vacunes es donaven amb retard, les mares no podien escollir dia... Va ser un desastre i van rebre un tracte absolutament indigne. I en cap cas es van complir els objectius de qualitat assistencial establerts per l’ICS (Institut Català de Salut)”. A més a més, aquesta rotació també afectava els pacients d’altres pediatres, motiu pel qual ell i la doctora María Ángeles Vaca van marxar el novembre de 2015; i la doctora Laia de Antonio, a finals de gener de 2016. Estaven cansats de proposar millores que ningú, ni la direcció ni els seus superiors, es prenia seriosament: “I jo he de defensar els nens que hi porto. He fet un jurament hipocràtic” (la carta de comiat als seus companys és a http://bello.cat/ind20151112.html).

Les famílies es van quedar estupefactes quan es van assabentar de la marxa dels pediatres. La Marta Richard, mare afectada i portaveu dels menors afectats, explica que van recollir 350 signatures i que a finals de gener van enviar cartes i correus a tot arreu: a la direcció del Florida Nord; al director del Servei d’Atenció Primària (SAP) Delta del Llobregat de l’ICS, Jordi Monedero; al gerent de l’ICS a l’Àrea Metropolitana Sud, Antoni Andreu; i al director de l’Atenció Primària Costa de Ponent a l’ICS, Xavier Bayona. El 19 de desembre es va presentar una reclamació online a l’ICS que ha estat resposta aquesta Setmana Santa; i el 26 de gener es va fer una reclamació al Servei Català de Salut que encara no ha rebut resposta. Tot això per defensar la bona feina dels pediatres, denunciar el deteriorament de la qualitat del servei i la manca d’informació.

El 28 de gener les famílies es van reunir amb el director del SAP Delta, que cobreix L’Hospitalet, però també Gavà, Castelldefels, Begues, Viladecans i El Prat. Aquestes no es van quedar conformes amb les explicacions ni la situació i van aconseguir que el grup municipal ICV-EUiA-Pirates presentés una moció al ple del 23 de febrer on es demanava “la destitució de tota la directiva del CAP de La Florida i del SAP Delta, per la seva incapacitat d’evitar aquesta situació” i es feia ressò d’altres problemes, com l’absència d’urgències pediàtriques les 24 hores a la segona ciutat de Catalunya.

Mala organització i falta de comunicació
El director del SAP Delta, per la seva part, ha reconegut a El Llobregat que hi ha hagut una “crisi” al CAP La Florida Nord per qüestions organitzatives, per malentesos entre els professionals de la pediatria i per malentesos entre els professionals i l’equip directiu. També ha admès que “els cupos [de nens] no estaven equilibrats”, motiu pel qual un pediatre tenia més feina que la resta, i que “s’han anat equilibrant” amb una infermera més que treballa tres dies al CAP de La Florida; i altres tres, al CAP de Pubilla Cases. Pel que fa a la discriminació en l’accés que denunciava el doctor Parreño, Monedero ha explicat que s’estan produint canvis administratius i informàtics que ja permeten una bona gestió de les urgències i el seguiment dels nens sans. Perquè “mai s’ha deixat cap nen desatès quan ha vingut sense cita. En el que hi havia problema i queixa era en la visita del nen programat, sa, pel seguiment del calendari vacunal o la prevenció de malalties”. És per això que ha informat que “cap a l’estiu estarà tot completament normalitzat, des del punt de vista organitzatiu; des del punt de vista dels recursos, ja està normalitzat des de gener [places de pediatria cobertes]”.

Tot i així, les famílies senten que no se les ha tingut en compte per res i Jordi Monedero reconeix el seu error: “Els vaig demanar disculpes. Des del punt de vista de la comunicació, no hem sabut comunicar bé les coses, però també és cert que jo m’he assegut dues vegades amb elles i moltes més amb la Federació de veïns”. Unes paraules molt diferents de les que es poden llegir a la carta enviada per Monedero en Setmana Santa (disponible al compte de Twitter @InConFormades, 19 de març), on diu que durant el procés de canvi de professionals “no s’ha produït desatenció assistencial i s’ha garantit l’atenció pediàtrica al centre en tot moment, tant en la vessant de resposta a la demanda assistencial com en el seguiment proactiu del programa de nen sa”. En qualsevol cas, la comissió que es va crear per determinar si hi ha hagut o no “discriminació en l’accés” ja ha acabat el seu informe i ara cal esperar el dictamen del departament jurídic i de recursos humans de l’ICS. En cas afirmatiu, llavors s’obrirà un expedient sancionador al responsable o responsables del fet, ha explicat Monedero.

El director del SAP Delta crec que el cas de L’Hospitalet no es pot generalitzar a la resta de la zona Delta, però també reconeix que des del punt de vista de la “planificació sanitària” no es poden posar especialistes en pediatria en els CUAPs, com el Pura Fernández de L’Hospitalet. Perquè crec que hi hauria dificultats per trobar pediatres que fessin guàrdia i perquè considera suficient que els nens siguin atesos per metges de família amb experiència amb nens i certa formació pediàtrica. També ha admès que a vegades no se substitueixen els pediatres que es jubilen perquè els que es queden encara poden atendre més nens, sempre dins dels ràtios establerts per l’ICS. La pregunta que romandre en l’aire i que requereix més investigació és si el que ha passat a L’Hospitalet ha estat una excepció o és només el principi d’un seguit de problemes derivats de la crisi, una gestió feta d’esquena als especialistes i una indiferència cap a la societat, més quan aquesta és petita i viu en barris de famílies pobres i sense gaire formació.III

¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (2)    No(0)


Normas de uso

Esta es la opinión de los internautas, no de El Llobregat

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes.

La dirección de email solicitada en ningún caso será utilizada con fines comerciales.

Tu dirección de email no será publicada.

Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.

Portada | | Búsquedas | [ RSS - XML ] | Política de privacidad y cookies | Aviso Legal
Comunicación Metrobcn, S.L. :: Redacció: Raurich, 62 (08830) Sant Boi de Llobregat
Contacto