Com bé sabeu el passat vint-i-sis de juny vam votar per tenir un nou govern de l’Estat. Els resultats van ser semblants als de fa sis mesos, però amb una salvetat gens fútil, el Partit Popular i el President Mariano Rajoy van sortir reforçats en sufragis i diputats.
Així doncs, la majoria de la ciutadania espanyola va reforçar a qui ha governat l’Estat en els darrers anys, i va enviar un clar missatge que en termes generals la majoria de gent de l’Estat prefereix el model d’Estat que defensa el PP, que no pas models alternatius que proposen d’altres formacions polítiques.
Molta gent des de Catalunya es pregunta com pot ser que el PP hagi guanyat i millorat els resultats, i l’explicació tot i que complexa és molt lògica, l’estat unitari que defensen els populars és el que més s’apropa al que vol la majoria fora de Catalunya i Euskadi.
Jo sóc independentista perquè sempre he considerat egoista que des de Catalunya vulguem imposar a la resta de la gent de l’Estat un model federal que només volem nosaltres, i com a molt estirar els bascos. Crec que si no t’agrada el projecte d’Estat, el que mai pots fer és imposar-lo als que no el volen, i el millor que pots fer és iniciar un propi projecte.
Només bascos i catalans portem anys apostant per projectes federalistes i republicans, i per tant si uns i altres volem una república descentralitzada, l’hem de fer en els nostres respectius territoris sense imposar res a la gent de Castella, Astúries, etc, que no ho volen.
Ara més que mai hem d’iniciar un projecte inclusiu, que no forci a aquells territoris que no ho volen, a avançar cap a una república neta de corrupció, on tots siguem ciutadans i ciutadanes lliures i no súbdits com ho som avui dia.
Ara i només ara tenim una oportunitat única de caminar per l’únic camí que ens queda que és l’assoliment de la República catalana. III
Si (
No(
