Durant els darrers temps estic veient com des de diferents estaments de la classe política els fa molta por sentir a la gent. Evidentment, això és un contrasentit, doncs justament la classe política és la que més es deu a la voluntat popular, doncs el seu càrrec emana del que decideix la gent.
Per una banda, a Catalunya existeix entre alguns actors polítics una por terrible a fer un referèndum per decidir si Catalunya ha de tenir un estat propi o no. Sentir l’opinió del poble, sigui del tema que sigui, no pot ser mai un problema, ni un desafiament, tal com ho han dit uns mitjans de comunicació. El poble sempre és sobirà, i si la gent decideix quelcom, i aquest quelcom és contrari a una llei, doncs no cal dir que s’ha de procedir a canviar aquesta llei. Però si aquells que han de modificar la llei s’hi neguen, aleshores cal aplicar un aforisme com el de “les lleis injustes no només no s’han de complir, sinó s’han de combatre”.
Però el problema no és només a Catalunya, ni a un territori concret. Dins d’un partit polític que va lluitar per la democràcia, com és el Partít Socialista, hi ha qui no vol que la militància pugui opinar sobre el futur del mateix.
Sembla que tots plegats ens haguem begut l’enteniment, els partits polítics que són l’essència de la democràcia, no haurien mai de negar-se a sentir l’opinió justament d’aquells que els hi són més propers. La militància de qualsevol partit, sigui de la ideologia que sigui, és la primera disposada a fer tot allò que calgui per a que el partit tregui els millors resultats possibles. Els afiliats i les afiliades són aquells que treballen per uns ideals i no per mantenir un lloc de feina. De fet, tot partit polític hauria de prendre les decisions consultant a la seva militància. En definitiva, si no volem escoltar a la gent potser és que no hem entès això de la democràcia. Necessitem seure tots plegats i decidir que si ens creiem això de que el poble ha de decidir el seu futur, no li podem posar límits, ni censures interessades. III
Si (
No(
