Gerard Figueras, delfí de CDC, avui homenot fet dirigent

I no solament dels relacionats amb l’esport i amb els prohoms d’aquesta realitat que representa Catalunya davant el món en munió de vessants i de disciplines, sinó dels de tot l’arc polític i social del país en general. Perquè Figueras és un home que crida l’atenció per la seva joventut, habilitat política, comunicativa i mà esquerra en tots els aspectes, però, també per la seva humiltat i manera planera de tractar amb el proïsme en general.

Nascut a Vilanova i la Geltrú el 1982, Figueras porta una carrera política digna d’admiració de qualsevol delfí, tal com va ser ell, que es pugui emmirallar en els dirigents de la seva formació política per tal d’arribar-los a emular i per poder arribar a la direcció de càrrecs al partit i a tenir responsabilitats de caire superior en el Govern, per la qual cosa, es pot afirmar sense por a l’errada que Figueras és un dirigent sobiranista de pedra picada, que ha begut de les fonts més rellevants del nacionalisme català i ara n’està donant els fruits.

Figueras és un dirigent sobiranista de pedra picada, que ha begut de les fonts més rellevants del nacionalisme català

Abans que màxim responsable de la Secretaria General de l’Esport, va ser director del Consell Català de l'Esport, entre el 2013 i el 2016. Des del maig de 2015 fins al febrer de 2016, va ser regidor de Promoció Econòmica i Projecció Exterior de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. Des del juliol de 2015 fins al febrer de 2016, president del Consell Comarcal del Garraf. Actualment, és el president de CDC (Convergència Democràtica de Catalunya, avui Partit Demòcrata de Catalunya) a la comarca del Garraf. Entre el 2011 i el 2015 va ser tinent d’alcaldia de Promoció Econòmica, Turisme, Comerç, Fires, Mercats, Comunicació, Premsa i Joventut de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. També ha estat portaveu de CiU al Consell Comarcal del Garraf entre el 2010 i el 2013 i regidor per aquesta mateixa federació a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú des del 2007. També va ser president de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) des del 2008 fins el 2012, i diputat al Parlament de Catalunya durant la IX Legislatura (2010 – 2012),en què va ser president de la Comissió de Polítiques de Joventut, membre de les Comissions d’Acció Exterior i de la Unió Europea; de Cooperació al Desenvolupament; d’Ensenyament i Universitats, i representant del Grup Parlamentari de CiU al Consell de les Comunitats Catalanes a l’Exterior.

En l’aspecte acadèmic, el secretari de l’Esport català no és menys prolífic que en el polític, ja que és llicenciat en Ciències Polítiques i de l'Administració per la Universitat Pompeu Fabra; té un Màster en Màrqueting Polític de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials; és diplomat de postgrau en e-govern per l'IDEC – UPF; posseeix un Màster en Gestió Portuària, Dret i Negoci Marítim obtingut a la Facultat de Nàutica de la UPC –Universitat Politècnica de Catalunya, i un Màster en Màrqueting i Comunicació Política per l’ICPS – Institut de Ciències Polítiques i Socials – UAB. Un expedient brillant atesos els seus justos 34 anys de vida, i tenint en compte que Figueras no és fill de cap família benestant ni aristòcrata. Nét de pescadors de l'Ametlla de Mar, "La Cala", traslladats a Vilanova i la Geltrú el segle passat per millorar la seva vida i la seva economia, forma part d’un col·lectiu familiar que per guanyar-se la vida va haver i ha de treballar moltes hores cada dia. Avui la familia (excepte el germà del seu pare) ja no fan la feina de pescadors, encara que treballen en el no menys feixuc ram de l’hostaleria en el restaurant familiar, també a Vilanova i la Geltrú.

L'avui secretari general de l'Esport ha hagut de suar la samarreta per assolir tot això, ja que moltes de les estones d’oci de la resta de companys de classe i de JNC, per ell eren temps de treballar dur al costat de la família i de guanyar-se prèviament el dispendi que costava estudiar i fer estades fora del país, a banda de les beques que aconseguia tenint bones notes. I ho explico perquè el conec, i en conec molts de polítics, molts. I molts de rellevants, que ho han estat i que ho són, encara. Però, estudiar i haver de treballar per poder seguir estudiant no és pecata minuta. Ho voldria aclarir perquè ningú no es pensi que “a tots els polítics els ho regalen tot”, com sovint -i erradament en molts casos- diu la veu popular. I aquest és el cas de Gerard Figueras.

El que llegiu és un petit tast del què és i de com s’ha forjat aquest delfí de CDC, avui ja esdevingut tot un homenot del país, malgrat la seva jovenesa i el seu aire de nen sempre rialler i comprensiu amb la resta, potser per haver estat un pencaire en el vessant mecànic del mot durant molts anys, i ser-ho avui en el vessant polític i intel·lectual tant com ho era quan servia taules i atenia clients al restaurant de la familia. Quan entre torn i torn es quedava a fer colzes per aprovar l’examen de l'endemà o del dilluns, si era cap de setmana. Repassant el currículum de Figueras, doncs, és fàcil arribar a la conclusió que tot ho ha anat fent amb la vista posada a forjar-se una reputació política per arribar a ser un home de poder al marge dels valors que aquest representés, que en el seu cas són ineluctables.

De vegades ha estat criticat -fins i tot des de dins de la seva mateixa formació- per la seva manera de ser, despresa i planera i potser poc ortodoxa en un polític d'un partit "conservador", però, a la vida el que compten són els resultats finals i els rèdits aportats, més que els xiuxiuejos o les enveges pròpies dels que no pugen mentre el criticat ascendeix. I això passa en tots els àmbits, en el polític i sobretot en el polític, però també en el periodístic, no us penseu que ena aquesta meva professió tot són flors i violes.

Per això, quan et vas fent vell i veus els rèdits (no pas els crematístics, de cap manera perquè són gairebé inexistents i prou content en pots estar d'anar arribant a final de mes més just que un pany de cop, però sí els professionals i relacionals) t'adones que, com els passa als polítics que han triomfat, han estat honestos i són reconeguts, en pots estar ben content del camí fet. I això, tot i que és molt jove, li passa a l'homenot Figueras. Molts i moltes de la seva "promoció" a les joventuts convergents s'han quedat pel camí, i altres han arribat a assolir nivells perquè potser tampoc no han tingut els esculls pels quals ell ha hagut de passar. I altres, també s'ho han guanyat a pols com ell.

Figueras és un intel·lectual, avui de l'esport, que ho podria ser perfectament de la cultura, de les ciències del mar o de les relacions exteriors

Tot i que en el seu discurs -que com a Govern de la Generalitat ha de ser políticament correcte- sovint contraposa la raó amb els sentiments, hi ha un fons força irracional en la seva idea que l'esport nacional, igual que la cultura catalana, ha de ser una part molt important del que ensenya el país, la mostra perfeccionista del què som i del què volem ser. De portes endins i, també de portes enfora.

El vilanoví, té la facilitat de la comunicació. Ho va demostrar al Parlament de Catalunya durant els seus anys de diputat, i avui ho demostra cada dia per tot el país quan pronuncia els seus discursos per incentivar l'esport arreu de Catalunya, però, també -i tal com dic més amunt- per incentivar la cultura, el coneixement, els drets socials i els empresaris i autònoms que es lleven a diari i treballen per fer gran aquest país, que va, sense cap mena de dubte, camí d'assolir ser un estat europeu i del món. I potser l'esport com a tal, simplement com esport, no ha de ser el braç armat de cap projecte polític ni de cap ideologia, però tota persona llegida sap que, des de la segona meitat del segle XX, que si la cultura és el braç armat dels països civilitzats, l'esport ho és d’aquests mateixos països des de molts segles abans, des l'antiga Roma, en què els gladiadors ja es jugaven la vida per uns colors, uns ideals i uns territoris, fins a les Olimpíades modernes. I aquest fet, que va remarcar molt Gramcsi en l'aspecte cultural, el recorden contínuament la majoria dels sociòlegs de la globalització i del desenvolupament urbà. Perquè els intel·lectuals ho són per intel·lectuals i no pas per sectorials. I ho són perquè, els intel·lectuals sempre són multisectorials. I això li passa al jove Figueras, intel·lectual, avui de l'esport, que ho podria ser perfectament de la cultura, de les ciències del mar o de les relacions exteriors, perquè quan representa Catalunya fora de les fronteres de l'estat ho deixa ben clar i tothom l'entén a la perfecció, malgrat que l'interlocutor sigui, eslovè, hongarès, suís, o de les repúbliques del Bàltic.

Si cap interès obscur o cap traveta no ho eviten, segurament l'homenot Figueras encara arribarà molt més lluny en la defensa del país i de la nació en què creu. Perquè demostra cada dia de manera fefaent, amb la seva activitat de no parar i amb la seva energia, que arribarà a assolir cotes encara molt més altes en tots els aspectes que ha conreat i conrea constantment per fer aquest cim ideològic i personal que un dia es va proposar.