www.elllobregat.com

Mor Antoni Jordà, regidor de CiU a Sant Boi (1980-1999) i diputat al Parlament

Antoni Jordà: “La immensa majoria dels polítics no són corruptes”

Antoni Jordà: “La immensa majoria dels polítics no són corruptes”

miércoles 04 de enero de 2017, 23:24h
Jordà, regidor de CiU del 1980 al 1999, president comarcal i diputat al Parlament de Catalunya, va morir el passat 28 de desembre | La seva trajectòria destaca pel seu paper com a director general d'Adigsa amb la que va rehabilitar nous barris a l'àrea metropolitana

Antoni Jordà va néixer a Sant Boi de Llobregat al 1943, en un temps en què el municipi es deia San Baudilio, recorda. Era una època molt dura per la immensa majoria de la població, quan començava el llarg i fosc període de la postguerra i el franquisme. Més de mitja vida, però, el Toni la va viure en democràcia i ocupà càrrecs institucionals en representació de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), quan el partit que va fundar Jordi Pujol encara no havia canviat de nom ni havia trencat la seva llarga aliança electoral amb Unió.

Poc dies abans del seu traspàs, quan la seva malaltia era irreversible, va concedir aquesta entrevista a EL LLOBREGAT. El seu deteriorament físic era molt gran, però va acceptar encantat de respondre per correu electrònic les preguntes que se li van plantejar. Jordà va morir el 28 de desembre.

Explica en Jordà que enlloc va passar un període de temps tan llarg com quan va ser regidor de CiU a l’Ajuntament de Sant Boi, entre els anys 1980 -al cap d’uns mesos de les primeres eleccions municipals de la democràcia- i 1999. Gairebé sempre a l’oposició i amb governs municipals socialistes amb majoria absoluta en alguns períodes. Admet una certa frustració provocada pels resultats de les eleccions municipals, però recorda que a Sant Boi “sempre vam superar amb molt els resultats de pobles veïns que obtenia CDC, com Cornellà, L’Hospitalet, El Prat, Gavà o Viladecans”, entre d’altres. “És obvi que fou una època en què es treballava molt però els resultats no sempre és corresponien amb aquest esforç”, explica.

Confessa que el millor record que conserva d’aquella època de regidor és “haver-me sentit útil amb tot allò que ha beneficiat els nostres companys, sense fer distincions”. I el pitjor que va viure aquell temps va ser haver de tornar a entrar de regidor durant dos anys més en substitució de l’Agustí Torrents “per culpa d’un cruel, un injust accident de muntanya” que es va emportar per endavant la vida d’aquest santboià que havia pujat a alguns dels cims més alts de la Terra i que trobà la mort al Pedraforca el 10 de juny de 2006 quan preparava una nova expedició.

Torrents havia de repetir com a cap de llista de CiU a les eleccions municipals de l’any següent, però el seu traspàs va deixar la federació sense candidat i en Jordà va haver de tornar a representar la federació nacionalista.

Vocació política
La implicació política i social del Toni Jordà va començar quan tenia 14 o 15 anys, explica ell, “col·laborant de forma voluntària a l’escola industrial i amb diferents organitzacions juvenils, aparentment d’activitats d’esbarjo i/o esportives, com per exemple equips de futbol de la zona industrial del Baix Llobregat”. L’esport, diu, li va permetre d’apropar-se a “les demandes socials i sindicals d’aquests immens col·lectiu de la classe treballadora i productiva”.

A finals dels anys 60 i primers dels 70 va començar a col·laborar amb el Front Nacional de Catalunya i amb el PSUC i va militar en tots dos partits. “L’un per la vesant nacionalista (el Front) i l’altre perquè era l’únic partit organitzat en la clandestinitat contra el franquisme”, diu. Considera que “sempre havia tingut consciència política, doncs de molt petit a casa sempre se’n parlava”.

L’avi patern, Antoni Jordà Cardona, va ser regidor de Gavà pel front d’esquerres desprès de les eleccions de 1936 i no es van conèixer fins que el net tenia 14 anys, a França. Durant la guerra civil fou el cap del Socorro Rojo al Baix Llobregat i desprès de la derrota va haver d’agafar el camí de l’exili, com milers de ciutadans.

L’altre avi, Manuel Novas, va ser empresonat al castell de Montjuïc “sota les greus acusacions de ser del sindicat UGT i militar a Esquerra Republicana”, recorda el net per emfatitzar el que va suposar la potsguerra. “El meu pare, Ramon Jordà Molias, de molt jove va militar a les Joventuts Socialistes i òbviament va ser voluntari a la guerra civil a favor de la República i al acabar la guerra com que encara era menor d’edat va ser empresonat com “paisano militarizado” acusat de “rojo i separatista fins l’any 1948”. Aquests casos i d’altres familiars directes de l’Antoni Jordà i de la seva esposa, “va reforçar més les meves conviccions”, puntualitza.

Regidor de Sant Boi i diputat al Parlament
Durant un temps, a més de regidor a Sant Boi, va ser diputat al Parlament de Catalunya, la tercera i la quarta legislatura, entre1988 i el 1995. Si en aquest ajuntament els socialistes governaven amb majoria absoluta, a la Generalitat passava el mateix amb Jordi Pujol. En Toni Jordà va ser un pujolista convençut i per això admet que encara no s’acaba de creure la confessió del 25 de juliol de 2015, quan l’ex president va admetre que havia ocultat el fisc una fortuna durant més de 30 anys. “Vaig quedar tan aclaparat que jo crec que encara no ho he assumit”, reconeix.

Durant la seva dilatada trajectòria política assegura que també va tenir “l’honor” de ser director general d’Adigsa, l’empresa pública depenent de la Generalitat que va assumir la gestió dels habitatges construïts a barris de Barcelona i l’àrea metropolitana del que va ser la Obra Sindical del Hogar del franquisme. Camps Blancs a Sant Boi, Sant Cosme al Prat, o els de La Florida a l’Hospitalet són alguns exemples.

En Jordà també va ser, entre d’altres càrrecs, diputat provincial, conseller delegat de CORESA -empresa pública de l’Ajuntament de Sant Boi-, conseller metropolità, i membre del Consell d’Administració de Ràdio i Televisió de Catalunya i del Institut Català del Sòl.

“Moments engrescadors”
Al partit també va ser president local de Sant Boi de CDC i de CiU, president comarcal del Baix Llobregat, responsable de Territori del Comitè Executiu Nacional, secretari d’organització a les comarques de Barcelona i conseller nacional del partit fins el darrer congrés, el de la refundació i el canvi de nom.

“Van ser moments molt engrescadors i crec que en general va aflorar la part més positiva de la política per intentar fer uns pobles millors i canviar les coses”, respon quan se li pregunta pels records que conserva de la seva època de regidor a Sant Boi.

“I a la vegada era frustrant, en veure com els que tenien majoria no practicaven gaire el consens”, precisa en referència al PSC.

“Lluitar contra unes majories tan àmplies dificulta molt la tasca política i aleshores surten conflictes que s’haurien pogut evitar”, insisteix, abans de posar el que considera exemples de prepotència política per afrontar problemàtiques locals com la de l’Hospital de Sant Boi, el complex de l’estadi Baldiri Aleu (Unió Esportiva Santboiana), l’Ateneu Santboià o els barris dels Cànons i Orioles, can Paulet o la Ciutat Cooperativa. “La majoria ja estan superats avui, però un no pot deixar de pensar que es va dilatar massa en el temps per culpa de actituds poc dialogants”.

Si ha de triar entre en Xavier Vila i la Montserrat Gibert, els dos alcaldes socialistes amb qui va coincidir a l’Ajuntament, en Jordà tria la segona. “Tothom té coses positives i d’altres no tant, però sense desmerèixer ningú m’he entès més amb ella per la seva humanitat”. Dit això insisteix que “ser alcalde és una tasca molt difícil i que tots fan el que poden dintre de les seves conviccions”.

“Tota feina que dóna contacte amb la ciutadania és de per sí reconfortant. Pel fet d’haver tingut la ocasió de sentir-se útil fa que t’engresqui més i més el que puguis fer per els altres”, relata, abans de confessar estar “molt satisfet de l’època que tot i ser a l’oposició a Sant Boi vaig poder ajudar a fer realitat la rehabilitació de Camps Blancs o la residència Sant Josep”.

Pel consens
Sobre la situació política catalana admet que és “molt complicada” i coincideix amb dirigents d’altres partits que “sense l’última legislatura de majoria absoluta del PP” tot seria més fàcil si, a més, no s’hagués judicialitzat la política. La solució passa, per “aconseguir una majoria social que aposti per fer les coses amb consens a Catalunya. No s’ha d’imposar res per la força i no pot ser que sigui delicte celebrar un referèndum”. Amb la perspectiva que donen els anys i l’experiència afirma que ha conegut “molts càrrecs públics, regidors alcaldes diputats, etcètera, i ara que està de moda parlar contra la classe política, no és cert que tots els polítics siguin corruptes”. Ans al contrari, afegeix. “Pot haver alguna poma podrida, però la immensa majoria sacrifiquen gran part de la seva vida privada per la vocació política”. III

¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (0)    No(0)

+
0 comentarios