www.elllobregat.com
Vila, a la dreta, conversa amb Vicenç Capdevila
Ampliar
Vila, a la dreta, conversa amb Vicenç Capdevila

Jesús Vila recupera la figura de Vicenç Capdevila, l’únic alcalde de L’Hospitalet que va resistir al golós urbanisme

miércoles 01 de marzo de 2017, 10:04h
El periodista hospitalenc escriu ‘Capdevila i nosaltres. L’Hospitalet: crònica política d’aquells anys decisius (1964-1979) | Vicenç Capdevila va ser regidor de Cultura i el penúltim alcalde de L’Hosptialet durant l’època franquista

Ara té 80 anys, però tot i així no ha abandonat el seu tarannà polític i reformador. Va caminant pels carrers de L’Hospitalet i va pensant en coses que faria o veient les que s’han fet malament: “Per conèixer has de caminar la ciutat”. Vicenç Capdevila (L’Hospitalet, 1936) va ser el penúltim alcalde de L’Hospitalet durant la dictadura franquista, figura que el periodista i escriptor Jesús Vila recupera amb el llibre ‘Capdevila i nosaltres. L’Hospitalet: crònica política d’aquells anys decisius (1964-1979)’, realitzat a quatre mans amb l’advocat i polític també hospitalenc.


L’obra recupera aquesta darrera etapa del franquisme a la segona ciutat de Catalunya en un moment on Vila era corresponsal, mentre que Capdevila ocupa, primer, la regidoria de Cultura (1964-1971) i, segon, l’alcaldia (1973-77). “Com a corresponsal del territori, amb 20 anys, en aquell moment del franquisme i sent molt crítics amb els ajuntaments, li vam fotre moltes garrotades. Em va interessar Capdevila perquè, curiosament, els objectius que ell tenia i que complia, si els compares amb les èpoques posteriors de la democràcia; són brillantíssims”, diu Vila. “I ho he de dir ara amb la perspectiva dels anys i sent d’esquerres: aquest home va fer coses que després van madurar i que són absolutament elogioses”.


Amb aquest perfil i fugint d’etiquetes, l’obra recupera el paper de Capdevila, fonamentalment, des del punt de vista de la formació i la cultura i des del golós urbanisme, al qual ell va renunciar. “Els objectius venien manats per la pròpia configuració de la ciutat. Creixia al voltant dels 15.000 habitants per any; hi havia una fortíssima immigració, sobretot, de gent jove i, per tant, amb una forta natalitat”, recorda Capdevila. “Per tant, el primer dèficit va ser la falta d’escoles. A més, des del punt de vista cultural, calia crear places pel nou context social de la ciutat, que requeria dels elements bàsics per la formació cultural i personal d’un ciutadà: a través del teatre, de les biblioteques, de les manifestacions artístiques”.


Ho feia, tal i com explica, portant la cultura al carrer i de manera gratuïta, sent conscient de la realitat sociològica i municipal. En aquest sentit, Capdevila crea la primera Escola d’Estudis Artístics “en un moment que no hi havia enlloc”, destaca el periodista hospitalenc. “Va ser absolutament innovador. També, per exemple, amb els Premis de Pintura. Van venir les principals figures del sector que no coneixien L’Hospitalet. Amb Capdevila, la ciutat s’ubica en el món”.


En aquesta línia, i així ho plasma al nou llibre del també col·laborador de El Llobregat, Vila conclou que “hi ha hagut una tendència al consum de cultura que no pas a la creació”, qüestió que sí va treballar el darrer alcalde pre democràtic.

Atura la bombolla
Si la vigència del debat cultural és notable –en plena aposta municipal del Districte Cultural i, precisament, després de conèixer aquest mes el tancament de la Sala Salamandra 2-, encara ho és més la qüestió urbanística. El PDU Granvia-Llobregat ha fet revifar l’oposició ciutadana que, de moment, ha sumat diferents victòries front el govern local que continua sense tenir el projecte final aprovat. L’últim entrebanc ha estat, com ha explicat El Llobregat, la falta de suports metropolitans per aprovar l’informe preceptiu de l’AMB.


Doncs bé, en aquest context, Capdevila ha estat l’únic alcalde de la ciutat en ser capaç a resistir al golós urbanisme: “El seu predecessor va fer Bellvitge, Can Serra, va planificar Gornal, els grans polígons de L’Hospitalet... Fins aleshores, la saturació era contundent a tots els barris perquè tots creixien. Aquest senyor, en canvi, atura tots aquests projectes urbanístics. A Bellvitge, de fet, van quedar pendents més d’una dotzena de blocs. És un cas únic a L’Hospitalet”, destaca Vila recordant els posteriors alcaldes democràtics.


“El progrés no és créixer més, sinó millor. És evident”, diu per la seva part Capdevila, un argument molt repetit per l’actual CUP de L’Hospitalet. “Sempre hi ha una excusa per construir. Sempre. A més, amb la demagògia de que genera llocs de treball”. Una crítica que fa extensible a la resta de grans ciutats de la zona Delta del Baix Llobregat: “Tenen una vocació d’anar cap a l’autopista [C-32] que s’estan carregant el territori”.


Així mateix opina Vila: “En els anys 80, L’Hospitalet i l’entorn metropolità ha crescut d’una manera desaforada; com mai. Han destrossat el territori d’una manera brutal i contundent en plena democràcia”. I sentencia: “Els Ajuntaments, amb majories absolutes repetides, han convertit les democràcies en una cosa que no controla ni Déu”. III

Jesús Vila recupera la figura de Vicenç Capdevila, l’únic alcalde de L’Hospitalet que va resistir al golós urbanisme
Ampliar
¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (3)    No(0)

+
0 comentarios