www.elllobregat.com
Ferrmed crida a la mobilització d’empresaris i municipis en defensa del Corredor del Mediterrani

Ferrmed crida a la mobilització d’empresaris i municipis en defensa del Corredor del Mediterrani

El president de l’associació empresarial Ferrmed, Joan Amorós, ha demanat una reunió urgent amb el nou ministre de Foment, Íñigo de la Serna, i el coordinador del Corredor Mediterrani, l’enginyer català Juan Barios Baquero, perquè en el termini de sis mesos tinguin enllestit “un veritable pla d’actuació”.

En cas contrari, Amorós ha anunciat que “passarem a l’acció amb mobilitzacions de tots els empresaris i municipis de l’arc mediterrani”, des de Catalunya, València, Múrcia fins a Andalusia, “perquè tots estem farts de paraules que no es tradueixen en fets, és a dir, en obres”.

A la cinquena taula de debat sobre el paper de les infraestructures al desenvolupament econòmic del Baix Llobregat i L’Hospitalet, celebrada a Martorell, tots els ponents i el mig centenar d’assistents, en la seva majoria empresaris, han reclamar al Govern estatal que passi “de les paraules als fets”. Entre d’altres coses -han dit- perquè “és una vergonya que les dues ciutats més dinàmiques d’Espanya, Barcelona i Valencia, no estiguin unides per l’alta velocitat”. En opinió de Joan Amorós, president de Ferrmed, principal lobby empresarial europeu en favor del Corredor Mediterrani, aquesta infraestructura no avança més “fonamentalment per qüestions polítiques” i no per “qüestions tècniques”. “Sembla -ha afegit- que tinguin enveja de que la franja mediterrània sigui la més potent de l’Estat, econòmicament parlant”.

El debat “Els colls d’ampolla del Corredor del Mediterrani al Baix Llobregat” ha format part del cicle “Desenvolupament econòmic. El paper de les infraestructures” a la nostra comarca i L’Hospitalet, i ha estat organitzat per BCN Content Factory i la Fundació Cercle d’Infraestructures, amb la col·laboració de la nostra publicació, EL LLOBREGAT, el Fórum Empresarial del Llobregat i l’Ajuntament de Martorell, amb el patrocini de la Diputació de Barcelona.

Cruïlla de camins
L’alcalde de Martorell, Xavier Fonollosa, ha reclamat un “bypass” ferroviari al seu municipi, que es troba al bell mig del pas cap a Barcelona en una veritable cruïlla d’Infraestructures. També ha subratllat la importància de dissenyar apartadors de càrrega de trens per les indústries, com Seat, i ha recordat que un alt directiu d’Audi li va comentar que Martorell seria una ubicació idònia per una fàbrica d’aquesta marca “per quan tingui connexió ferroviària amb Europa”. Fonollosa ha explicat que tant Seat com Basf, entre d’altres empreses instal·lades al seu municipi, necessiten sortida de mercaderies per ferrocarril per garantir la seva competitivitat.

Al debat es van posar de manifest que a més de que el Corredor Mediterrani sigui un gran motor econòmic pel desenvolupament de les comunitats del Llevant, també ho és pel medi ambient i per Espanya i Europa. La darrera crisi meteorològica d’Europa ha posat de manifest les dificultats que existeixen per seguir menjant productes frescos amb la capacitat que actualment existeix perquè la quota de mercat dels productes hortofrutícoles espanyols a Europa és casi del 50% i “si no hi ha infraestructures que facilitin connectar als mercats productors amb els centres consumidors, Europa tindrà un problema”. En aquest sentit, el Corredor té un paper estratègic perquè “Espanya és el gran rebost d’Europa en productes frescos”.
A més, Espanya fabrica tres milions de vehicles a l’any i només a la comarca del Baix Llobregat, aquest sector “dona de menjar” a 100.000 famílies, pel que s’ha reivindicat l’aposta per connectar els polígons industrials amb el corredor ferroviari amb els corresponents apartadors.

Créixer el tràfic per tren
Abans de la crisis econòmica, el tràfic transfronterer en els Pirineus Orientals, que son els que corresponen a Catalunya, era de 50,2 milions de tones a l’any, davant només 2,5 milions de tones ho feien per tren, el que representava un esquifit 4,7% de tot el tràfic de mercaderies amb la frontera.
Segons les previsions de Ferrmed presentades a Martorell pel seu president, Joan Amorós, a l’horitzó de l’any 2030, amb el Corredor del Mediterrani construït i en ple funcionament, un total de 71,5 milions de tones aniran per carretera i 38,5 milions de tones per tren, el que representarà el 35% del tràfic transfronterer total. Aquesta xifra de transport per ferrocarril a l’horitzó del 2030 equival a 214 trens de 500 tones netes al dia, o a 107 trens de mil tones netes al dia, o a 53,5 trens de dues mil tones netes al dia.

Per Amorós, les línies ferroviàries del Corredor Mediterrani, amb les accions previstes en l’Estudi Global que la seva organització ha fet i amb les propostes de Ferrmed, “admeten sobradament el 35% del tràfic terrestre total i poden absorbir sense problemes un balanç de tràfic marítim nord-sud del 65% versus el 35% i fins i tot del 60% versus el 40%. Amorós també ha reclamat que es permetin formacions de trens més llargues, de fins a 1.500 metres i un total de 1.500 tones netes.

L’exemple del Pla Delta
Per Pere Macias, el nomenament del coordinador del Corredor Mediterrani, figura que emula a la del coordinador del Pla Delta del aeroport de Barcelona, és una bona noticia i s’haurà de donar un marge de confiança a aquest enginyer català, Juan Barios Baquero, que va ser cap de la demarcació de carreteres de Catalunya al Ministeri de Fomento. “Ara esperem els primers passos d’aquest coordinador“, va dir Macias.

El desenvolupament de l’aeroport d’El Prat i la resta d’obres associades al Pla Delta van ser un èxit, segons Macias, perquè hi havia un coordinador i un centenar de tècnics treballant. Pel president de la Fundació Cercle d’Infraestructures, la inversió ferroviària a Espanya és molt deficient i ha animat a la iniciativa privada perquè impulsi projectes, doncs ha argumentat que “l’Estat no actua per raonaments econòmics”.

Joan Amorós ha enumerat els diferents colls d’ampolla del Corredor Mediterrani al Baix Llobregat, com resoldre el nus de Castellbisbal amb Martorell, i ha subratllat que, en general, “no és només que la construcció de la via central avanci molt a poc a poc, sinó que tampoc es fan les connexions amb els focus d’activitat econòmica que li donen sentit”.

En aquest sentit, ha dit que les fàbriques de Seat o Nissan, el port i les zones industrials del Baix Llobregat són alguns dels exemples de connexions pendents. Per Amorós, hi ha trams fonamentals, com els que uneixen les zones industrials de Tarragona amb Castellbisbal que fa anys que estan licitats i adjudicats però que “van saltant dels pressupostos generals d’un any al següent sense executar-se”. III

¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (0)    No(0)


Normas de uso

Esta es la opinión de los internautas, no de El Llobregat

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes.

La dirección de email solicitada en ningún caso será utilizada con fines comerciales.

Tu dirección de email no será publicada.

Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.

Portada | | Búsquedas | [ RSS - XML ] | Política de privacidad y cookies | Aviso Legal
Comunicación Metrobcn, S.L. :: Redacció: Raurich, 62 (08830) Sant Boi de Llobregat
Contacto