www.elllobregat.com
El socialista Josep Perpinyà, alcalde de Sant Just Desvern, és el president del Consell Comarcal del Baix Llobregat. A la imatge, el dia de la seva investidura.
Ampliar
El socialista Josep Perpinyà, alcalde de Sant Just Desvern, és el president del Consell Comarcal del Baix Llobregat. A la imatge, el dia de la seva investidura. (Foto: Imanol Crespo)

El Consell Comarcal del Baix Llobregat aprova l’adhesió al Manifest del Pacte Nacional pel Referèndum degut a l’absència de quatre consellers de l’oposició

martes 21 de marzo de 2017, 12:40h

La moció conjunta d’Entesa i PDECat aconsegueix el suport majoritari del ple amb 18 vots a favor i 17 en contra, per la no assistència de dos membres del Partit Popular i la marxa d'un conseller de Ciutadans | El grup comarcal socialista presenta la seva pròpia moció en la que demana la reforma de la Constitució per fer d’Espanya un Estat Federal

El Consell Comarcal del Baix Llobregat era un dels pocs que es resistien a donar el seu suport explícit a favor del Dret a Decidir. I és que, efectivament, les forces sobiranistes no són majoria. Clar, sempre i quan es presentin tots els membres del ple. Segons hem pogut saber, el Consell Comarcal del Baix Llobregat ha aprovat en el darrer ple comarcal l’adhesió al manifest del Pacte Nacional pel Referèndum després que dos consellers del Partit Popular no estiguessin presents a la sessió i un de Ciutadans marxés abans del vot. D’aquesta manera, la moció conjunta del grup comarcal d’Entesa i del PDECat, amb el suport d’ERC i la CUP-PA, ha aconseguit la majoria favorable amb 18 vots, front els 17 vots en contra del PSC i dels membres del PP i C's que estaven presents: Fernando Moya, del PP, i Saray Cantero, Josep Maria Gonzàlez i Anna Clara Martínez, de Ciutadans.

Recordem que el ple consta de 39 representants que, després de les darreres eleccions municipals, va acabar amb la següent distribució per partits: PSC (13 consellers); Entesa (7); ERC (6); PDECat (5); Ciutadans (4); PP (3) i CUP (1).

El Consell Comarcal, doncs, s’adherirà oficialment a aquest manifest que es va aprovar el passat 1 de febrer de 2017 a la reunió del Pacte Nacional pel Referèndum i que demana als Governs de la Generalitat i de l’Estat espanyol superar els obstacles polítics i assolir un acord que permeti la celebració d’un Referèndum reconegut per la comunitat internacional.

Al territori s’han donat casos destacats, en aquest sentit, com l’adhesió de Castelldefels a l’Associació de Municipis per la Independència, a petició d’ERC en el marc d’un acord de governabilitat estable, o a Sant Just Desvern, on l’alcalde socialista de la ciutat, Josep Perpinyà, president a la vegada del Consell Comarcal, també ha votat a favor del Pacte Nacional pel Referèndum. Es tracta, en tot cas, de pactes polítics a nivell local que es troben lluny de l’episodi que expliquem en el marc de l’ens comarcal i que, fins i tot, té a veure amb una qüestió de responsabilitat institucional.

Com a mínim, es tracta d’uns fets que es poden qualificar de pintorescos, més encara si tenim en compte que existeix un debat sobre el manteniment o no d’aquestes administracions; i, per cert, dies després de la auto decisió de dissoldre’s per part del Consell Comarcal del Barcelonès (encara que sigui per altres motius).

Per la seva part, el PSC ha presentat la seva pròpia moció a favor, tal i com recull el títol, “d’un nou pacte constitucional que renovi les relacions de convivència entre Catalunya i Espanya”.

El PSC refusa la independència com a sortirà al conflicte territorial actual i reclama la reforma de la Constitució per convertir l’Estat espanyol en un veritable Estat Federal: “Els que defensem el camí del pacte creiem que la independència no és la solució. Ni beneficia Catalunya, ni Espanya, ni la nostra dimensió europea ni la nostra manera d’entendre el món. [...] Desitgem dotar d’un nou marc de convivència que pugui rebre el suport majoritari dels catalans i catalanes, i del conjunt de la ciutadania”.

Aquest marc de convivència passa, segons els socialistes, per la reforma de la Constitució, per la reforma del Senat, però, també, pel “reconeixement de Catalunya com a nació, amb la seva llengua, història, tradicions, dret i cultura pròpia”, qüestió que tant costa, tot sigui dit, a les files del PSOE. Aquesta moció, en tot cas, va quedar rebutjada amb els únics vots a favor dels 13 representants socialistes, davant els 21 vots en contra de la resta de partits.



¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (0)    No(0)

+

0 comentarios

Portada | | Búsquedas | [ RSS - XML ] | Política de privacidad y cookies | Aviso Legal
Comunicación Metrobcn, S.L. :: Redacció: Raurich, 62 (08830) Sant Boi de Llobregat
Contacto