No ha calgut cap llei territorial per veure com, d’un dia per l’altre, el Consell Comarcal del Barcelonès desapareix. Tots els grups comarcals han votat, per unanimitat, a favor de la seva dissolució, procés precipitat per les poques competències de l’òrgan i pels indicis d’irregularitats. En menys d’una setmana hem vist com ERC presentava una moció demanant dissoldre l’ens; mentre que el PSC i PDECat donaven el vistiplau al traspàs de competències a l’AMB. La CUP va portar les suposades irregularitats a l’Oficina Antifrau i un dia més tard, al ple comarcal, es tancava un acord per dissoldre l’òrgan i dirimir, si escau, responsabilitats. “No hem rebut encara la informació oficialment, però en som coneixedors i ens hem posat a treballar”, ha dit la consellera de Governació, Meritxell Borràs, que explica que el legislador té una reserva per la dissolució de l’òrgan. Segons ha dit, es constituirà una comissió per estudiar els serveis que prestaven i qui els passarà a oferir.

Responsabilitats polítiques
El Consell Comarcal del Barcelonès abraça a cinc grans municipis metropolitans: Barcelona, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià del Besòs i L’Hospitalet. Precisament, el primer tinent d’alcalde de la ciutat del nostre territori, Franscesc Josep Belver, ostentava la presidència comarcal millor pagada de Catalunya, segons l’anuari Mèdia.cat. Hem volgut conèixer l’opinió dels grups municipals de L’Hospitalet, que celebren la dissolució de l’òrgan, recullen la unanimitat mostrada en el ple comarcal i queden a l’espera de l’evolució judicial per demanar responsabilitats polítiques.

“Donat que ERC, amb els seus consellers comarcals, era el grup proposat, no podem més estar satisfets. Cal suprimir el Consell i fer-ho bé”, demana Antoni Garcia, portaveu del grup republicà. “La supressió del Consell no ha de servir en cap cas per amagar res ni evitar que s’assumeixin responsabilitats. Exigirem la màxima transparència i arribar fins al final amb les investigacions en curs o futures”.

Aquesta és la principal “preocupació” de la CUP-PA: “Estem d’acord amb la dissolució del CCB, però ens preocupa i molt com i quan es fa cada cosa, més encara després del consens entre PSC i CiU. És imprescindible que durant tot el procés de dissolució, es depurin totes les responsabilitats, tant jurídiques com econòmiques, com polítiques dels últims anys”, diu Khristian Giménez, portaveu del grup a L’Hospitalet. La CUP-PA demana, de fet, una auditoria externa per part de la Sindicatura de Comptes a la institució i a les empreses que formen part, “assegurant la feina de les treballadores de l’ens que, per cert, han patit greus retards aquest mes per cobrar el sou”. Hi ha una trentena d’empleats.

La resta de partits ho celebren, com dèiem, destacant, a més, que ja havien plantejat anteriorment la dissolució de l’ens: “Valorem la moció positivament. De fet, al mandat 2003-2007 ja vam plantejar la seva dissolució, i en debats posteriors, com els encetats pel conseller Carretero sobre la reforma de les administracions locals catalanes (2005), quan ho van tornar a traslladar sense que fructifiqués”, diu Ivan Nieto, membre de Canviem LH al plenari comarcal, que posa en valor la feina feta per Àlex Mañas per aconseguir una moció unitària. “El que demanem és agilitat i que es dirimeixin aviat responsabilitats polítiques o penals, si així es dictamina”.

“Ciutadans porta anys reclamant la supressió dels Consells Comarcals perquè són estructures sense competències pròpies i que, únicament, ocasiona duplicitats, estructures paral·leles de poder per col·locar representants dels partits. En definitiva, un despilfarro per atendre als partits i no als ciutadans”, diu el portaveu de Ciutadans, Miguel García, que defensa una profunda reestructuració de l’administració local per simplificar-la i dotar de més pes als ajuntaments i eliminar les administracions intermèdies.

“Era una qüestió de temps que aquesta situació es donés. Des del Partit Popular ja vam sol·licitar la dissolució de l’administració a l’any 2013. És sorprenent que aquells partits que es oposar al seu dia, avui vulguin encapçalar la proposta”, diu Francisco Javier Martín, portaveu del grup municipal popular, que considera que “ha estat determinant l’Informe de la Sindicatura de Comptes: “Fa que el CCB sigui ja insostenible. Va ser el PP qui va reclamar en el seu moment l’informe; i al CCB sempre hem mantingut la mateixa posició política. Denunciant una situació de la que ara pretenen eludir responsabilitats alguns grups polítics que han participat en la gestió del govern comarcal”.

Per la seva part, el portaveu del PDECat de L’Hospitalet, Jordí Monrós, explica que la proposta “te el nostre total suport perquè, de fet, ja la vàrem impulsar a l’anterior legislatura des del Parlament i que, al final, va decaure. El que hem fet es tornar a iniciar allò que vàrem demanar en el seu moment”. En qualsevol cas, Monrós treu ferro al assumpte i és possiblement qui mostra una posició més passiva davant aquesta qüestió: “De l’informe de la Sindicatura de Comptes només hi ha dues incidències, que ja són a mans de la Fiscalia. Cap d’elles té cap tipus d’incidència en el funcionament del Consell. [...] La ciutadania ni tan sols se n’adonarà de que es queda sense CCB. Els serveis es continuaran prestant, però des d’altres administracions”, diu, assegurant que no portarà cap moció ni iniciativa al marc local.

31è municipi del Baix Llobregat?
En aquest sentit, cap partit veu un pas enrere en quedar-se sense consell comarcal i, de fet, només un grup aposta clarament perquè L’Hospitalet formi a ser part, administrativament, del Baix Llobregat: la CUP. “El nostre convenciment és que L’Hospitalet forma part del Baix Llobregat, històrica i identitàriament. Treballarem en aquest sentit, doncs, ens sentim part integrant d’aquest territori”. De la mateixa manera, ERC comparteix realitat, però no diagnosi: “L’Hospitalet ha format sempre part de la realitat baixllobregatina més que no pas del Barcelonès. Però cal valorar què podem guanyar en eficiència i en serveis”, diu Garcia que, a més, pensa que l’entrada de la segona ciutat de Catalunya al Baix Llobregat seria un “desequilibri important en la realitat comarcal actual”.

En tot cas, com diu Monrós, del PDECat, “el debat és obert i, com és obvi, té els seus avantatges i inconvenients. Per tant, el que faria seria cridar a la ciutadania a decidir a un volen pertànyer. Ha de ser una decisió dels hospitalencs”, sentencia, deixant la porta oberta a la consulta ciutadana.

Segons Nieto, de CanviemLH, reconeix que ha estat un debat històric -“compartim cognom”-, però que “la força de Barcelona ha condicionat molt”. Així, doncs, defensa que L’Hospitalet “té la seva pròpia personalitat” i que cal mirar més a l’espai metropolità.

De la mateixa manera, Martín (PP L’Hospitalet) posa l’AMB com “a referent” i, per tant, no contemplen obrir aquest debat. Encara més crític, Garcia (C’s) veu una oportunitat per “reestructurar el model territorial i simplificar l’administració”. De fet, considera que el Consell Comarcal del Baix Llobregat hauria de desaparèixer, també, “per suposat”.

Debat competencial
Pel que fa el trasllat de competències, tot i que apunta a que serà l’AMB l’administració que més números té d’assumir els serveis del CCB, el debat és més complex del que sembla. Per començar, cal saber què feia exactament aquesta institució: “Caldria primer disposar del Programa d’Actuació Comarcal, ja que el CCB ha vingut actuant sense ell tots aquests anys”, diu Antoni Garcia (ERC), per elaborar una carta de serveis “que hem demanat i no ens l’han proporcionat”. Els republicans analitzaran a partir d’aquí quina pot ser la millor administració per cada servei; el que rebutgen frontalment és el traspàs automàtic a AMB. “És el més fàcil”, segons Ciutadans, que matisa, en tot cas, aquesta idea amb la seva reestructuració territorial en favor d’ajuntaments més forts i amb una Generalitat, com a coordinador del món local per sobre, doncs, d’administracions com l’AMB o la Diputació. De la mateixa manera, el PP apunta a l’AMB com a administració destinatària de les competències amb excepció de les beques-menjador, que haurien de ser municipals, i del Centre d’Atenció d’Animals de Companyia, que aniria a la Diputació. Igual que CanviemLH, que apunta a l’AMB, sense tancar la porta als ajuntaments i a acords bilaterals amb Barcelona.

En canvi, la CUP aposta clarament pel món municipal i per l’administració local. “Totes les competències que es puguin gestionar des del mateix municipi, han de ser gestionades per cada ajuntament, per ser la més propera a la realitat del territori. Les competències que abasteixin a diversos municipis, cal que aquests tinguin la possibilitat de mancomunar serveis. Si no és possible, entenem que haurien de ser assumides per AMB o Generalitat”, explica Giménez, que veu una oportunitat per “retornar el control de molts serveis als municipis, a través de la gestió directe: remunicipalitzar”. Per acabar, el PDECat posa en valor la institució del Parlament que, mitjançant una llei, haurà de regular el tema “amb el paper important de les diferents administracions implicades”. III

Josep Perpinyà: “Si L’Hospitalet creu que és interessant, ens pot trobar al Baix Llobregat”