El Baix Llobregat presenta la seva Taula pel Pacte Nacional pel Referèndum

Entitats locals i comarcals del Baix Llobregat han presentat a la ciutadania, en un acte celebrat a la Federació Obrera de Molins de Rei, la seva Taula pel Pacte Nacional pel Referèndum. Constituïda des del 29 de març, representa el seu primer acte públic important que ha permès escenificar el suport a la celebració del referèndum com a mecanisme per resoldre el conflicte territorial que viu Catalunya.

L’acte ha servit, també, per presentar a la coordinadora comarcal de la Taula, que serà Genoveva Català, coneguda regidora de Molins de Rei per Iniciativa per Catalunya, ex gerent de l’Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires i ex directora de l’Agència Catalana de Residus. “El Pacte avui ha d’anar més enllà de la mobilització de l’independentisme, ha de ser la resposta de tota la ciutadania a una situació de bloqueig, absolutament antidemocràtica”, ha dit Català durant l’acte, recordant els precedents que expliquen la situació actual: la crisis econòmica; la convocatòria d’Òmnium davant la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut de 2006; la protesta del 15-M; o la convocatòria de l’ANC de l’11 de setembre de 2012.

L’actual coordinadora comarcal de la taula ha estat acompanyada pel primer alcalde democràtic de Cornellà, Frederic Prieto, líder de la Taula local de la ciutat baixllobregatina, i per l’advocada del Manifest dels Juristes a favor del dret a celebrar el referèndum, Eva Pons.

Prieto ha definit la plataforma com una evolució de la Taula pel Dret a Decidir cap a una posició “més transversal que donar cabuda a tots els demòcrates, pensin el que pensin, en el desig de definir l’articulació política de Catalunya”. L’ex alcalde del PSUC ha demanat “reaccionar i defensar el dret a la dignitat defensant el referèndum, davant l’immobilisme i les temptacions de cedir a la por”.

Per la seva part, la doctora en Dret i professora titular en Dret Constitucional ha assenyalat que “el dret és evolutiu i que mai pot ser un mecanisme obstatiu per a les societats”. De fet, ha definit el dret com un instrument “de resolució de conflictes, que no se’l pot apropiar sols una part”. D’aquesta manera, ha dit que el marc constitucional ja recull el dret a decidir en forma de referèndum per donar veu a les minories que, precisament, mai poden ser majories i que, per tant, necessiten altres vies d’expressió. Per concloure, segons Pons, “la negativa continuada pot obrir altres vies emparades internacionalment”.