www.elllobregat.com
Mireia Monfort: “Hem de mirar de no arribar al punt que ha arribat Barcelona”
Ampliar

Mireia Monfort: “Hem de mirar de no arribar al punt que ha arribat Barcelona”

miércoles 05 de julio de 2017, 22:36h
El sector turístic del Baix Llobregat continua amb la seva projecció i així ho avalen les dades: l’ocupació turística ha registrat els millors resultats dels darrers 8 anys amb una mitjana de 75,85% a l’any 2016, xifra que augmenta a l’estiu fins el 87,5, sent la més important de la demarcació; el turisme de negocis es consolida i ja arriba al 52% del total; i el 15% de les empreses del Baix desenvolupa activitats turístiques.

En aquest sentit, la persona en pilotar el futur del turisme al Baix Llobregat és Mireia Monfort, consellera del Consorci de Turisme al Consell Comarcal. Regidora per ERC a Olesa de Montserrat des de l’any 2007, la seva activitat professional està lligada a l’àmbit de la comunicació, la publicitat i el màrqueting. Va ser l’editora de la guia ‘On anem?’ i co-editora de ‘ElMONserratí’.

-Quin és l’estat de salut del turisme al Baix Llobregat?
-És boníssim. Fa molts anys que es treballa perquè el Baix Llobregat canviï de mentalitat i deixi de ser aquella comarca únicament industrialitzada per ensenyar els seus atractius, que són molts i que nosaltres mateixos, sovint, no som conscients de la seva riquesa. L’augment del turisme a Catalunya i, sobretot, el estar al costat de Barcelona –per un turista no existeixen les fronteres un cop aquí- ens ha ajudat en aquest posicionament.

-Amb l’enfortiment del Consorci, han notat aquest canvi de mentalitat?
-Els primers que hem d’estimar el Baix som els propis ciutadans. I sí, això ha patit un canvi i una evolució important. Si nosaltres mateixos no creiem que el que tenim és digne d’admirar, mai serem capaços de vendre’l. La gran força del Consorci és que, realment, creu en les moltes possibilitats, de nord a sud, que té la comarca. Ha ajudat molt, també, el sector privat que ha posat molt per adequar aquesta imatge als temps que vivim.

-Li convé al Baix Llobregat jugar la carta de Barcelona?
-I tant. A tothom. Els segells són tot marca Barcelona. El que vens fora de les nostres fronteres és Barcelona.

-Com definiria el model turístic del Baix?
-Tenim diversos tipus de turisme i el que treballem, des del Consorci, són diferents línies. Destaca el turisme de reunions, que ja representa el 52% i que està creixent molt en nombre d’estades per les mateixes fires de Barcelona o L’Hospitalet. Però hem de poder oferir altres possibilitats; és a dir, moltes empreses ja coneixen Barcelona com a capital i necessiten donar altres valors o incentius a les seves reunions. Aquesta és la nostra possibilitat de créixer: a banda d’aprofitar els esdeveniments que es produeixin, generar aquest model i augmentar cada vegada més aquestes estades oferint coses que Barcelona no pot oferir.

-El caràcter heterogeni del territori és el seu principal valor?
-És una molt gran oportunitat. No sé si seria la única, però el fet d’oferir aquesta diversitat ens situa en un punt molt important entre les comarques. Altra cosa que també ens acabarà aportant i augmentant aquest turisme és la via blava del Llobregat. El riu no separa ni divideix, marca un recorregut que diu com són des de la muntanya a la platja. Tenim, per tant, moltes oportunitats que les hem de saber aprofitar. La salut del turisme és molt bona, però allò que podem aconseguir és millor. Hem de ser capaços d’aprendre del que passa a Barcelona, que va per davant, i gestionar-ho de la millor manera sense la necessitat d’expulsar turistes.

-Algun municipi, com Castelldefels, reclama la gestió local de la taxa turística. Com ho veu?
-El municipi no hauria de recaptar íntegrament la taxa turística. Va néixer per captar públic estranger i per fer-ho cal fer inversions. Si les fem de manera individual, no repercuteix a tota Catalunya. Després, la força com a municipi no és la mateixa que la de la Generalitat. És bo que aprenguem a tenir una visió més exterior i no tant local. Si aprenem a treballar tots de manera conjunta ens beneficiarem tots.

-Ha vist falta d’inversió al Baix Llobregat?
-Ara hi ha canvis en quant a les aportacions que es fan de la taxa turística i el que rebran els municipis, que augmentarà, respecte el que es queda la Generalitat. És important que els municipis la sàpiguen gestionar bé amb aquesta visió supramunicipal i de comarca.

-Atraure el turista estranger és el repte pendent del territori?
-És un dels reptes. Ja es fa a partir de campanyes i cada vegada ens hem d’especialitzar més. Al turista estranger no li pots vendre només una cosa. Per tant, novament, és important aquest esperit supramunicipal i, també, sobre els que ja venen, com els turistes del sud de França, doncs, fer més pressió. Assistim, en aquest sentit, a moltes fires, amb una agenda tancada, per oferir diferents productes de la comarca.

-La campanya del ‘Supermes’ hem vist que funciona molt bé pel turisme familiar. Es possible anar a contracorrent i apostar pel territori, prescindint del turista estranger?
-És totalment compatible. El ‘Supermes’ ens ajuda en dues coses: d’una banda, la visió dels propis baixllobregatins a conèixer millor la seva comarca i, per tant, si la coneixes la podràs vendre millor com a ciutadà; i, per una altra banda, donar-la a conèixer a la gent que viu a Barcelona i a Catalunya, que també necessita gaudir de l’oci al voltant seu. Això és totalment compatible amb que facis campanya amb públics com el de Alemanya o el sud de França, que ja t’estan visitant i que el que has d’aconseguir és que les pernoctacions siguin més importants. Són públics que, en el segon cas, poden venir en cotxe, repeteixen, són d’un turisme molt familiar i gaudeixen molt de la natura i de les vies verdes que ells tenen. Per això, la línia blava significarà un canvi molt important.

-Parlant de medi ambient, li preocupa que, precisament en el millor moment de les nostres platges, continuïn perdent amplada?
-Ens ha de preocupar i ocupar a tots, i no em refereixo només als municipis que tenen costa. La fragilitat del nostre entorn fa que tots els fets ocorreguts tinguin una conseqüència. El litoral és una franja molt dèbil de la nostra comarca i qualsevol acció o inacció té repercussions.

-Hi ha una correlació directe entre les actuacions al litoral de Barcelona, amb la construcció, per exemple, de dics submarins, amb el desgast de les nostres platges. Tot i que es draga sorra de Port Ginesta es veu que no és suficient.
-Per això sóc molt pesada amb la necessitat de treballar conjuntament. Potser aquelles obres eren necessàries, però, també, era necessari tenir en compte que el que hi ha al costat pot sortir afectat. Cal matisar que, també, és veritat que ara hi ha més informació sobre les repercussions. En tot cas, ara que ja hem aprés que es podia haver fet millor, siguem capaços de no reproduir els mateixos errors.

-Està el Baix Llobregat al servei de Barcelona?
No. Ni Barcelona al servei del Baix Llobregat. Hem de ser capaços de gestionar-ho conjuntament.

-Té sentit plantejar al Baix Llobregat el debat que va iniciar Barcelona a l’inici de mandat?
-No amb l’afectació tan directa com ells, però sí que és important tenir-lo per prevenir. Hem de ser capaços de veure i gestionar els pisos de lloguer a l’estiu o la problemàtica amb els transports que ja tenen una afectació. Per tant, hem de mirar de no arribar al punt que ha arribat Barcelona.

-Hi ha ‘inputs’ de que si no es fa res s’arribarà a aquest, diguem-ne, col·lapse?
-Costa de definir-ho –no diria col·lapse-, però, efectivament, si ja hi ha petites mostres, doncs, aprenguem i intentem solucionar-ho.

-Un dels temes a tenir present és el dels pisos turístics.
-No tenim el problema que té Barcelona, però estem anant cap allà. I això és el que hem de ser capaços de frenar. Estan començant a sortir i, per tant, no són encara un problema; aturem-ho, doncs, abans de que sí sigui un problema de veritat.

-Apuntava en la importància del turisme de negocis. Hi ha el perill que els turistes pernoctin aquí, però que marxin a Barcelona a gastar, mentre que el Baix pateix els problemes, per exemple, de mobilitat?
-Aquesta és una de les nostres tasques. El fet d’oferir no sols on pernoctar sinó activitats per fer. Tenim certes mancances de mobilitat, no de la comarca en relació amb Barcelona, sinó en la mobilitat entre els nostres municipis. Si volem oferir que facin més despesa al territori, necessitem que es puguin moure pel territori; i ho faran en transport públic. Tenim detectades les mancances i el que treballem molt –ara hem fet un nou mapa- és el poder oferir diferents possibilitats i recursos de fàcil consum.

-El Baix destaca, entre altres, pel seu perfil poliesportiu que ha obert la via al turisme esportiu.
-El que passa en el tema del turisme esportiu, que hem començat a treballar des de fa relativament poc i en el que hi ha molt camí per fer, és que les estades es produeixen a Barcelona i nosaltres només rebem l’autocar fins a la piscina ‘x’ que fa l’esport i, per tant, només hi ha gestió d’un equipament, mentre que l’altre possibilitat és que tot sigui aquí. Tenim una oportunitat a aprofundir per gestionar tot això i buscar col·laboracions en aquest sentit. Ens ajudaria molt comptar amb el Barça, l’Espanyol...

-On també hi ha hagut una revolució és en el tema gastronòmic. No sé si es trasllada al món turístic?
-Cada vegada hi ha més interès i, en aquest sentit, és molt important l’aposta que ha fet el sector privat de la restauració pels productes del Parc Agrari i de temporada. Una cuina tradicional, però també de les més innovadores. Quan vaig començar, fa dos anys, hi havia 30 restauradors adherits a la campanya de ‘Sabors de l’Horta’ i ara estem al voltant dels 50. I en augment. Tenim productes tan distingits com la carxofa Prat, el ‘potablava’, l’espàrrec de Gavà, les cireres, l’oli o, fins i tot, la pròpia ‘Ratafia’ de l’avi Guillem, que és d’Esparreguera i que va guanyar un dels premis a la millor ratafia. Tenim productes espectaculars i els restauradors ajuden a posar-ho en valor.

-Quins són els reptes de futur del turisme al Baix Llobregat?
-Tenim molts, però, sobretot, posar en valor la riquesa que tenim a la nostra comarca i, des del Consorci, fer-ho de manera coordinada amb els ajuntaments, que són a qui ens devem, però, també, amb la resta d’administracions per evitar els problemes que hem comentat, detectar-los i resoldre’ls. Tenim una oportunitat que aportarà molt de benefici, riquesa i llocs de treball a la comarca com és la Via Blava. Ens ajudarà a definir, al llarg del seu camí, què és el que trobaran als diferents municipis del Baix Llobregat. III

Mireia Monfort: “Hem de mirar de no arribar al punt que ha arribat Barcelona”
Ampliar
¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (0)    No(0)

Foro asociado a esta noticia:

  • Mireia Monfort: “Hem de mirar de no arribar al punt que ha arribat Barcelona”

    Últimos comentarios de los lectores (1)

    961 | Xavier - 07/07/2017 @ 22:06:03 (GMT+1)
    Molt entenedora e interesant, s'agraeix la visió col·lectiva i el interès en un front comú en el futur de la comarca o aviat comarques germanes baix-montserrati.

  • Normas de uso

    Esta es la opinión de los internautas, no de El Llobregat

    No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes.

    La dirección de email solicitada en ningún caso será utilizada con fines comerciales.

    Tu dirección de email no será publicada.

    Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.

    Portada | | Búsquedas | [ RSS - XML ] | Política de privacidad y cookies | Aviso Legal
    Comunicación Metrobcn, S.L. :: Redacció: Raurich, 62 (08830) Sant Boi de Llobregat
    Contacto