“Costa trobar professionals d’algunes especialitats de l’atenció primària. Barcelona atrau molt”

La Dra. Montserrat Figuerola és la responsable de la Gerència Territorial Metropolitana Sud, que engloba els serveis de l’Hospital de Bellvitge, de Viladecans, però, també, dels serves d’atenció primària. Entre tots els equipaments, la Regió dóna servei a 1.300.000 persones, sent, doncs, “una estructura de servei de salut potent i molt àmplia”.

Figuerola qualifica els serveis de “madurs” i molt orientats a les necessitats dels pacients. En aquest sentit, la Regió treballa en el Pla Estratègic propi, en paral·lel al Pla Estratègic del CatSalut, per aconseguir uns serveis “clarament confiables pels ciutadans i pels municipis”.

-Quin és l’estat de salut dels serveis sanitaris?
-Ens la posen amb la percepció que tenen els usuaris i és molt alta. 8,14 a l’atenció urgent de Bellvitge, 7,39 a Viladecans i 7,80 a l’atenció primària de la Costa de Ponent. Hi ha una bona percepció dels serveis, però els hem de seguir millorant. Que siguin més confortables i més accessibles.

-Vostès estan molt lligats als pressupostos. Ha arribat la recuperació als serveis sanitaris?
-Pel que fa el nostre territori, que té les pitjors llistes d’espera de Catalunya, hem notat una millora molt important. Primer, en el que té a veure en les inversions per completar equipaments tant alguns dels que s’han inaugurat aquest 2017 com els que tenen a veure amb la denominada Fase 2 de Bellvitge, una edifici entregat l’any 2012. Segon, en els plans de xoc per l’àrea quirúrgica, consultes externes i proves diagnòstics. I tercer, en plantilla.

-És, de fet, una de les crítiques: falta d’estabilitat laboral i la excessiva temporalitat dels professionals. En quin punt estem?
-En el territori, la plantilla ha crescut, entre 2016 i 2017, en 434 professionals més, dels quals 287 són a Bellvitge, 19 a Viladecans i 128 a l’atenció primària. A l’atenció primària, s’han assignat els recursos tinent en compte l’índex de privació socioeconòmica. La càrrega de treball té molt a veure amb les condicions socioeconòmiques dels pacients. S’ha posat, doncs, 52 professionals on hi ha més necessitat, mentre que la resta són professionals que han servit per estabilitzar la situació de plantilles habituals que, durant la crisis, no comptaven ni per substitucions. D’altra banda, entre 2016 i 2017, hem fet 1.058 interins a tot el territori.

-Fonts sindicals denuncien que falten professionals d’algunes especialitats. S’ha resolt?
-És veritat que, en alguns casos, costa trobar professionals d’algunes especialitats de l’atenció primària. Per diverses raons. Hem de prestigiar, primer, uns serveis que la ciutadania reconeix com a molt importants. I, després, és veritat que si la distribució d’horaris que tenim -matins i tardes fins a les 21 hores- fa que la gent entengui que hi ha una certa penositat de la feina. De vegades, si troben algun lloc al que es poden desplaçar perquè tenen un millor horari, doncs, hi ha zones que costa de trobar professionals. S’ha fet un pla de fidelització per intentar buscar als metges de família el lloc més idoni del territori; però un focus d’atracció molt important és, efectivament, Barcelona.

-Ens asseguren, fins i tot, que marxaven a Saragossa, per les millors condicions.
-A mi no em consta. Clarament.

-Com estan les llistes d’espera?
-L’esforç que s’ha fet de transparència i de pla de xoc està tenint un impacte molt important. A Bellvitge, on teníem més de 10.500 persones a l’espera a desembre de 2016 (dades globals de patologies que no són urgents: solen ser patologies benignes, de caràcter crònic, que afecten molt, però no tenen un impacte directe sobre la salut), reduirem en més de 3.000 persones a finals d’any. Pel que fa les cirurgies oncològiques o cardíaques, estem complint els temps de garantia, que són o de 45 o 60 dies.

-Arriba el fred i amb ell les habituals imatges de col·lapses a urgències. Com afrontem aquest hivern?
-Val a dir que, l’any passat, Bellvitge no va tenir col·lapses, excepte amb dos o tres dies que la grip es va avançar i va coincidir amb dies de vacances. Si mirem les urgències de Viladecans, sempre és més difícil. Quan ve la grip -destacar, per cert, la importància de la vacunació-, hem d’evitar que la gent que pugui ser atesa en un altre dispositiu passi per urgències. Estem fent un esforç per treballar més des de l’atenció primària i amb l’atenció domiciliària. És veritat que això implica pics d’atenció a la primària. Però persistirem. L’altre element és procurar, a urgències, que els que hagin de ser ingressats ho facin el més ràpid possible. Això és el que fa que es col·lapsin les urgències. Que no hi ha llits. A Bellvitge hem fet deures i hem posat la unitat de semi crítics, que són pacients que abans es quedaven a urgències per estar monitoritzats. Ara pujaran cap a dalt. L’altra qüestió és que, al període de la grip, es procura amplejar més els programes de cirurgies sense ingrés perquè no competeixin amb el llit de les urgències. Això, insisteixo, és més difícil a Viladecans.

-L’anava a dir. Això passa a Bellvitge, que és el millor preparat. Però, i a Viladecans?
-A Bellvitge tenim unes urgències amb molt d’espai que es van dotar al 2014. A Viladecans, tot i ser unes bones urgències, són més petites. Procurarem el mateix que explicava anteriorment i el que sí se li reconeix a Viladecans és la seva agilitat en el sistema d’hospitalització a domicili. Hi ha molta gent que enlloc d’ingressar o després d’un dia, pot anar a casa i els infermers i metges el visiten allà. Ara, Viladecans necessita molt l’ampliació i renovació del centre.

-Parla de l’atenció primària com a mur per evitar el col·lapse als hospitals. Falten Centres d’Urgència d’Atenció Primària (CUAP)?
-Salut desplegarà ara el Pla d’Urgències Territorials. Es preveu que pugui haver un altre CUAP dels que hi ha. Tenim una interlocució molt forta, per exemple, amb Cornellà perquè tenim un CUAP que dóna molt servei, però que és petit. Necessita d’una altra estructura. I ho estem mirant. Cal posar més reforços. Amb el nou mapa de desplegament -que està per aprovar i que preveu alguns nous- creiem que podem fer una bona feina les 24 hores, els set dies de la setmana.

-Hi ha hagut molts canvis, en els últims temps, sobretot, a la direcció d’infermeria sota la seva gerència. Tres persones diferents en pocs mesos. Què va passar?
-Es va plantejar un canvi inicial en la direcció, que va durar molt poc. Entenc que és un hospital molt gran i, suposo, que et planteges si és el que vols fer i ara, la veritat, només puc dir que tenim un molt bon equip directiu.

-Parlant de Viladecans, ara sí sembla que serà una realitat. En quin punt es troba el projecte?
-El projecte, que és molt sentit i reivindicat, ha sortit a concurs i s’han presentat 12 grans empreses de les millors de la construcció. Fer un nou hospital no es fa cada dia i ha aixecat molta expectativa. S’ha licitats ja, doncs, sabem les empreses i al novembre s’hauria d’adjudicar.

-Què aportarà el remodelat centre de nou?
-Serà un hospital comarcal, per tant, quirúrgic, amb tota l’àrea mèdica, els hospitals de dia, una àrea d’urgències molt important i, funcionalment, ha de tenir un àrea de semi crítics. Tindrà les tecnologies amb tot el que té a veure amb endoscòpies, diagnòstic per la imatge, quedarà equipat per donar un nivell de resolució bàsic. És un hospital que passarà a tenir 150 llits, 50 més dels d’ara. Hem de recordar que és l’únic hospital de Catalunya que queda amb habitacions de quatre. Un gran canvi.

-Recentment, vaig estar a un CAP i la doctora ens va dir que tenien una mitjana de set minuts per pacient. És cert?
-No. Hi ha d’haver 10 minuts per pacient. Encara que hi hagi una agenda bàsica, els professionals han de fer reserves per poder enviar e-mails als pacients, renovacions de plans de medicació, revisar els anàlisis i resultats i si tot és correcte enviar un missatge per que no vingui el pacient, etc. A més, s’han de fer reserves per atendre les urgències del dia de manera que tenim, de mitjana, que els professionals fan 27 visites al dia. És una mitjana i, potser, hi haurà dies que haurà d’atendre a 40 per grips o per altres qüestions. Les mitjanes permeten pensar que tenim garantits aquests 10 minuts. Ara metges concrets, en moments concrets, pot ser que facin molts més aquell dia, el que enxerina a la gent.

-Al final sempre t’agafen molt més tard. Estan sobrepassats?
-Que hi ha feina ja et dic que sí. Fa dos anys era molt difícil el servei, segons el model organitzatiu, perquè no hi havia per substituir. Ara, segons les dades, hauríem de tenir els 10 minuts garantits. Sempre hi ha molt de camí per millorar. De vegades, per exemple, els metges poden resoldre amb infermeria algunes visites de repetició. Hem de posar, en toc cas, recursos i col·laboració. També estem treballant en que el ‘call center’ que dóna visites tingui un accés més ampli a les agendes mèdiques i en un major empoderament de la població. En aquest sentit, hem encetat una campanya sobre l’avís de quan es falla a la visita. Hi ha percentatges molt importants d’entre el 8 i el 10% de persones que no van a la seva visita programada.

-Com valora la investigació dels centres sanitaris de la Regió?
-Aquesta regió és una gran potència en recerca, a través de l’Idibell, amb la Universitat de Barcelona i l’ICO. El que diem el Campus de Bellvitge. Tenim una capacitat de captació de recursos de recerca molt important, som el segon institut en captació de Catalunya i, en alguns casos específics, els primers. Ara, en concret, estem fent una aposta molt important per potenciar la recerca en infermeria. III