La Generalitat inicia la revolució del model energètic a Catalunya de la mà de l’energia solar

Un tipus d’energia que ha de ser el pilar de la revolució energètica, si tenim en compte que a Catalunya, com a la resta de països mediterranis, hi ha una radiació solar d’entre 2.000 i 2.500 KWh per metre quadrat; és a dir, quatre vegades més que els països escandinaus o el doble que el Regne Unit o països del centre del continent.

El Govern català ha aprovat elaborar l’estratègia SOLARCAT per preparar Catalunya per a la captació, aprofitament i emmagatzematge elèctric de l’energia solar, l’energia del segle XXI. L’estratègia SOLARCAT es fonamenta en la capacitat de la Generalitat d’actuar com a consumidor actiu i amb capacitat d’influència en el mercat i alhora un exemple d’aposta per un model energètic més net, renovable, autòcton, participatiu i distribuït.

D’aquesta manera, el Govern busca revertir l’actual situació de dependència exterior –és del 92% i es fonamenta en petroli, urani i gas natural- per avançar cap a l’horitzó de la sobirania energètica. Un llarg recorregut encara, tenint en compte que Catalunya té una baixa penetració d’energies renovables: només el 8% del seu mix energètic on la major part és hidràulica, lluny de l’objectiu europeu del 20% a l’any 2020.

De fet, tot i ser un dels països amb més radiació, només suma 249 MW (Megawatts), molt lluny de països de menys sol com Alemanya (41.340 MW), Regne Unit (11.562 MW) o França (7.164 MW). Per buscar un territori similar a Catalunya, Baden Würtemberg, també d’una població semblant, disposa de 5.000 MW instal·lats, 20 vegades més.

Nou equipament fotovoltaic
En el marc d’aquesta estratègia, el consell executiu també ha acordat licitar en l’horitzó de l’any 2020 la compra garantida a llarg termini de la totalitat de l’energia elèctrica generada en un parc solar fotovoltaic de nova construcció que es situarà en els terrenys d’una infraestructura en ús i de titularitat de la Generalitat de Catalunya.

Així, la comissió interdepartamental que es crea haurà de desenvolupar un nou model de contractació pública en el marc de la col·laboració pública/privada/ciutadana que permeti la compra d’energia per part de l’administració als promotors privats del futur parc solar per un període proper als 25 anys.

L’objectiu és garantir que a Catalunya es generin nous models d’inversió en energies renovables, on plataformes com el crowdfunding puguin facilitar la participació ciutadana i on les entitats financeres i els promotors tinguin garantida la seguretat jurídica i el retorn de les inversions. Alhora, el Govern també es garanteix un preu estable de l’energia en un entorn tant volàtil insegur com el del mercat espanyol.

D’aquesta manera, Catalunya aposta per un model alternatiu a les subhastes de l’estat espanyol que només han donat l’opció a la participació en la generació i gestió energètica a grans empreses, replicant-se així el model energètic del S.XX, centralitzat i en mans de poques empreses i deixant fora projectes cooperatius i participatius que, en països com Alemanya o Dinamarca suposen més del 50% de la capacitat instal·lada.

Les plaques solars en els darrers 5 anys han reduït el seu cost en un 80% alhora que el seu caràcter modular les fa ideals per desenvolupar un model distribuït i renovable que es pugui implementar en tot el territori català.

Amb l’aprovació d’aquest acord, el Govern també reconeix que el model socio-cultural, legal, territorial, econòmic, fiscal i financer avui vigent ha estat l’òptim per desenvolupar l’economia del S.XX fonamentada en les tecnologies de les energies fòssils i l’urani.

Aquestes tecnologies han requerit d’un model centralitzat i integrat de grans inversions en transport i generació. Però les tecnologies del S.XXI, tant pel que fa a l’energia solar, els sistemes d’emmagatzematge en bateries, les xarxes de distribució intel·ligents, el vehicle elèctric i la digitalització fan del tot innecessari repetir el model centralitzat del S.XX alhora que ens interpel·len en la necessitat de treballar per sistemes més flexibles i on la gestió de la demanda esdevingui clau fent del ciutadà el veritable motor de la transició energètica.

Per aquest motiu, la Comissió Interdepartamental també tindrà entre les seves funcions analitzar els marcs legals, econòmics, territorials, fiscals i culturals vigents a Catalunya i que suposen clares barreres a la necessitat d’avançar en la transició energètica cap a un model 100% renovable, distribuït i participatiu. La Comissió també treballarà en la necessitat de definir el model català que permeti un acord entre els territoris productors d’energia i els territoris fonamentalment consumidors. El model PPA de compra d’energia perseguirà ser un exemple per als municipis clarament demandants d’energia respecte als municipis que la poden generar, sovint amb pocs habitants i amb molt de terreny però que resten absents als beneficis de la generació renovable.

Noves ajudes per sostres solars
El Govern també ha acordat destinar 5M€ a desenvolupar el programa de sostres solars amb emmagatzematge distribuït, que ha de garantir la possibilitat que els ciutadans de Catalunya puguin generar, emmagatzemar, compartir i vendre ( quan la normativa espanyola ho permeti) l’energia que generen tot i aprofitant el principal recurs energètic de què disposa Catalunya, el Sol. Així s’aprova la línia d’incentius econòmics per a la implantació de més de 1000 equips d’emmagatzematge elèctric distribuït -bateries d’ió liti- associades a aproximadament un miler instal·lacions solars fotovoltaiques residencials amb una potència total aproximada de 3MW, amb l’objectiu d’incrementar l’eficiència de les instal·lacions i afavorir la creació de comunitats solars de ciutadans amb participació activa en el mercat elèctric.

L’acord de Govern s’emmarca dins del Pacte Nacional per a la Transició Energètica de Catalunya que el Govern va aprovar el passat mes de gener de 2017, amb l’objectiu d’assolir un nou model energètic per a Catalunya i arribar al 100% d’energies renovables el 2050. Les prioritats que marca el document de bases del Pacte són situar el ciutadà en el centre del model energètic, garantir la seguretat en el subministrament i esdevenir un instrument essencial en la lluita contra la contaminació ambiental. III