Els diaris, els noticiaris, les tertúlies en van plens. En les últimes setmanes no parem de rebre informació sobre casos de violències masclistes en el nostre entorn pròxim i també més enllà de les nostres fronteres.
I no, no ens hem de quedar amb cada cas aïllat sinó afirmar que es tracta d’un problema estructural fruït de les arrels culturals patriarcals i exigeix un compromís col·lectiu de tota la societat.
En els darrers 7 anys, a Catalunya 71 dones han estat assassinades per causa de violències masclistes segons el Ministeri de Sanitat, Seguretat Social i Igualtat. Són dades oficials que fan referència a la violència en l’àmbit de la parella, l’ex-parella o la família, però la realitat és molt més àmplia i complexa, i comprèn totes les formes de violència sobre les dones pel fet de ser-ho (econòmica, social, comunitària).
Dades alarmants que encara ho són més si comptem les dones assassinades pel fet de ser-ho, tal com fa el portal feminicidios.org, on es registren 140 feminicidis a Catalunya entre 2010 i 2017. En el que portem d’any, s’han interposat 11.642 denúncies per violències masclistes a Catalunya i s’han rebut 8.265 trucades als telèfons d’emergència.
Més enllà de les xifres, és evident que les violències masclistes són una forma d’opressió i pretén limitar l’avançament dels drets de les dones i les seves llibertats. A més a més té una funció normativa, exercir el control sobre el seu comportament i reforçar el domini masculí. El més preocupant és que aquest missatge es segueix transmetent, es justifica i es representa en els patrons culturals actuals.
La particularitat d’aquestes violències és, a més, la seva invisibilitat i la soledat amb la que moltes dones les viuen. Hi ha moltes raons que fan que existeixi una violència amagada i silenciada a la que estan sotmeses moltes dones i que es manifesta a través de diferents formes (psicològica, física, sexual, econòmica...). Però que es silenciï no vol dir que no existeixi.
L’actualitat més recent ha fet que es converteixi en viral a les xarxes socials un tema com l’assetjament sexual, que ha arribat a molts col·lectius amb a la campanya #MeToo, que invoca les dones perquè denunciïn i els homes perquè canviïn actituds masclistes. Aquestes i d’altres violències sexuals han estat històricament legitimades i encara avui no són contestades de manera contundent per una societat impregnada per un sexisme que en ocasions les justifica i responsabilitza a les pròpies dones.
Davant d’aquesta situació hem de fer més ferm el compromís polític per l’eradicació de les violències masclistes, per això des de la Diputació de Barcelona treballem conjuntament amb els municipis de la demarcació pels drets i les llibertats de les dones. En el nostre programa promovem accions de sensibilització, conscienciació social, prevenció, atenció i recuperació. El 2017 s’han impulsat prop de 200 actuacions en diferents municipis de Barcelona, que inclouen tallers de sensibilització, formacions especialitzades, protocols d’actuació, acompanyaments i assessoraments, i dinamitzacions d’espais d’intercanvi i coneixement.
Treballem dia a dia per promoure i reforçar la col·laboració que mantenim amb les entitats i els moviments feministes, per tal d’enfortir-les i reconèixer la imprescindible tasca que històricament desenvolupen en defensa dels drets de les dones.
Perquè en la lluita contra les violències masclistes la corresponsabilitat és col·lectiva. III
Si (
No(
