www.elllobregat.com

Diàlegs Filosòfics al Baix: És necessari Déu perquè existeixi l’ètica?

viernes 05 de enero de 2018, 05:17h
Aquesta pregunta ens feiem el dijous 14 de desembre a l’Ateneu Santfeliuenc, amb una nodrida concurrència d’amics amb qui vam commemorar els 500 anys de les Tesis de Wittenberg de Luter. Bon pretext per unir la Història, la Filosofia i la Religió en un sol col·loqui i debatre sobre les seves interrelacions. Antoni Fornés, doctor en Filosofia i teòleg, ens va donar la seva visió, obrint pas a un intens debat amb nombrosa participació; el tema s’ho mereixia.

La controvertida figura de Luter requereix una explicació del seu temps i de tots els fets que van convergir en una época turbulenta que albirava una modernitat de la qual encara en som deutors. En plena gestació dels estats moderns, i en l’apogeu de l’Humanisme i el Renaixement , en menys de 100 anys es van produir esdeveniments crucials com la caiguda de Constantinoble el 1453 i el descobriment d’Amèrica el 1492 -que marquen l’inici de l’Edat Moderna-, conjuntament amb la invenció de la impremta i la revolució copernicana. És comprensible que, enfront a les moltes crítiques que ha rebut Luter, i especialmente des d’el punt de vista del psicoanàlisi, l’historiador R.H. Bainton hagués d’apiadar-se d’ell afirmant que no era a Luter a qui s’havia de psicoanalitzar, sino a tota la seva época.

Frontissa entre dues èpoques, Luter és, segons Fornés, un home medieval enmarcat en les concepcions rigoristes de Pau i Agustí que recorren el pensament occidental al llarg de tota l’Edat Mitjana. Oposat al racionalisme aristotèlic que defensàven Tomàs d’Aquino i Siger de Brabante, es declara fidel a la corrent nominalista (antirracionalista) de Duns Escoto i Ockham, que neguen l’existència dels universals (el bé i el mal) ni de cap tipus de dret o raó natural: l’únic camí és la obediencia de la Revelació.

Malgrat el seu continuisme medieval (pesimisme antropològic, omnipresència del diable) la seva oposició a l’esclerotitzada institució de l’Esglesia i al Papa (venda d’indulgències) el situa de plé en la onada reformista que venia de lluny i que comptava amb pensadors tant importants com Erasme de Rotterdam, que el va influir, però amb qui va discrepar notòriament, tot arribant a negar la llibertat humana. “La tesi principal de la seva doctrina, la justificació per la fe, respon a una absolutització molt radicalitzada de les tesis de Sant Agustí al respecte del seu pesimisme antropològic: l’home és pecador per naturalesa, els seus actes, com a pecador que és, no valen res (són amb prou feines mostres), no li garanteixen la salvació. Només Déu salva, y atorga la fe (text de Pau: “El just viu per la fe”). Creu força i peca força”.

Poc més de 100 abans, Jan Hus i John Wyclif, considerats precursos de la Reforma, ja havien alçat la veu contra la corrupció de l’Església i en particular el primer contra la venda d’indulgències a Bohemia. Peró les cicumstàncies eren molt diferents, i la repressió va ser implacable. Luter va rebre el suport de molts prínceps alemanys en clara confrontació amb el Papa i l’Emperador, i la fractura definitiva es va consolidar a la Dieta d’Augsburg de 1555, que instituia el principi “cuius regio, eius religio”, és a dir, que la religió del príncep havia de ser la religió del príncep.

Les implicacions de la Reforma luterana en la concepció de l’ètica han estat considerables; n’hi ha prou amb esmentar a Kant (salvant totes les seves diferències sobre la llibertat humana). Sempre que es parla d’ètica i protestantisme es fa necessari al.ludir a “L’ètica protestant i l’esperit del capitalisme”, de Max Weber, molt discutit actualment, però de referència obligada sempre que es parla de la influència de les idees, i particularment de la religió, en la societat. Un altre concepte d’aquest autor que ens interessa pel nostre debat és el de “desencantament del món”, i aquí és on Fornés defensa, com ja va fer en l’anterior debat a Sant Boi, la necessitat de la religió per adquirir un capteniment ètic que cada vegada trobem més a faltar en la nostra societat materialista i tecnològica: “con la eliminación de las barreras de contención que, ante a la ferocidad del hombre, suponían la religión y las tradiciones políticas seculares, la bestia humana salía de su confinamiento para dar rienda suelta a sus apetitos más voraces”. III

NOTA: A l’edició digital (elllobregat.com) trobareu
la ponència íntegra d’Antoni Fornés.

¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (0)    No(0)

+
0 comentarios
Portada | | Índice temático | Búsquedas | [ RSS - XML ] | Política de privacidad y cookies | Aviso Legal
Comunicación Metrobcn, S.L. :: Redacció: Raurich, 62 (08830) Sant Boi de Llobregat
Contacto