Ni les noces de plata, ni les d’or. La Molina es posa de gala per les seves noces de brillants. L’estació més antiga de Catalunya i la metropolitana per antonomàsia ha començat la temporada del seu 75è aniversari als cims de Catalunya i ho fa amb diferents activitats programades que permetran, en algun cas, viatjar en el temps.
Estem parlant de la Jornada Retro i la Nit de les 75 torxes del dia 17 de febrer. Una jornada per gaudir de l’estació de muntanya d’una manera del tot diferent.
Els esquiadors d’aquest dia aniran disfressats d’autèntics esquiadors d’època. Per a fer caliu, s’organitzarà una cursa d’esquí i snow ambientada amb estètica “retro” culminada amb una festa “après-ski” al mític bar “Tirol” de Pista Llarga, a la que es donarà tret de sortida amb una baixada de torxes. La nit també serà especial amb una sessió ‘revival’ a la discoteca de l’Hotel Adserà de La Molina.
Abans, el 21 de gener s’haurà celebrat un bateig de neu multitudinari, amb la col·laboració de Decathlon, que inclourà paquets de descompte per aprendre a esquiar i llogar el millor material; així com la Nit de Reis amb sorpreses del 75è aniversari (5 de gener) i el 68è Descens Infantil de cap d’any.
Lligats a l’esport
La història de La Molina va estretament lligada a la neu i l’esquí. De fet, sense aquest esport seria impossible entendre fins a quin punt ha influït en el desenvolupament d’aquest indret privilegiat de la Cerdanya.
A principis del segle XIX, tot el que hi havia a La Molina era un hostal, dues serradores de fusta situades al costat de la bassa d’Alp i un tancat per al bestiar al Bosc de Segramorta. De fet, Molina vol dir màquina de serrar fusta moguda per la força de l’aigua i d’aquí el seu nom.
La primera notícia que es té d’esquiadors en aquests paratges és de l’any 1908. En aquella època les poques persones que practicaven l’esquí eren membres de clubs de muntanya que tot just començaven a sorgir. Els primers esquiadors no practicaven l’esquí que ara coneixem sinó altres disciplines com el “telemark” i anaven equipats com autèntics exploradors de l’Àrtic. Tot i això, les dones esquiaven amb faldilles!
La Molina no es va convertir en un lloc concorregut pels amants de l’esquí fins a l’hivern de 1923-1924, quan la seva pràctica es va popularitzar. A més, aquella data va coincidir amb la descoberta de les pistes de Fontcanaleta i van començar a celebrar-se les primeres curses.
La Molina es deu en certa mesura a la construcció del Xalet l’any 1925, el refugi del Centre Excursionista de Catalunya. El refugi significava el tret de sortida perfecte a l’oferta d’allotjament i l’inici del vertader desenvolupament turístic de La Molina.
Llavors, va arribar la Guerra Civil espanyola i amb ella la paralització absoluta de l’esquí i una frenada en sec de l’expansió de la zona. Fins i tot, la Guerra va truncar la trajectòria d’esquiadors catalans que fins llavors havien tingut nombrosos èxits en competicions esportives.
Un cop acabada la Guerra, l’hivern de 1940-1941 les pistes de La Molina es tornen a senyalitzar i a preparar per a la pràctica de l’esquí. El Xalet torna a obrir les seves portes i es reprenen projectes que la Guerra havia deixat a la recambra. D’entre aquests, destacava especialment el teleesquí de Fontcanaleta, una iniciativa sense precedents a l’Estat espanyol i que suposava tot un repte. Ni tan sols hi havia electricitat a la Vall!
El 28 de febrer de 1943 s’estrenava el primer teleesquí de l’estat i el primer de La Molina a les pistes de Fontcanaleta. A més, només uns anys després d’aquesta inauguració, l’estació va tornar a ser pionera aquest cop amb un telecadira. En concret, va posar en funcionament el del Turó de la Perdiu. Tot i ser una estació pionera en els esports d’hivern, la veritable expansió de La Molina, es produeix a partir de llavors quan l’any 1954, s’equipa amb remuntadors la Tosa d’Alp i s’arribava als 2.280 metres d’altitud amb un telecabina fins al Puig d’Alp i amb un teleesquí fins a la Tosa.
En només 15 anys, La Molina es va convertir en un referent pel món de l’esquí a tot el país, ja que disposava d’algunes de les instal·lacions més modernes de l’època. De fet, els últims anys del segle XX i principis del XXI l’estació situada entre La Cerdanya, El Ripollès i El Berguedà s’ha mantingut com a referent i ha destacat per l’organització de diferents proves esportives de ressò mundial. Campionats del Món d’snowboard, Campionats del Món d’IPC, Copes del Món d’esquí alpí o infinitat de curses han fet guanyar una merescuda reputació a escala internacional. III
Si (
No(
