Era, fa 150 anys, la ciutat més poblada del Baix Llobregat, però amb el creixement metropolità s’ha quedat en aquesta ciutat de 26.000 habitants que és Molins de Rei “però que volem mantenir com a vila”. De fet, tot i comptar amb dos polígons industrials de relleu, el seu model passa per l’èxit de la petita i mitjana empresa, sobretot, en un centre dinàmic i viu. Tant és així que Molins ha estat el municipi de Catalunya que més ha reduït el seu atur en els darrers tres anys.
Per conèixer la fórmula, l’alcalde de Molins de Rei, Joan Ramon Casals, ha estat el protagonista d’una nova edició del fòrum ‘Fem Llobregat’ celebrat per la patronal Aeball a l’Hotel Porta Fira de L’Hospitalet. Casals ha recordat que Molins va ser el municipi pioner de la zona en proposar polítiques locals d’ocupació amb incentius a empreses per la contractació o assumint despeses de les companyies: “Estem convençuts que una bona política econòmica i empresarial amb ajuts genera una millor cohesió social. Ajudant a les empreses aconseguim que Molins sigui millor per a tothom”, ha dit Casals.
Més oportunitats que Barcelona
En concret, Molins ofereix fins a 4.200 euros a fons perdut a les empreses que contractin persones aturades de la vila; però, també, segons ha avançat, han encetat una nova via per la qual es pagarà una ajuda de 2.000 euros a empreses de Molins que contractin a persones empadronades als municipis metropolitans.
Amb tot, la vila ha aconseguit ser el municipi que més diners per càpita destina en polítiques socials i que compta amb una taxa de risc de pobresa dels més baixos de Catalunya, amb un 10%. De la mateixa manera, les empreses tenen un índex de supervivència del 76%, és a dir, 12 punts percentuals més que a Barcelona (62%). Aquesta xifra encara és millor si les companyies han passat pel servei municipal d’assessorament, que permet que vuit de cada deu empreses no tanquin.
Tot i l’estratègia municipal, Casals ha deixat clar que si algú té la culpa de l’èxit empresarial aquest és el sector privat i la seva empenta i no pas les administracions. De fet, com a alcalde, ha reclamat una major inversió en el territori, tradicionalment agreujat en comparació amb Barcelona: “Els Ajuntaments tenim entre els mandats 2011-2019 la meitat de la capacitat d’inversió que entre els de 2003-2011. A més, la nostra comarca i el seu entorn compta amb una falta d’inversió a l’àmbit públic i això ho patiu vosaltres”, ha dit Casals. “Nosaltres, que ens venem com a Barcelona, estem millor situats que la pròpia Barcelona i, logísticament, tenim moltes més avantatges competitives i un potencial increïble. Però cal una inversió pública de la Generalitat i, especialment, de l’Estat”, ha insistit a les portes, segons ha recordat, de la tercera presentació del projecte de soterrament de les vies de L’Hospitalet per part de Foment: “Dimarts ve el ministre per presentar una cosa que serà ja la tercera vegada; a veure si la fan ja”.
Invertir en infraestructures
Casals ha reclamat desencaixar les assignatures pendents en infraestructures com la pota sud de Sant Boi, l’enllaç entre l’A-2 i l’AP-7, a Sant Andreu de la Barca, els accessos al Port i l’Aeroport, o el quart cinturó: “Nosaltres ens lleven a Molins ja col·lapsats”.
Referents industrials
D’altra banda, ha apuntat també a la remodelació dels polígons industrials, un tema que ha qualificat com un dels majors reptes de Catalunya i de l’àrea metropolitana: “Els podem tenir molt ben ubicats, però ens falta inversió. En plena crisis, era una de les principals lluites que teníem: que arribés la fibra òptica. Era una barbaritat que els principals polígons de Catalunya, com El Pla, no tingués aquesta connectivitat”. En aquest sentit, Casals ha anunciat la inversió de 400.000 euros per l’actualització i la modernització dels dos polígons industrials de la vila en els anys 2018 i 2019.
Amb tot, podran fer una tercera part del que voldrien, perquè la normativa urbanística no els hi permet adaptar als polígons a les noves necessitats (empreses més petites, tecnològiques, start-ups...): “Ho vam plantejar i ens hem estrellat amb les normes urbanístiques; directament no ens van deixar, el que fa que tinguem encara més naus buides”, ha reconegut. “Ara sembla ser que, amb la recuperació, s’aniran omplint, però en tot cas la norma és poc flexible i s’adapta poc als canvis econòmics que són més ràpids”.
Per sectors, ha destacat el valor i la base industrial del territori, especialment, en el camp de l’automoció: “Catalunya i podríem dir el Baix Llobregat, en realitat, ha fabricat més cotxes que tota Itàlia”. Així, Casals ha reclamat una major inversió en desenvolupament, innovació i educació per adaptar el sector a les noves necessitats com l’electrificació i la connectivitat, perquè “si no deixarem de ser la regió més potent del sud d’Europa en automoció”. Un fet que recalcava també el president de la patronal, Manuel Rosillo, que assegurava que les empreses estan tenint problemes per contractar gent qualificada en segons quins sectors.
D’altra banda, Casals ha convidat a apostar per un sector turístic que no busqui tant la quantitat sinó la qualitat i que això també repercuteixi en el mercat laboral: “No heu de tenir por a pagar més; no perdreu competitivitat”.
Bombolla immobiliària
Per acabar, ha alertat del problema que es ve a sobre en el tema immobiliari. Segons Casals, “estem cometent el mateix error que ens ha portat a aquesta crisis i em preocupa, perquè hi polítiques d’habitatge que no hem resolt”. Així, l’alcalde de Molins s’ha mostrat a favor de la intervenció pública en el mercat immobiliari i limitar, per exemple, la pujada del preu del lloguer a l’IPC: “Si me n’adono que el mercat no segueix les regles i que s’està tornant boig, jo intervindria directament”. Una política que, segons ha dit, caldrà fer de manera coordinada en favor de tots els municipis.
Si (
No(
