www.elllobregat.com
Diàlegs Filosòfics al Baix: debat a Viladecans sobre l’ètica vers la naturalesa

Diàlegs Filosòfics al Baix: debat a Viladecans sobre l’ètica vers la naturalesa

miércoles 28 de febrero de 2018, 23:33h
Gràcies a la invitació de l’Ajuntament de Viladecans, en la persona de la regidora de Medi Ambient, Cultura i Patrimoni, Encarna García, ens ha acollit la Biblioteca d’aquesta població, en un dels dies més freds que la ciéncia meteorològica ha registrat aquest fred hivern.

Hem volgut establir un diàleg -des d’el punt de vista de l’ètica, com ho fem al llarg d’aquest curs- entre la Ciència i la Filosofia, amb la col·laboració de dos amics que treballen i investiguen a l’entorn d’aquestes especialitats: Susagna Ricart, doctora en Químiques, de l’ICMAB (Institut de Ciència de Materials de Barcelona), un institut d’investigació del CSIC, dins de la Universitat Autònoma de Barcelona; i Alger Sans, investigador en Filosofia de la Ciència i Lògica al Departament de Filosofia de la UAB.

Quan ens preguntem on ens durà el progrès il’avenç de la ciència ens estem fent una pregunta ètica. Quan ens interroguem sobre si és bona o no aquesta dependència d’artefactes construïts per nosaltres mateixos, si es bo dependre de la comoditat de pitxar un botó, que es el mateix gest que ens permet engegar la llum de casa, o detonar un explosiu que segarà la vida de centenars de milers de persones, estem fent un judici sobre la moralitat dels nostres costums, que cada cop es repengen mès sobre la comoditat i la facilitat, i oblidem quin preu hem de pagar, o pagaran els nostres fills i nets, o estàn pagant altres persones a milers de kilòmetres de nosaltres -a vegades no tant lluny-.

Pot ser un absurd i fàcil cainisme atribuit sempre un efecte pervers a totes les nostres intervencions en el suposat esdevenir independent de la naturalesa. Qui ens treu legimitimitat per intervenir en la natura a nosaltres, que som tant fills d’ella com qualsevol altre animal o ésser viu? És que els nostres actes i tots els fruits de la nostra acció no són tan naturals com els de qualsevol altre ésser viu? Quan manipulem els materials que la naturalesa ha posat a la nostra disposició, no estem participant del inesgotable cicle de la natura? Potser els interrogants no han de venir del simple fet de la intervenció, sino de la violentació dels propis ritmes que la naturalesa marca al seu esdevenidor; potser la nostra intervenció és violenta perquè es val de l’acceleració, i això trastoca el plàcid discórrer de les estacions, de les llunes, de la succesió dels dies i les nits, i fins i tot la nostra pròpia percepció de la temporalitat, que només es palesa mitjançant artefactes mecànics.

Però hi ha una constatació realista de que la tecnologia està tant íntimament imbricada en la nostra vida quotidiana que, malgrat tots els seus efectes negatius sobre el medi ambient i la nostra salut mental, només podem arribar a la conclusió que “no hi ha marxa enrere”. En efecte, cada cop que pitgem un botó i desencadenem un mun de moviments, cada cop que ingerim un medicament, o fins i tot quan mengem segons quins aliments, constatem que resulta del tot impossible cercar un retorn a aquella Arcàdia feliç en plena i armoniosa integració dins la natura, sense intermediaris tècnics, ni tan sols per la comunicació entre les persones. La Susagna Ricart ens ha mostrat que la seva feina és apassionant, en la recerca de nous materials ceràmics, per aconseguir superconductors a través de la investigació en Nanotecnologia: ens fa reflexionar sobre el fet que la Tecnologia sovint imita la Natura, i ens pregunta fins a quin punt són nous els nous materials. Un bon resum del seu treball -està disponible en l’edició digital de El Llobregat- ens permet veure com es treballa per facilitar-nos el confort i la comoditat en la nostra vida quotidiana.

L’Alger Sans aporta la visió ètica a partir de les seves consideracions sobre “on hem d’establir la frontera entre natural i artificial?” És la intervenció de l’ésser humà la que estableix aquesta frontera? Hauríem de determinar quins criteris valoratius i quina intencionalitat ens mouen a crear aquestes diferències, sense oblidar que l’ètica és una idea humana, subjectiva, que regeix les relacions entre humans dintre les seves societats.

Podeu accedir a aquesta interessant i necessària reflexió també a través de la nostra edició digital. El debat que ha seguit a aquestes profundes intervencions, ens ha dut a reflexions tant diverses com el mateix qüestionament de l’existència de l’ètica individual o col.lectiva; el debat sobre la multiculturalitat; i el plantejament de la resposabilitat del científic en les conseqüències dels seus descobriments -és recurrent l’exemple de la bomba atòmica-.

Pròximament: Ètica i política
En el proper Diàleg ens endinsarem en un tema delicat i polémic, i per suposat de la màxima actualitat: parlarem de la relació entre l’Ètica i la Política. Joaquin Miras, llicenciat en Filologia, professor de IES, i prolífic autor de nombrosos lllibres i treballs sobre filosofia política, ens donarà llum sobre la seva interessant i difícil relació.
¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (0)    No(0)


Normas de uso

Esta es la opinión de los internautas, no de El Llobregat

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes.

La dirección de email solicitada en ningún caso será utilizada con fines comerciales.

Tu dirección de email no será publicada.

Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.

Portada | | Búsquedas | [ RSS - XML ] | Política de privacidad y cookies | Aviso Legal
Comunicación Metrobcn, S.L. :: Redacció: Raurich, 62 (08830) Sant Boi de Llobregat
Contacto