www.elllobregat.com
Dolors Vallejo: “El Síndic no és una instància jurídica, sinó una figura de mediació”
Ampliar

Dolors Vallejo: “El Síndic no és una instància jurídica, sinó una figura de mediació”

Fe d'errades: els subtítols de l'edició impresa no corresponen amb la informació.

miércoles 28 de febrero de 2018, 23:41h
"Personalitzant el conflicte pots aplicar més solucions davant una administració que és, en general, de resposta genèrica"

El Baix Llobregat és, amb sis oficines (inclosa la nova de L’Hospitalet), la comarca que més Síndics de Greuges Municipals suma, juntament amb el Vallès Occidental, de tota Catalunya. Tant és així que Cornellà va ser la ciutat escollida per presentar, al novembre, una nova xarxa pròpia de les institucions d’ombudsman de Catalunya on estan inclosos síndics locals i universitaris, però també defensors dels consumidors d’empreses, a més del Síndic de Greuges de Catalunya.

Amb tot, els síndics de greuges municipals del territori només representa a la meitat de la població i, de fet, hi ha grans ciutats que no compten amb un síndic propi com és El Prat o Castelldefels. En aquest sentit, la segona ciutat de Catalunya, L’Hospitalet, s’ha afegit recentment a la llista que confien en aquesta figura amb la designació de Mercedes García Villatoro com a nova Síndica de Greuges de L’Hospitalet per un període de cinc anys. En concret, doncs, ja són sis, com dèiem, els síndics locals del territori: Gavà (2003), Sant Feliu (2006), Viladecans (2007, Cornellà (2008), L’Hospitalet (2018) i Sant Boi, que va ser, a l’any 2000, la primera ciutat de la comarca en comptar amb el seu propi Síndic. Una llista que es podria veure ampliada a mig termini, donat que hi ha una proposta a la nova Llei que preveu que sigui obligatori un Síndic Local a les ciutats majors de 20.000 habitants.

Vallejo, la primera Síndic dona de Sant Boi
Aprofitant el seu any i mig de mandat, hem volgut parlar amb Dolors Vallejo, actual Síndica de Greuges Municipal de Sant Boi que és, de fet, la primera dona que ocupa aquest càrrec després de substituir a Carles Dalmau: “Ha estat un any positiu. És una tasca molt interessant i gratificant a nivell personal perquè veus que és útil”, reconeix Vallejo al seu despatx, ubicat a l’Olivera, a la plaça Montserrat Roig de la ciutat.

“Té una utilitat per desfer nusos amb l’Administració i intentar resoldre conflictes que es generen amb l’Ajuntament, que no és perfecte i que, per tant, té coses que poden millorar. En aquest sentit, personalitzant el conflicte pots aplicar més solucions davant una administració que és, en general, de resposta genèrica”.

Poden ser multes mal posades, tributs mal cobrats o, simplement, situacions “injustes” que mereixen ser corregides en defensa dels drets i llibertats dels veïns de la ciutat, principal objectiu d’aquesta figura. Llicenciada en Història i Geografia, Vallejo és mestra de professió, en concret, del CEIP Benviure i compta amb tota una trajectòria de representació vinculada al món educatiu, fonamentalment. Ha estat representant del professorat a la Junta de personal del Baix Llobregat; al Consell Escolar de Catalunya; defensant, en definitiva, l’educació “com a eina de progrés i per avançar socialment”.

Una base que va ser criticada per l’oposició per no comptar amb la suficient base jurídica; unes crítiques que Vallejo rep i respecta, però a les que no dona valor: “El Síndic no és una instància jurídica. Si volguéssim resoldre els problemes als tribunals, doncs, per això ja estan els jutjats. El Síndic és una figura de mediació, de resolució. Clar que hi ha temes legals, però com a professional tampoc em ve de nou i més a educació, que en portem unes quantes lleis. Ser jurista no és cap requisit i, de fet, la majoria no ho som. Hi ha químics o periodistes, per exemple”.

Figura de qualitat democràtica
En aquest sentit, demana que es cregui en aquesta institució: “Sempre és qüestionable la meva designació, però tots els grups van tenir l’oportunitat de fer la seva proposta i no van presentar a ningú tot i que Dalmau portava 12 anys i estava en funcions”, recorda. “Quan en política està la cosa molt enfrontada, com és ara, és molt difícil arribar a acords. S’ha de millorar el procés, sobretot, com a prèvia, perquè a mi no em van conèixer personalment. No hi va haver aquesta predisposició. En tot cas, la gent ha d’entendre que no és un perfil de representació política; és important creure en la institució, perquè és una institució de qualitat democràtica. Ens hem de creure la seva funció i molts grups no ho acaben de fer”.

Més quan té una retribució important de 45.000 euros anuals per dedicació completa, fet que posa en valor la figura, segons Vallejo: “Aquí sempre s’ha retribuït el Síndic i és una manera de reconèixer la figura i posar-la en valor. Si no ho fas, has de tirar de gent jubilada, normalment. I això és limitatiu”.

Vallejo rendeix comptes directament davant el ple i, per tant, davant els grups municipals, a qui ha de presentar un informe anual. Abans de tancar l’any, el Síndic, que és un servei ciutadà obert i gratuït, havia rebut unes 300 queixes de les quals més d’una vuitantena van derivar en una apel·lació a l’Ajuntament.

Segons Vallejo, la majoria s’acaben solucionant sense la necessitat de presentar una resolució, sinó mitjançant el diàleg i la mediació: “Des de fora, pot semblar que l’Administració és inaccessible; però no. La conformen persones i resolt moltes coses amb la mediació, a través del diàleg amb l’àrea en qüestió. Moltes vegades no calen els processos més tècnics de resolució, que és més lent”, diu, reconeixent que les institucions públiques han donat un salt qualitatiu amb el temps. “L’Administració ha canviat molt. No és aquesta imatge que tenim d’institució tancada: l’important és el ciutadà i no la maquinària com passava abans. Això no vol dir que sigui fàcil. De vegades costa i un dels principals problemes que tinc és que és molt lenta. L’administració és molt garantista i això fa que tingui els seus ‘tempos’. Caldria ser més àgils”.

Vallejo ha estat designada, com marca la norma per no fer coincidir el nomenament amb les eleccions, fins el 2021. Segons diu, només vol estar durant aquest mandat per afavorir la rotació.

1.774 queixes al Baix Llobregat
El Síndic de Greuges de Catalunya ha presentat recentment l’habitual informe anual que recull un total de 19.422 queixes i consultes totals -281 d’ofici-, de les quals 1.774 s’han donat en el Baix Llobregat. En concret, han estat 1.025 queixes i 749 i cap actuació d’ofici. Per temes, la categoria que més queixes i consultes aplega és la de polítiques socials amb 502, d’elles, 145 vinculades a la Salut i 138 a Serveis Socials. Per la seva part, les Polítiques Territorials (361), l’Administració Pública i Tributs (335), temes de Consum (320); Seguretat Ciutadana i justícia (186) i Cultura i Llengua completen la llista (altres consultes suma 57 peticions més). Per municipis, Esplugues (222), El Prat (162), Sant Feliu (137) i Castelldefels (135) són les ciutats que més actuacions han iniciat. III
¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (1)    No(1)

+
0 comentarios