www.elllobregat.com

El 8 de març fem vaga per la IGUALTAT plena, real i efectiva

Josep M. Romero, Secretari general de CCOO Baix Llobregat, Alt Penedès, Anoia, Garraf i Mónica Alarcón, Secretària de Dones, igualtat i polítiques LGTBi

lunes 05 de marzo de 2018, 09:48h
El 8 de març d’enguany assistirem a una celebració d’un Dia internacional de la Dona Treballadora que de ben segur, serà un punt d’inflexió respecte a anys anteriors. Assistirem a un clam sense precedents a favor de la Igualtat plena, real i efectiva a la nostra societat.

El 8 de març d’enguany assistirem a una celebració d’un Dia internacional de la Dona Treballadora que de ben segur, serà un punt d’inflexió respecte a anys anteriors. Assistirem a un clam sense precedents a favor de la Igualtat plena, real i efectiva a la nostra societat.

El sindicalisme confederal confluïm amb les mobilitzacions i aturades proposades pel moviment feminista internacional a més de 150 països del món. Hem convocat una vaga parcial de 2 hores per torn, amb tota la cobertura legal en tots els sectors productius i de serveis i tanmateix animem a que s’aturi el treball de cura, domèstic i de consum. Ens sumarem a les concentracions de les 12 hores a les places de les viles i ajuntaments i participarem de forma massiva en la manifestació unitària convocada Barcelona a la tarda, que tot indica serà històrica i massiva.

Al Baix Llobregat, a banda de les expressions en forma de vaga i mobilització concretes a les empreses que seran molt importants, hem volgut visualitzar a les 12 hores la jornada de vaga en tres punts diferents per la comarca. Farem una concentració a l’Aeroport de Barcelona – El Prat, on buscarem aplegar les empreses significatives ubicades a la zona delta; a la zona centre les empreses aniran a la concentració prevista a l’Ajuntament de Cornellà i les de la zona nord de la comarca confluiran al polígon industrial de SEAT on participarà de forma destacada un sector emblemàtic i estratègic com es el sector del automòbil i la seva indústria auxiliar.

Aquests dies, fent assemblees, reunions, xerrades i participant en programes de ràdio i tv, expliquem que les desigualtats provocades per la ideología patriarcal, s’expressen de forma multifactorial i venen de molt lluny. Tenen un gran i determinant impacte en el món del treball i ho veiem convivint a diari amb una precarietat creixent, que afecta de forma més intensa a les dones i s’expressa en termes de temporalitat, rotació, parcialitat no volguda, salaris baixos, dificultats en la promoció i l’ascens professional, en menor protecció social - que inclou prestacions d’atur - però també en l’accés a pensions, que casualment son més baixes que la dels homes. Toca recordar-nos de les nostres àvies i mares que no van poder accedir al mercat de laboral perquè la societat i les lleis no els hi eren especialment favorables, després de tota una vida de treball, cuidant-nos i garantint el benestar de la familia, sense gaire descans i espais per l’oci, ara es troben amb pensions ridícules i insuficients.

La històrica divisió sexual del treball que ha invisibilitzat i menystingut els treballs de cura de les persones i les actuals polítiques neoliberals hegemòniques son algunes de la causes que expliquen l’actual situació. Cal destacar les contrareformes aplicades al nostre ordenament laboral, que si bé tenien com a objectiu devaluar les condicions de treball del conjunt de la classe treballadora, perpetuen i profunditzen les desigualtats i accentuen la feble i subordinada posició de joves i dones al món del treball.

El sindicalisme també ha d’assumir com una obligació pròpia continuar desenvolupar les seves eines, tot implementant mesures i plans d’igualtat al conjunt d’empreses i administracions que encara no en tenen. Aquests son instruments centrals per garantir la igualtat d’oportunitats, per combatre la bretxa salarial, els assetjaments sexuals i totes les discriminacions que es donen al centre de treball i, malauradament podem afirmar que queda encara molt camí per recórrer.

Per revertir aquesta feminització de la pobresa proposem l’aprovació d’una Llei de transparència i d’Igualtat Salarial, que acabi amb una bretxa salarial existent entre dones i homes al nostre país, que supera el 24%. Demanem la ratificació del conveni 189 de la OIT (Sobre el treball decent per les treballadores de la llar) i que s’estableixin compromisos amb la lluita contra la precarietat social i laboral, prioritzant polítiques publiques en matèria de dependència, salut, educació o criança. Fomentarem i donarem suport a la lluita contra la violència masclista i exigim la posada en marxa del Pacte d’Estat contra la violència de gènere amb dotació pressupostària real i en consonància amb aquesta xacra social de primer ordre.

Les organitzacions que aspirem a transformar la nostra societat, ens hem d’implicar de forma més activa en provocar canvis culturals importants entre les noves generacions més joves de la nostra societat. Hem de projectar valors que eduquin en igualtat, que contrarestin la negativa de la influència de la publicitat que estereotipa i cosifica les dones. Hem d’avançar en una educació de caràcter afectivo-sexual que permeti modificar comportaments, pautes i els rols assignats. Superar-los en el cas dels nens, una visió de la masculinitat violenta, possessiva, competitiva o dominant i en el cas de les nenes, facilitar que surtin de la pressió social i del marc mental de l’amor romàtic com a quelcom protector i garant de la felicitat, per a poder desenvolupar la idea de persones autònomes i independents.

CCOO estem a l’ofensiva, a través de la mobilització, de la reivindicació, de la negociació que permeti arribar a acords concrets i positius, perquè la nostra lluita es el treball digne, els drets socials de ciutadania i la igualtat. Continuarem posant al centre de la nostra acció les necessitats bàsiques de les persones i els seus projectes vitals, des d’un compromís ineludible amb la igualtat, que per nosaltres també passa per feminitzar i continuar transformant el sindicalisme i les prioritats de la seva acció col·lectiva.

Ara es el moment de plantar-se, sense perdre de vista que ens mobilitzem i ho continuarem fent, recordant les 129 treballadores assassinades el 1909 a la fàbrica tèxtil Cotton de Nova York, a les que van continuar la lluita i aquelles que ho fan cada dia, moltes vegades en un context força difícil i complicat, però que de forma constant i cada cop més acompanyades no defalleixen en construir un futur que permeti la superació d’un sistema que genera desigualtats, injustícia, discriminació i patiment.

¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (0)    No(0)


Normas de uso

Esta es la opinión de los internautas, no de El Llobregat

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes.

La dirección de email solicitada en ningún caso será utilizada con fines comerciales.

Tu dirección de email no será publicada.

Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.

Portada | | Búsquedas | [ RSS - XML ] | Política de privacidad y cookies | Aviso Legal
Comunicación Metrobcn, S.L. :: Redacció: Raurich, 62 (08830) Sant Boi de Llobregat
Contacto