Llegim-nos, un projecte municipalista

Els diferents programes municipals inclouran, de segur, les lògiques referències locals a més dels posicionaments nacionals que la nostra formació anirà desenvolupant en els propers mesos. Un dels plantejaments més clars d’ERC és fer de la Cultura el quart pilar de l’estat del benestar, generalitzant la pràctica i gaudi de la cultura en totes les seves formes, fomentant la conservació, difusió i accés al seu patrimoni cultural i garantint el creixement i qualitat de la producció cultural. Volem un país culte, cohesionat i fort en la seva identitat, que impulsi la creació lliure, el pensament crític i el gaudi estètic com a fonament de la cultura entesa com a tal, més enllà del mer entreteniment; i, també, apostem per un país creatiu que no té por del talent i on l’excel·lència de la creació ha de ser l’objectiu del conjunt de les polítiques culturals públiques. Aquestes propostes formen part del document marc de la ponència política, que es vol ratificar a principis de juliol d’aquest any.

Els ajuntaments són institucions claus en les polítiques culturals; de fet, els estudis demostren que són els municipis els qui més diners dediquen actualment a la cultura. Un dels aspectes en el quals creiem que cal fer especial incidència aquests propers anys és el desenvolupament de programes de foment de la lectura. Des de la Sectorial de Cultura ens agradaria proposar un projecte innovador, es tracta d’una proposta de política cultural local per afavorir l’accés i el coneixement de l’obra literària en català, l’empoderament dels escriptors i escriptores locals i nacionals i la participació de llibreries, editorials i biblioteques. Cal fomentar el consum cultural com a forma d’eixamplar la nostra identitat literària pròpia i específica, diferent a altres expressions veïnes i, també, de contraposar un model propi d’univers creatiu en front de la més que poderosa globalització cultural, liderada per les literatures anglosaxones bàsicament. Un projecte com aquest vol fomentar la biblioteca personal i l’adquisició de llibres per part de la ciutadania del nostre país. Podríem dir-ne que proposem un model de cultura sostenible, de quilòmetre zero, com ja han batejat alguns sectors de l’àrea del llibre a aquest projecte; un “Llegim-nos” convenientment adequat a cada poble i ciutat.

La presència dels autors i de les autores a les nostres escoles, biblioteques i llibreries, interactuant amb els joves i infants lectors, és una eina molt potent i segura per engrandir el coneixement de la creació literària en català; una forma molt interessant de fer créixer l’univers del nostre abstracte col·lectiu i els referents propis. Que els joves lectors s’enduguin un llibre dedicat per l’autor a casa seva farà que, en més casos del que pensem, els llibres entrin a les llars de moltes famílies i es puguin tornar a rellegir amb el record de les animacions a la lectura. Tot allò que fem en aquest sentit, si ho fem bé, crearà futurs lectors adults.

Els que estem familiaritzats en el sector del Llibre, segons dades del propi Gremi d’Editors, sabem que la literatura infantil i juvenil és, potser, l’actiu més important de la facturació general en la compra de llibres en català. D’altra banda, l’aportació al PIB cultural de les industries editorials és la més important del país; es tracta d’un sector molt implantat en les seves propostes i en la distribució, però encara podem fer que creixi més amb una correcta estratègia de polítiques públiques que permetin millorar les dades. Les associacions professionals d’escriptors són receptives a tot allò que signifiqui un més gran coneixement dels creadors i creadores d’aquest univers i imaginari propi.

Com hem dit a l’inici, un dels trets característics de la República catalana ha de ser el creixement i l’enfortiment del seu teixit cultural professional i associatiu. Cal assegurar la presència de la cultura a tot el territori i per tots els canals. Igualment, és necessari que les indústries culturals disposin de les eines necessàries per al seu desenvolupament i creixement. Fem Cultura, fem República.