www.elllobregat.com
Ballesté (AEBALL/UPMBALL): “L’FP era el cementiri dels mals estudiants, però potenciar-la és l’èxit de la indústria”
Ampliar

Ballesté (AEBALL/UPMBALL): “L’FP era el cementiri dels mals estudiants, però potenciar-la és l’èxit de la indústria”

viernes 02 de noviembre de 2018, 00:40h
Santiago Ballesté, president de l’AEBALL i la UPMBALL des de la primavera, ens rep poc després del desdejuni del Fòrum Empresarial amb l’economista Antón Costas com a convidat. Ballesté, amb una llarga trajectòria de direcció, és també president del Centre d’Esports l’Hospitalet.

Creix l’ocupació –ha assolit nivells de 2008-, augmenten les compravendes immobiliàries i hi ha hagut un fre a les fallides d’empreses a la comarca. Estem davant de signes de recuperació real?
Sí. Vam estar set o vuit anys que era un degoteig constant de fallides. I durant els primers mesos del 2008 les han afectat només a 62 empreses del Baix Llobregat i l’Hospitalet. És evident que això va avall i és un símbol positiu, perquè estem ja en una recuperació.

Respiren bé les empreses, llavors.
I tant. El nombre de fallides va decreixent i això és molt positiu. També augmenta la gent ocupada al Baix Llobregat i l’Hospitalet. En concret, un 5,65% al final del segon trimestre en comparació amb els 12 mesos anteriors. Unes xifres fantàstiques, perquè una cosa va lligada a l’altra. I pel que fa al mercat immobiliari, som a nivells del 2008. És una passada, tot i que fa una mica de por que hi hagi una bombolla immobiliària una altra vegada. Però tots els indicadors són positius i pensem que les empreses han d’estar contentes.

Moltes empreses tenen dificultats a l’hora de trobar operaris qualificats. Impulsar l’FP podria ser un primer pas per posar fi a la mancança, d’aquí que s’hagi creat el Consell de l’FP del Baix Llobregat, en el qual participeu.
Per a nosaltres és fonamental. Ens trobem que la gran majoria d’empreses estan mancades de professionals, no se’n troben. I, en canvi, hi ha gent a l’atur. Aquesta és la gran incongruència. Hauria de tornar a aparèixer la figura de l’aprenent. Era el nen que anava a portar el càntir perquè beguessin tots. Però això va fer que aquell nen acabés sent un gran professional. I d’això no n’hi ha. No hi ha especialistes de primer nivell que tinguin menys de 60 anys.

Començar des de baix i anar coneixent tota l’estructura de la companyia, no?
Correcte. I aquí és on entrem forts.

Històricament, ha tractat bé la comarca l’FP?
No, però no només la comarca. L’FP fa molts anys era el cementiri dels mals estudiants. Qui hi anava era una persona de segon nivell, mal estudiant, que deien que no servia per a res. Els pares, en aquella època volien que els fills anessin a estudiar el que ells no havien fet. La universitat era el seu nord.

I ara ens trobem amb un munt de llicenciats en atur i altres treballadors que no estan qualificats.
Clar. Amb tot, la potenciació de l’FP és l’èxit de la indústria.

Aquest curs la xifra de centres educatius del Baix Llobregat que fan FP dual ha crescut fins al 75. Són suficients?
Sempre hem d’anar a més amb novetats com aquesta. Però en principi estem prou satisfets que comenci d’aquesta manera.

Però després tenim el Centre de Formació Professional de l’Automoció de Martorell, que segueix infrautilitzat...
És un edifici que va costar molts diners i està desaprofitat. Es va fer finalment a Martorell perquè està al costat de Seat. Però segueixen els problemes de competències entre departaments del Govern, i quan la política entra en aquest món, es donen bufetades els uns als altres. Però això s’arreglarà, n’estem convençuts. Serà un centre neuràlgic per a l’FP.

Parlant de política i administracions, es troben vostès els empresaris moltes dificultats burocràtiques i de coordinació a la comarca?
L’administració més propera són els ajuntaments, i ja ens trobem dificultats amb tots ells. Un exemple: el temps mitjà que triga un consistori de la nostra comarca a donar una llicència d’obres són 14 mesos. No s’entén, perquè aquesta llicència dóna diners al propi ajuntament. Per què no agilitzeu això? Seria bo per a la ciutat, l’empresa i per al mateix consistori.

Té més exemples?
Els empresaris van opinar en una enquesta, a través de FEPIME, que és necessari més acompanyament per adaptar les empreses a la digitalització, que l’administració tributària triga a retornar l’IVA de caixa –entre 10 i 11 mesos-, que costa trobar personal qualificat, que hi ha molta competència deslleial i economia submergida, finalitzar infraestructures com el Corredor Mediterrani o els trams que falten de la línia 9 i la connectivitat, relacionada amb els polígons industrials. El 90% dels empresaris coincideixen en aquesta anàlisi.

Quina és la tipologia més comuna d’empresa al Baix Llobregat i l’Hospitalet?
Al nostre territori el 70% de les empreses són Pimes i microempreses. Per tant, has de cuidar-les. Són els que més ho necessiten. Quan una gran empresa com Seat es planteja marxar, la Generalitat surt al pas. Però són 15.000 empleats. El que has de protegir més són els altres milers que treballen a les petites, mitjanes i micro empreses.

L’estat dels polígons industrials
Moltes d’aquestes empreses es poden instal·lar a polígons com el de la Carretera del Mig, a l’Hospitalet, que compta amb naus més petites i funcionals. Un espai, tanmateix, que presenta signes d’abandonament, brutícia i poca connectivitat. Segueix igual aquesta situació?
Els extrems de la Carretera del Mig i de Cobalt són els que tenen més problemes de brutícia, seguretat... Hem creat una associació, l’Agrupació d’Empreses del Polígon Carretera del Mig de l’Hospitalet, la qual presideixo també, que ha plantejat aquests problemes a l’Ajuntament, que ha pres nota. Hi ha un cas d’una empresa estrangera del carrer Cobalt que només exporta. Van venir a veure-la els caps, crec recordar que eren suecs, i quan van arribar allà van dir: “No pot ser, hem de marxar d’aquí”. Neveres al carrer, rates...

Una molt mala imatge.
Però l’Ajuntament ha preferit transformar aquesta part de la ciutat a través del Districte Cultural, perquè és la manera que marxin les empreses del centre de la ciutat. L’Hospitalet està molt desestructurada, des del seu inici: molt poc territori, molta gent i amb una zona industrial al centre geogràfic del municipi. Un exemple era La Farga, que abans de ser un centre comercial era una fàbrica. Recordo el que em va dir un dia l’alcalde Corbacho: “No farà falta que et faci fora, marxaràs tu sol”.
...
I saps què va fer? Requalificar els terrenys industrials per fer-hi pisos. “Valdrà tants diners on ets, que diràs què nassos estic fent aquí?” [recorda una altra frase de Corbacho]. Encara no ha passat, però.

Són compatibles els usos culturals amb els industrials en un polígon com aquest?
Si hi ha infraestructures bàsiques, no hi ha cap mena de problema, ja que la convivència pot ser perfecta. La mobilitat és un dels grans problemes d’aquesta zona i d’altres polígons de la comarca, així com la manca de fibra òptica, que no s’entén. Tenim cables penjants a l’Hospitalet. I també està el tema de seguretat.

Justament vam parlar sobre aquesta qüestió en una entrevista del mes passat amb el president de la Diputació, Marc Castells, que deia que els polígons que són a tocar dels nuclis urbans s’haurien de “repensar”. Com ho veu?
Em sembla fantàstic.

Fins i tot treure’ls?
M’és igual. L’obligació de les administracions és fer la vida més còmoda a les persones, tant a l’hora de viure com en el moment de treballar. Hi ha de posar tots els mitjans necessaris perquè tot sigui correcte. La gent no marxarà si poses les condicions necessàries per anar als polígons. Posar transport públic com Déu mana, per dir un exemple. Si un polígon industrial està ben muntat, és fantàstic, perquè s’hi treballa molt a gust, com al nou de Can Calderón, a Sant Boi. Però n’hi ha d’altres que estan tremendament descuidats, i l’administració ha de tenir l’obligació de millorar-los.

¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (1)    No(0)


Normas de uso

Esta es la opinión de los internautas, no de El Llobregat

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes.

La dirección de email solicitada en ningún caso será utilizada con fines comerciales.

Tu dirección de email no será publicada.

Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.

Portada | | Búsquedas | [ RSS - XML ] | Política de privacidad y cookies | Aviso Legal
Comunicación Metrobcn, S.L. :: Redacció: Raurich, 62 (08830) Sant Boi de Llobregat
Contacto