2019 any nou, mateixos problemes

Per contra, el problema és quan cada any et planteges una i altra vegada el mateix objectiu, o la resolució de la mateixa problemàtica i no t’en surts, això significa que has perdut un any de la teva vida.

Doncs bé, el problema de l’encaix de Catalunya segueix ben vigent i any rere any apareix a la llista de problemàtiques de la Moncloa, i malgrat els inquil·lins van canviant, el problema subsisteix perquè potser no s’afronta amb la valentia i determinació que cal.

Perquè la valentia no és amenaçar constantment amb l’aplicació de l’article 155, perquè ja s’ha vist que després d’aplicat i fetes les eleccions al Parlament de Catalunya, el problema persisteix perquè el republicanisme és majoritari. Perquè fer veure que existeix una divisió de poders perfecta, és menystenir a l’altra part. Perquè, per exemple, canviar unilateralment el nom de l’aeroport no farà que es rebaixi la tensió, de fet aquest darrer fet, demostra que des de la Moncloa encara no han entès res.

Les solucions no vindran de forma unilateral des de Madrid, vindran escoltant als legítims representants del poble català, aquells que la ciutadania hem votat, aquells que hem volgut que ens governin.

Pensar que la solució sortirà des d’un despatx de Madrid i no d’un despatx de Catalunya, és seguir pensant en clau centralista. I aquesta és la clau. Tot govern espanyol ha cregut que de forma més o menys repressiva podria solucionar-ho sense haver d’escoltar al poble català, i sense escoltar a la part afectada és impossible resoldre cap tipus de conflicte. Així doncs, aquells que diuen que s’ha de parlar haurien d’entendre que abans de parlar potser cal escoltar, i un cop havent escoltat, igual s’arriben a entendre millor les reivindicacions històriques catalanes, i deixen de topar una i altra vegada contra el mateix mur.

Tant de bo pel 2020 no calgui escriure un article similar. III