Quan arriba el final de legislatura, és el moment de fer balanç de la feina feta per l’equip de govern, però en el cas de l’Hospitalet és impossible fer-ho sense tenir en compte que ja són més de 40 anys d’un mateix color.
Ens preocupa el model de ciutat imposat pel PSC i els serveis que ofereix a les veïnes, la majoria externalitzats a empreses privades.
L’Hospitalet passarà el 2022 a tenir 3.000 habitacions d’hotel, concentrades la gran majoria a la Gran Via, símbol d’un dels primers fracassos urbanístics. Un nyap ple d’edificis, d’oficines buides. També hem vist com el govern local de Núria Marín va tractar d’esprémer la normativa urbanística, sense èxit de moment, per a la construcció d’una residència d’estudiants, privada i elitista, al barri de Collblanc. Afegint-hi més pressió urbanística sobre un barri ja afectat per la proximitat del Camp Nou i el seu entorn. També, com han cedit un equipament, patrimoni protegit, com la fàbrica Godó i Trias a un projecte com el Centre de Medicina Tradicional Xinesa, o el desembarcament de l’Editorial Planeta als antics jutjats, edifici igualment de propietat municipal.
Però, el patró es repeteix no només amb els immobles. També amb l’ús de l’espai i la via pública. Aquest és el cas del conveni pel qual el “Circ du Soleil” gaudirà de la reserva preferent d’un solar de 19.000 m2 a Bellvitge, condicionat amb diners públics. També, amb l’aposta per un sistema de bicicleta compartida d’una empresa privada, Mobike, en comptes d’un bicing públic. Mobike, a més, a més, està gaudint d’una permissivitat alarmant, donats els constants incompliments de la seva llicència municipal, amb bicis mal aparcades a tot arreu, vulnerant els drets de persones amb mobilitat o visió reduïda. Tots responen a una mateixa pràctica i lògica: posar a disposició de negocis privats, l’espai i/o el patrimoni públic municipal. I gairebé, sense contrapartides. El nostre patrimoni corre perill de desaparèixer, com ja ha passat. El primer pas per l’abandonament i la pèrdua del patrimoni i la memòria, és precisament que romangui amagat, tancat. Sense saber que existeix, és difícil valorar-lo i estimar-lo.
Però, la força creixent de plataformes i veïnes organitzades, obstinades per recuperar, mostrar, valorar i per tant protegir el patrimoni, és cada dia més gran i més potent. Cal aturar la venda de la nostra ciutat, i la gent ho sabem.
Si (
No(
